Parceria
El contracte de parceria és aquell pel qual el propietari (cedent parcer) d’una finca rústica encarrega a una persona física (cessionari parcer) l’explotació agrícola de la dita finca a canvi d’un percentage en els resultats.
Habitualment porta anex un dret d’habitació a favor del parcer sobre un immoble sitiat en la finca, normalment un mas.
Llegislació espanyola[editar | editar còdic]
Segons la llegislació espanyola, ha de constar per escrit. No obstant això, segons la jurisprudència el dit requisit no obsta la seua validea, i donant-se el fet de que és una institució jurídica d’arrelament tradicional, la seua formalisació verbal sol ser comú i habitual.
Pot dir-se que cada regió espanyola té una espècie concreta de conveni sent provablement la més nomenada la "masovería" del camp català.
Història[editar | editar còdic]
Històricament esta figura s’ha utilisat més en aquells territoris en que l’explotació agrícola directa era menys rendable. Per mig de la parceria, per tant, el latifundiste s’ha assegurat el màxim rendiment possible de les seues possessions per mig de l’atomisació de l'unitat d’explotació, i sobretot per mig del risc compartit en un explotador directe absolutament dependent de la rendabilitat de dita explotació.
Regulació[editar | editar còdic]
- Espanya: Llei 49/2003, de 26 de novembre, d’arrendaments rústics.
- En Argentina, Brasil, Bolívia, Chile, Veneçuela i El Salvador: Llei de regularisació i colonisació NÚM. 6.570.