Resultats de la busca

Coincidències de títul d'artícul

  • …o primo| número primo]] o be un únic [[producte (multiplicació)|producte]] de [[números primos|número primo]]. Per eixemple, …, l'orde dels factors és irrellevant; per esta raó, usualment s'enuncia la teorema com a factorisació única [[llevat]] en l'orde dels factors.
    1 kB (183 paraules) - 20:20 3 jun 2022

Coincidències de text d'artícul

  • …o primo| número primo]] o be un únic [[producte (multiplicació)|producte]] de [[números primos|número primo]]. Per eixemple, …, l'orde dels factors és irrellevant; per esta raó, usualment s'enuncia la teorema com a factorisació única [[llevat]] en l'orde dels factors.
    1 kB (183 paraules) - 20:20 3 jun 2022
  • [[Archiu:Triangle illustration.svg|thumb|El triángulo es un polígon de tres costats.]] …ts]] d'una [[recta]] i tres [[vèrtiç|vèrtiços]]. Els triànguls són la base de la [[trigonometria]].
    4 kB (636 paraules) - 10:14 23 feb 2018
  • [[Archiu:Ley de los senos.svg|thumb|Teorema del sen.]] …rson. ''Trigonometria''. ISBN 978-607-481-7-34 (2011)</ref> és una relació de [[proporcionalitat]] entre les llongituts dels costats d'un [[triàngul]] i
    4 kB (587 paraules) - 07:57 8 set 2016
  • …s denomina [[hipotenusa]] –el que és opost a l'àngul recte. La denominació de catets i hipotenusa s'aplica als costats dels triànguls rectànguls exclus === Teorema de Pitàgores ===
    3 kB (434 paraules) - 08:31 9 set 2016
  • …width="17%" | [[Image:Nuvola apps kbrunch.png|50px|left|tn]] <big>[[Teoría de números]] </big> * [[Teoria de conjunts]]
    5 kB (575 paraules) - 16:43 3 gin 2017
  • …width="17%" | [[Image:Nuvola apps kbrunch.png|50px|left|tn]] <big>[[Teoría de números]] </big> * [[Teoria de conjunts]]
    5 kB (575 paraules) - 01:28 6 nov 2016
  • …width="17%" | [[Image:Nuvola apps kbrunch.png|50px|left|tn]] <big>[[Teoría de números]] </big> * [[Teoria de conjunts]]
    5 kB (575 paraules) - 01:47 6 nov 2016
  • [[Image:Kapitolinischer Pythagoras adjusted.jpg|thumb|250px|Bust de Pitàgores]] …[[filòsof]] i [[matemàtic]] [[Grècia|grec]], famós sobre tot pel [[Teorema de Pitàgores]], que en realitat pertany a l'escola pitagòrica i no sols al m
    634 bytes (97 paraules) - 08:53 24 abr 2024
  • …l recte]]. La mesura de l'hipotenusa pot ser trobada per mig del [[teorema de Pitàgores]], si es coneix la llongitut dels atres dos costats, denominats …en grec va ser per un objecte que soporta alguna cosa, o de la combinació de ''changlot'', ‘devall’ i ''*tenuse'', ‘costat’.<ref>Romping Through
    3 kB (490 paraules) - 15:52 6 jun 2022
  • …sistemes formals]], no obstant, el conjunt de les teoremes coincidix en el de les fòrmules ben formades.]] …e les regles li'l crida la [[gramàtica formal]] (o sintaxis). A una cadena de símbols formada d'acort a la gramàtica li la crida una [[fòrmula ben for
    1 kB (217 paraules) - 19:27 21 oct 2016
  • …at dels quals decreix com la distància a la font a la garrofa. La constant de proporcionalitat depén del [[sistema d'unitats]] amprat. …de Maxwell]]. La llei de Gauss pot ser utilisada per a obtindre la [[llei de Coulomb]],<ref>{{cita libro|last1=Halliday|first1=David|last2=Resnick|first
    2 kB (305 paraules) - 16:50 3 abr 2024
  • …pública Checa]]), [[5 d'octubre]] de [[1781]] - † ídem, [[18 de decembre]] de [[1848]]), conegut com a '''Bernard Bolzano''' va ser un [[matemàtic]], ll …Kant|Kant]] afirmant que els números, les idees, i les veritats existixen de manera independent a les persones que els pensen.
    6 kB (999 paraules) - 08:28 16 oct 2023
  • …jabr'' (الجبر) i significa "restauració", i és part del títul d'un tractat de l'any [[830]] escrit pel [[matemàtic]] [[persa]] [[Al-Khwarazmí]]: ''Al-K …pero que, a diferencia de l'aritmètica, utilisa símbols (a, X, i) en lloc de números (1, 2, 9). Açò permet formular lleis generals i fer referència
    7 kB (1118 paraules) - 17:55 28 ago 2023
  • …da per a la resolució d'equacions diferencials ordinàries. La transformada de Laplace d'una [[funció matemàtica|funció]] ''f''(''t'') definida (en [[E …stiga definida. Quan ''f''(''t'') no és una funció, sino una [[Distribució de provabilitat|distribució]] en una singularitat en 0, la definició és:
    17 kB (2717 paraules) - 16:07 28 ago 2023
  • …del [[Sol]] en comparació al seu tamany màxim estimat durant la seua fase de jaganta roja dins d'uns 5000 millons d'anys]] …olor rojós. En eixa fase prèvia a la de jaganta roja, l'estrela rep el nom de subjaganta.
    3 kB (403 paraules) - 18:44 20 jul 2023
  • …t. Donat un sistema termodinàmic en equilibri pot triar-se un número finit de variables d'estat, tal que els seus valors determinen unívocament l'estat …fora de l'equilibri no poden ser representats per un número finit de graus de llibertat, i la seua descripció és molt més complexa.
    3 kB (525 paraules) - 11:10 9 abr 2024
  • [[Archiu:Unit circle.svg|thumb|250px|[[Ecuació paramétrica|Parametrisació]] de la circumferència goniomètrica. La variable ''t'' és l'àngul i els seus …)|radie]] un, normalment en el seu centre en l'orige (0, 0) d'un [[sistema de coordenades]], d'un [[pla (geometria)|pla @euclídeo]] o [[pla complex|comp
    4 kB (591 paraules) - 19:22 28 oct 2018
  • …px|Llei de Coulomb expressant els signes de càrregues de diferent signe, i de càrregues del mateix signe.]] La '''llei de Coulomb''' pot expressar-se com:
    4 kB (711 paraules) - 19:22 24 maig 2021
  • …ma de referència inercial]] - [[Image:Artículo_bueno.svg|15px]] [[Sistema de referència no inercial]] - [[Força conservativa]] …rincipi d'Hamilton]] - [[Acció (física)]] - [[Principi d'acció]] - [[Espai de configuració]] - [[Moment conjugat]]
    10 kB (1553 paraules) - 11:04 1 jun 2022
  • …bient inclou les propietats físiques que poden ser descrites com a la suma de factors abiòtics locals, com el [[clima]] i la [[geologia]], i els atres o La visió integradora de l'ecologia planteja que és l'estudi científic dels processos que influïx
    8 kB (1244 paraules) - 11:59 30 abr 2024

Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).