Pere Maria Orts i Bosch

Pere Maria Orts i Bosch


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Escritor, investigador i coleccioniste.
Naiximent:	5 de juliol de 1921
Lloc de naiximent:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:	26 de febrer de 2015
Lloc de defunció:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Pere Maria Orts i Bosch (Valéncia, 5 de juliol de 1921 - † 26 de febrer de 2015) fon un escritor, investigador i coleccioniste valencià d'ideologia pancatalanista. Fon membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

Biografia[editar | editar còdic]

Els seus estudis de Bachillerat els va cursar en el Real Colege de les Escoles Pies de Valéncia i en la Facultat de Dret de l'Universitat de Valéncia, a on es va llicenciar en lleis en l'any 1945. No obstant, mai ha eixercit la seua professió de juriste i no ha precisat d'ingressos econòmics per a desenrollar el seu verdader treball com a investigador i historiador. La seua obra s'ha centrat en l'estudi de l'heràldica i la genealogia, especialment, pero s'ha interessat per atres disciplines, com l'història, la geografia, l'economia o la sociologia.

Mantingué una relació afectiva en la localitat de Benidorm, en la que existix ademés una consanguinitat per part de la seua ascendència paterna. D'esta manera, va seguir d'alguna manera els passos del seu yayo patern Pedro María Orts i Berdín, naixcut en Benidorm en l'any 1839, que també va pertànyer a la carrera judicial i fon un gran historiador, ademés de magistrat territorial de l'Audiència de Valéncia. Quan va complir els 45 anys d'edat, es va retirar al seu poble natal, a on es va entregar per complet a indagar i escriure sobre la comarca de la Marina, sent la més representativa de les seues obres publicades Apuntes históricos de Benidorm (Apunts històrics de Benidorm) en l'any 1892. L'interés i motor principal de l'obra lliterària i llabor artística global de Pere Maria, ha segut localisar prodigis documentals i obres d'art pertanyents a l'històric Regne de Valéncia, que per causes exògenes hagueren abandonat el seu orige, en la finalitat de completar els fondos patrimonials i rescatar part de l'història del poble valencià.

Com a mecenes artístic, fon ampliant la seua herència familiar en la compra de tot tipo d'objectes artístics, especialment en la década dels 50 i 70 del sigle XX; buscant eixemplars únics que no contingueren biblioteques, archius i museus de Valéncia, deixant-se aconsellar per experts en les seues decisions pero, inevitablement, guiant-se aixina mateix pel seu criteri personal i el seu instint, que li varen portar a conformar una colecció calculada fredament sobre la base de l'oferta del mercat.

Obra[editar | editar còdic]

Revistes[editar | editar còdic]

Els seus escrits, encara que més be escassos en número, són importants sobre calitat i profunditat investigadora. Aixina reunix una ingent cantitat d'artículs publicats en revistes, com la Revista Oficial de Festes Patronals de Benidorm i Revista Sai Tabi de la Facultat d'Història i Geografia de l'Universitat de Valéncia.

Documentació històrica[editar | editar còdic]

Una imagen de la Virgen de Benidorm (1965)
Introducció a la Història de la Vila de Vilajoiosa i el notari Andreu Mayor (1972)
Regalismo en el siglo XVI. Sus implicaciones políticas en la Diputación de Valencia (1976)
Alicante: notas históricas (1373-1800) (1971)

Cartes Pobles[editar | editar còdic]

Cartes Pobles referides a la comarca alacantina tan recurrent en la seua obra:

Carta de Poblament de Benidorm y l’Almirall Bernat de Sarrià (1976)
Carta Pobla de Benidorm (1987)
Carta Pobla de Altea (1988)
Carta Pobla de la Núcia (1989)

Pere Maria Orts, també ha escrit sobre Heràldica i Genealogia, recreacions lliteràries i pròlecs i presentacions de llibres.

Reconeiximents[editar | editar còdic]

Esta extensa llabor li valgué el títul com a Croniste Oficial de Benidorm i Fill Adoptiu d'esta localitat des del 23 de decembre de 1985 i Distinció Cultural “Ciutat de Benidorm”, el 9 d'octubre de 2008. Fon ademés Premi d'Honor de les Lletres Valencianes en 1996, Acadèmic d'Honor de la Real Acadèmia de Sant Carles de Valéncia des de l'any 1999 i Fill predilecte, Medalla d'Or de la Ciutat de Valéncia, Premi “Important” del Levante-EMV (2005); destacat com a personalitat de reconegut prestigi, en la reconstitució del nou Patronat “Luis Guarner”, i Premi “Valencià de l'Any”, concedit el 14 de juny de 2008, per la Fundació Huguet i de l'alcalde de Castelló. També se li concedí la Gran Creu de l'Orde de Jaume I el Conquistador (sic) en l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana en l'any 2006.

Funcions[editar | editar còdic]

Com a membre del Patronat del Museu de Belles Arts Sant Pio V de Valéncia i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua des de 2001. Aixina mateix, ha segut nomenat vocal membre del consell de Biblioteques de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, propost en abril de 1987; Vocal de la comissió per a l'adjudicació de beques per a l'estudi de la cultura valenciana en els anys 2000, 2003 i 2007; membre del jurat del Premi Alfons el Magnànim “Valéncia”, de poesia en valencià en l'any 2003.

Donacions[editar | editar còdic]

L'atra cara de l'aportació a la cultura valenciana, consistix en les excelents donacions que Pere Maria va portar a terme a les principals institucions públiques de la Generalitat Valenciana. Per tant, tres de les donacions més importants que va protagonisar este ilustre coleccioniste són, en primer lloc, la série integrada per 229 pintures dels més célebres mestres des del sigle XIV , el "Trecento", fina al sigle XX i objectes artístics de gran valor, com 10 escultures de bulto redó, efectuades en materials nobles com la pedra, fusta, bronze i marbre; 69 peces de ceràmica, en la seua majoria plats, provinents de Manises, Talavera de la Reina, L'Alcora i Ribesalbes, o importats des de China, Japó i França, porcelanes de la Companyia d'Índies i vidre de Murano. 9 mobles, 3 tapissos, 7 càliç, varis canelobres i inclús, una escrivania d'argent. Totes elles llegades als fondos del Museu de Belles Arts Sant Pio V de Valéncia, i baix la condició inexcusable de no abandonar els seus propis murs.

En segon lloc, l'oferida a la Biblioteca Valenciana, que hui té la seua sèu en el Monasteri de Sant Miquel dels Reis, que consta de, pràcticament, 11.000 volums, entre els que es troben eixemplars únics en tota Espanya, i un total de 13 incunables. I, en tercer i últim lloc, els lligalls i documents històrics, representatius de la tradició més localista, guardats hui en l'Archiu del Regne de Valéncia.

En tercer lloc, també feu donació a l'Ajuntament de Benidorm, deixà arreplegat en el seu testament la donació al poble de Benidorm, representat en el consistori, d'una part dels seus objectes entre els que hi ha els sis tapissos de la Real Fàbrica de Tapissos i una escrivania de barco.

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]