Salomó
Salomó (Jerusalem, 990 a. C. - † 931 a. C.) segons el Tanaj (Antic Testament) fon un sabi i rei del Regne unificat d'Israel qui va succeir a son pare, Davit.
La seua vida i obra es relata en el primer llibre de Reis i en el segon llibre de Cròniques, segons estes Escritures, fon el tercer i últim monarca de la Monarquia Unida (és dir, abans de la separació del territori israelita en els regnes de Judà i Israel). El seu regnat va durar quatre décades, tradicionalment entre els anys 970 i 931 a. C.
En els texts mencionats es diu que el rei Salomó va heretar un considerable imperi conquistat pel seu pare, el rei Davit, que s'estenia des de la frontera en Egipte fins al riu Éufrates, en Mesopotamia. Este regne estava integrat pel territori d'Israel, administrat en un sistema de dotze districtes, i numerosos regnes vassalls o somesos.
Salomó favorí les relacions comercials en els fenicis, a un dels sobirans dels quals, Hiram de Tiro, entregà vint ciutats de Galilea. En marins d'eixe orige va organisar una expedició comercial que va partir de Eilat, en la mar Roja, fins al país d'Ofir (identificat en Etiopia o l'Índia). També mantingué contacte en la sobirana del Regne de Saba (en el Yemen).
Se li descriu com a sabi i inmensament ric, en un gran harem, el qual incloïa a «una filla del Faraó», i s'afig que va dedicar el seu regnat a grans proyectes de construcció, notablement el Temple de Jerusalem. És presentat com un fervorós lloador de Yahveh, despuix devingut en politeiste en la seua vellea.
Ademés se li atribuïx l'autoria d'alguns llibres bíblics, com:
- Eclesiastés
- Proverbis
- Cantar dels Cantars, alguns salms
- el Llibre del Saber
- el Llibre de les Odes de Salomó, abdós últim seudoepigràfics.
En el Corà, Salomó és considerat un dels més importants profetes. Els musulmans es referixen generalment ad ell en la variant àrap, Suleimán. En el Kebra Nagast (Llibre de la Glòria dels Reis d'Etiopia), crònica pretendidament històrica dels reis d'Etiopia, es descriu la descendència de Salomó des del seu fill Menelik I (fill de Salomó i la Reina de Saba).
En les tradicions hermètiques, se li associa en la màgia i el coneiximent de sabers amagats.
L'història de Salomó es narra en el Primer Llibre dels Reis, 1-11, i en el Segon Llibre de les Cròniques, 1-9, abdós inclosos en la Bíblia, sent l'única font sobre este monarca. Es carix d'inscripcions contemporànees que ho mencionen, aixina com d'evidència arqueològica que confirme les senyes bíbliques.
Cites[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Crónicas 18:3
- Deuteronomio 1:7,11:24
- Finkelstein, Israel; Silberman, Neil Asher (2006). David and Solomon: In Search of the Bible's Sacred Kings and the Roots of the Western Tradition. Free Press. p. 20. ISBN 978-0-7432-4362-9
- Kalimi, Isaac (2018). Writing and Rewriting the Story of Solomon in Ancient Israel. Cambridge University Press. p. 92
- Reyes 4:7, 3:1, 10:23, 11:1,3
- Thiele, Edwin (1983). The Mysterious Numbers of the Hebrew Kings (3ra ed.). Grand Rapids: Zondervan/Kregel, p. 78
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Dubnow, Simón (1977). Manual de la Historia Judía. Buenos Aires: Sigal
- Kochav, Sarah (2005). Grandes civilizaciones del pasado: Israel. Barcelona: Folio
- Sed-Rajna, Gabrielle (2000). L'abecedaire du Judaïsme. París: Flammarion
- Wilkinson, Philip (2011). Religiões. Río de Janeiro: Zahar
- Wilkinson, Philip (2008). Religions
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Salomó.