Resultats de la busca

  • …e") és la part de la [[gramàtica]] que estudia els mecanismes de generació de [[frase]]s. Esta matèria està tan interrelacionada en la [[Morfologia (ll …tàctica]] fa cada element dins de l'oració i determina quines combinacions de [[sintagma|sintagmes]] són permeses per a una llengua determinada, aixina
    4 kB (686 paraules) - 12:07 30 set 2024
  • …[[1760]]). Ensenyà [[llatí]] en Valéncia i fon beneficiat de la parròquia de Sant Martí. Deixà obres com Diàlecs del Docte Lluís Vives. …([[1712]]), Centuria de frases ([[1725]]), Noches y días feriados sobre la Sintaxis del maestro Juan Torrella ([[1750]]) i Diálogos del docto valenciano Luis
    1 kB (193 paraules) - 18:54 13 març 2024
  • …t|optimitat]]. Les llengües naturals estan basades usualment en un sistema de [[fonologia|signes sonors]] encara que algunes poden estar basades en signe …les llengües ètniques poden complir igualment en els requisits de posseir sintaxis i principis d'economia que les facen aptes per a la [[comunicació humana]]
    2 kB (245 paraules) - 19:59 2 feb 2025
  • L''''oració valenciana''' està formada per un conjunt de sintagmes nominal al voltant d'un [[verp]]. …(directe, indirecte, preposicional o de règim verbal), o circumstancials (de temps, lloc, manera, instrument, etc.).
    696 bytes (100 paraules) - 22:43 14 març 2023
  • …t o afixació. La morfologia estudia les formes dels mots, mentres que la [[sintaxis]] estudia llors relacions o funcions en una frase o oració. …r tal de formular una série de regles que els parlants tàcitament coneixen de les seues llengües.
    2 kB (333 paraules) - 10:27 12 jul 2025
  • …senta en este artícul és el conjunt de regles que descriuen les propietats de l'idioma [[anglés]]. …a prescriptiva presenta en anglés algunes controvèrsies a sovint per causa de canvis sofrits en l'us a lo llarc del temps.
    772 bytes (121 paraules) - 07:47 22 set 2025
  • …classes de paraules a les que dona lloc (morfologia flexiva) i la formació de noves paraules (morfologia lèxica). …roduïda en el [[sigle XIX]] i originalment tractava simplement de la forma de les paraules, encara que en la seua accepció més moderna estudia fenomens
    993 bytes (141 paraules) - 12:14 30 set 2024
  • …ia]], [[sintaxis]], [[lexicologia]], recollint l'etimologia original ("art de les lletres" del [[grec]]). …aspectes que en la gramàtica clàssica se nomenaven flexió (o morfologia) i sintaxis. En este cas, sol ser nomenada també morfosintaxis, en oposició a les atr
    4 kB (620 paraules) - 20:15 10 març 2025
  • |regulat= Academia Checa de Ciencies. Departament de llingüistica. …nisativa dels térmens és gramaticalment acceptable. El [[rus]] és una atra de les llengües eslaves que compartixen estes característiques.
    1 kB (201 paraules) - 04:19 1 oct 2022
  • …sistemes formals]], no obstant, el conjunt de les teoremes coincidix en el de les fòrmules ben formades.]] …e les regles li'l crida la [[gramàtica formal]] (o sintaxis). A una cadena de símbols formada d'acort a la gramàtica li la crida una [[fòrmula ben for
    1 kB (217 paraules) - 18:14 27 feb 2025
  • …ll sobre la sintaxis del dialecte escandinau]. Consultat el 11 de novembre de 2007), i que, en ocasions, a soles recobrix l'àmbit continental, 'i.e.'', …ituïxen una de les tres rames de les llengües germàniques, una sub-família de les [[Llengües indoeuropees]], junt en les llengües germàniques occident
    2 kB (283 paraules) - 10:33 10 maig 2025
  • …plixen certes paraules i sintagma dins d'una frase donada. Es pot entendre de dos maneres, relacionades entre sí: …s, per l'orde de la frase, o qualsevol atre mecanisme, segons la gramàtica de cada llengua concreta.
    2 kB (257 paraules) - 18:58 23 març 2025
  • …dore PET-32]] mostrant un [[programa informàtic|programa]] en el llenguage de programació [[BASIC]], baix el [[emulador]] [[VICE]] en una distribució [
    2 kB (303 paraules) - 11:45 28 nov 2024
  • |nació=[[Rússia]] (Regió de [[Óblast Autònom Hebreu]]) …de llengües eslaves, de l'[[arameu]] i de l'[[hebreu]] (més específicament de l'hebreu tiberià). S'amprà habitualment l'alfabet d'este últim per a la
    2 kB (291 paraules) - 12:53 20 març 2025
  • …del tipo d'oració que estigam analisant. Podem distinguir dos tipos bàsics de predicats en les [[oració simple|oracions simples]]: …vix d'enllaç (o còpula) entre el subjecte i l'atribut. A voltes, este tipo de predicats poden portar atres complements.
    2 kB (318 paraules) - 17:15 14 ago 2024
  • '''Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana''' és el títul d'un llibre de l'autor [[Josep Maria Guinot]], filòlec i llingüiste castellonenc. * Títul: ''Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana''.
    13 kB (1258 paraules) - 16:06 30 set 2025
  • …à, no prové de l' idioma italià, i el véneto posseïx sa pròpia morfologia, sintaxis i lèxic. A voltes, se pareix a un híbrit entre italià i espanyol. …e "tutela e valorizzazione della lingua e della cultura veneta" en l'acort de casi tots els partits del govern i oposició.
    2 kB (358 paraules) - 02:48 17 set 2022
  • | lloc_naix = [[Benimantell]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] …itut d'Estudis Catalans]] (IEC) i president de la Comissió de Lexicografia de l'IEC.
    3 kB (395 paraules) - 19:38 22 maig 2024
  • …parts de la [[Escòcia]] actual al sur del [[riu Forth]] i zones orientals de [[Gales]]. …]] que es parlava en bona part de lo que hui és [[Anglaterra]] i en el sur de [[Escòcia]] entre els anys [[425]] i [[1125]] aproximadament.
    3 kB (415 paraules) - 15:10 9 jul 2020
  • |regió=[[Península de Corea]] |regulat= [[Instintut Nacional de la Llengua Coreana]]
    3 kB (439 paraules) - 17:12 16 dec 2022

Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).