Mammut

| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Mammut és un gènero extint de mamífers proboscídeos de la família Mammutidae, una de les famílies conegudes comunament com a mastodonts.[1][2] Varen habitar predominantment en Amèrica del Nort des de la seua aparició en el Mioceno tardà fins a la seua extinció al final del Pleistoceno, fa 11 000 anys. Es pensa que els mastodonts vivien en manades, tal com ho fan els elefants actuals, pero a diferència d'estos, els mastodonts eren habitants dels boscs que subsistien en una dieta mixta de ramoneo i pastoreig, en una preferència estacional pel ramoneo, en contrast als elefants actuals que són principalment de pastoreig.
El mastodont americà és l'espècie més recent i coneguda del gènero. Es pensa que varen desaparéixer d'Amèrica del Nort com a part d'una extinció en massa que va comprendre a la majoria de la megafauna del Pleistoceno, àmpliament atribuïda al resultat d'un ràpit canvi climàtic aünat a la sofisticació de les armes de pedra usades pels caçadors Clovis, que podria haver causat una gradual reducció de la població del mastodont.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom comú "mastodont" es deriva de Mastodon (grec: μαστός "mama" i ὀδούς, "dent")[3][4] i va ser assignat al gènero pel anatomista francés Georges Cuvier pels cims en forma de con de les seues dents, que s'assemblen a la forma dels sens. Mastodon, vist com un nom científic, és obsolet,[5] lloc que el nom donat per Cuvier no va ser el primer, sino Mammut, erigit 18 anys abans per Johann Friedrich Blumenbach, i d'acort en les normes de la ICZN el nom més antic té precedència, convertint a Mastodon en un sinònim més modern. El canvi va ser rebut en resistència i molts autors en ocasions aplicaven Mastodon com un nom informal, popularisant el seu us dins i fòra dels círculs científics.
El terme comú de mastodonts es va estendre a atres proboscídeos, usant-se tradicionalment per als que presenten dentició bunodonta i zigodonta de les famílies Mammutidae i Gomphotheriidae.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Els mastodonts eren similars en apariència als elefants i mamuts encara que no estaven cercanamente emparentats. Comparats als mamuts, estos tenien cames més curtes, torsos més llarcs i eren més robusts,[6] alguna cosa similar al elefant asiàtic. El tamany promig de l'espècie M. americanum (mastodont americà) era d'al voltant de 2.3 metros d'altura als muscles, corresponent en una femella gran o un macho menut, no obstant, els machos grans podien aplegar fins als 2.8 metros d'altura[7] i pesar tant com 4.5 tonellades.[8] De la mateixa manera que els elefants actuals, les femelles eren més menudes que els machos. Els mastodonts tenien cràneus baixos i allargats en llarcs claus curvats,[9] sent els de els machos més pesats i en major curvatura.[7]
Els mastodonts tenien dents en forma de cim, adaptats per a mastegar fulls i branques dels arbres i arbustos,[8] diferents de les dents de mamuts i elefants, que tenen séries de plaques d'esmalt, adaptades per a mastegar pastures.
Descobriment
[editar | editar còdic]Els primers restants del mastodont varen ser trobats en la vila de Claverack, Nova York, en 1705: una dent d'uns 2 quilograms de pes que va aplegar a ser conegut com el "incognitum". Un temps despuix, restants similars varen ser trobats en Carolina del Sur, que d'acort als esclaus, eren semblats als del elefant africà, pronte varen seguir el descobriment d'ossos complets i claus en Ohio i la gent va escomençar a cridar-li "mamut" com aquells que estaven sent excavats en Siberia. Els anatomistas varen notar que les dents dels mamuts i els elefants eren diferents a aquells de el "incognitum", que posseïa files de grans cims cònics, indicant que estaven tractant en una espècie distinta.[10]
Classificació i espècies
[editar | editar còdic]Mammut és un gènero pertanyent a l'extinta família Mammutidae, emparentats en la família Elephantidae (mamuts i elefants) de la qual varen divergir fa aproximadament 27 millons d'anys.[11] A lo llarc del temps, fòssils de llocs en Norteamérica, Àfrica i Àsia han segut atribuïts a Mammut pero solament els provinents de Norteamérica han segut descrits i nomenats, un d'ells, M. furlongi, els restants del qual varen ser trobats en la Formació Juntura en Oregó, Estats Units, data del Mioceno tardà,[12] no obstant, actualment ya no es considera una espècie vàlida.[13] Les quatre espècies actualment acceptades són les següents:
- M. matthewi: els seus restants varen ser trobats en la Formació Snake Creek en Nebraska, Estats Units, daten del periodo Hemfiliano tardà. Alguns autors ho consideren pràcticament indiscernible de M. americanum.[14]
- M. raki: nomenat en homenage de Joseph Rak, qui va descobrir els seus restants prop de la ciutat de Truth or Consequences, Nou Mèxic, en la Formació Colomes. Data de mitan del Plioceno enjorn, entre 4.5-3.6 millons d'anys arrere.[15] Va coexistir en Equus simplicidens i Gigantocamelus i diferix de M. americanum per tindre un molar relativament més llarc i estret,[14] similar a la descripció del gènero ara invalidat Pliomastodon, la qual cosa soporta la seua classificació com una espècie primitiva de Mammut.[16] No obstant, com és el cas en M. matthewi, alguns autors no ho consideren suficientment distint de M. americanum per a justificar la seua designació com una espècie distinta.
- M. cosoensis: Els seus restants varen ser trobats en la Formació Coser en Califòrnia, Estats Units, daten del Plioceno tardà, va anar originalment descrita com una espècie de Pliomastodon[17] pero va ser assignada a Mammut quan abdós gèneros varen ser sinonimizados.[18]
- M. americanum: el mastodont americà, la més coneguda i última de les espècies de Mammut, els seus restants més antics daten de mitan del Plioceno primerenc. Va tindre una distribució continental, especialment durant l'época del Pleistoceno,[14] els seus fòssils han segut trobats des d'Alaska, Estats Units fins a Hondures i de costa a costa d'Amèrica del Nort.[19] El mastodont americà semejaba al mamut lanudo en apariència, en una capa grossa de llana.[20] Els seus claus en ocasions excedien els 5 metros de llarc, es curvaven cap a dalt, pero no tant com els de els mamuts lanudos.[21] El seu hàbitat principal eren els frets boscs de piceas i es creu que vivien en manades.[20] Es va extinguir al final del Pleistoceno fa aproximadament 11,000 anys.
- M. pacificus: en base en un anàlisis publicat en 2019, els #espècimen del Pleistoceno dels estats de Califòrnia i el sur de Idaho han segut transferits de M. americanum a esta nova espècie. Es diferencia de la població oriental en tindre molar més estrets, sis vèrtebres en l'os sacre en lloc de cinc, un fèmur més gros, i mai posseïa incisius inferiors en alguna etapa de la seua vida.[22]
Paleobiología
[editar | editar còdic]Vida social
[editar | editar còdic]Basats en les característiques de llocs gose-vos es pot inferir que, com en els proboscídeos actuals, els grups socials dels mastodonts consistien de femelles adultes, crío i jóvens, vivint en grups llimitats cridats manades mixtes. Els machos abandonaven la manada una volta que alcançaven la madurea sexual i vivien #solo o en grups exclusius de machos. Contrari als elefants actuals, l'evidència sugerix que no posseïen una temporada de apareamiento, tant femelles com a machos es buscaven els uns als atres quan estaven sexualment actius.[23]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]La distribució de la majoria de les espècies de Mammut és desconeguda, degut a que les seues ocurrències estan restringides a poques localitats, sent l'excepció a açò el mastodont americà (M. americanum), el qual va tindre la més àmplia distribució dels proboscídeos nortamericans, els seus restants han segut trobats en depòsits que daten des de mediats del Plioceno fins al final del Pleistoceno i en localitats comprenent tot el continent nortamericà, des d'Alaska, Estats Units fins a Pobla, Mèxic,[19] també existixen reportes aïllats de restants en Hondures, provablement com a resultat de la màxima expansió alcançada pel mastodont americà durant el Pleistoceno tardà. Existix àmplia evidència de que els membres del gènero Mammut eren habitants de boscs principalment,[23] alimentant-se de vegetació selvada.[9] Els mastodonts no es varen dispersar cap a Amèrica del Sur, s'especula que açò va ser per alguna especialisació en algun tipo particular de vegetació.[24]
Dieta
[editar | editar còdic]Els mastodonts han segut caracterisats com a animals predominantment de pastoreig, la majoria dels reportes de contingut intestinal han identificat branques de coníferas com l'element predominant en les seues dietes, en uns atres reportes, no obstant, no s'han trobat continguts de coníferes, sugerint en el seu lloc una alimentació selectiva de vegetació herbácea baixa, la qual cosa implica una dieta mixta de ramoneo i pastoreig,[25] la qual cosa és respalat per estudis de la química isotòpica dels seus ossos, mostrant ademés una preferència estacional pel ramoneo.[26]
Extinció
[editar | editar còdic]Generalment es reporta que els mastodonts varen desaparéixer d'Amèrica del Nort aproximadament fa 12 700 anys,[27] com a part d'una extinció en massa de la majoria de la megafauna del Pleistoceno, àmpliament considerada com a resultat d'un ràpit canvi climàtic aixina com també l'increment en la sofisticació de les armes de pedra dels caçadors Clovis.[27] Estos paleoindios varen aplegar al continent americà fa 13 000 anys, la seua població va alcançar grans números de manera relativament ràpida i la seua cacera podria haver causat una gradual reducció de la població de mastodonts.[28][29] Anàlisis dels claus de mastodonts de la regió dels Grans Lagos en Norteamérica comprenent varis mils d'anys abans de la seua extinció en l'àrea, mostren una tendència a la disminució de l'edat de maduració; açò és lo contrari a lo que s'esperaria si estigueren experimentant estrés per un ambient no favorable, pero és consistent en la reducció de competència intraespecífica que resultaria d'una població sent reduïda per la cacera humana.[29]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Mall, A. i Made, J. van der (2012) «Iberian mastodonts: Geographic and stratigraphic distribution». Quaternary International, 255: 239-256
- ↑ Carrillo Briceño, J., Chávez Aponte, I., & Alfonzo Hernández, I. (2008). Notes Preliminars Sobre els Mastodonts Gonfoterios (Mammalia: Proboscidae) del Cuaternario Veneçolà. Bolletí Antropològic, 3(074).
- ↑ . Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 7 de febrer de 2013.
- ↑ . Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 7 de febrer de 2013.
- ↑ Agustí; Antón, {{{nom2}}} (2002). Mammoths, Sabertooths, And Hominids: 65 Million Years of Mammalian Evolution in Europe (en anglés), Columbia University Press, pp. 313. ISBN 9780231116411.
- ↑ Lange, Ian M. (2002). Isse Age Mammals of North America: A Guide to the Big, the Hairy, and the Bizarre (en anglés), Mountain Press Publishing, pp. 226. ISBN 9780878424030.
- ↑ 7,0 7,1 (2008).The American Midland Naturalist.159(1)
- 125-146.
- ↑ 8,0 8,1 (2010).Pennsylvania Heritage.
- ↑ 9,0 9,1 (2010).Revista Geològica d'América Central.42
- 9-42.
- ↑ Richard Conniff. . Smithsonian magazine. Consultat el 7 de febrer de 2013.
- ↑ Shoshani et al.(2006).Proc Natl Acad Sci.103(46)
- 17296-17301.
- ↑ (1963).Transactions of the American Philosophical Society.53(1)
- 77.
- ↑ Lambert (1998). «Proboscidea», Janis, C. M.; Scott, K. M.; Jacbos, L. L (ed.). Evolution of Tertiary Mammals of North America, Terrestrial Carnivores, Ungulates and Ungulate-like Mammals, Vol. 1 (en anglés), Cambridge University Press, pp. 606-621.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Ruez, Dennis R. (2007). «Revision of the Blancan mammals from Hagerman Fossil Beds National Monument, Idaho», Effects of Climate Change on Mammalian Fauna Composition and Structure During the Advent of North American Continental Glaciation in the Pliocene (en anglés), ProQuest. ISBN 9780549266594.
- ↑ (2001).New Mexico Bureau of Mines and Mineral Resources Open-File Report 454B.
- 29-32.
- ↑ New Mexico Geology.
- 10-12.
- ↑ (1937).Carnegie Institution of Washington Publication.483(3)
- 77-109.
- ↑ Shoshani; Tassy, {{{nom2}}} (1996). «Summary, conclusions, and a glimpse into the future», The Proboscidea: Evolution and Palaeoecology of Elephants and Their Relatives (en anglés), Oxford University Press. ISBN 9780198546528.
- ↑ 19,0 19,1 (2001).The World of Elephants: Proceedings of the 1st International Congress.Rome:
- 237-242.
- ↑ 20,0 20,1 Dixon, Dougal; Cox, {{{nom2}}}; Savage, {{{nom3}}}; Gardiner, {{{nom4}}} (1988). The Macmillan illustrated encyclopedia of dinosaurs and prehistoric animals: a visual who's who of prehistoric life (en anglés), Collier Books, pp. 312. ISBN 9780020429814.
- ↑ Kurtén, Björn; Anderson, {{{nom2}}} (1980). Pleistocene Mammals of North America (en anglés), Columbia University Press, pp. 442. ISBN 9780231037334.
- ↑ “Mammut pacificus sp. nov., a newly recognized species of mastodon from the Pleistocene of western North America” (2019). PeerJ 7: i 6614. doi:.
- ↑ 23,0 23,1 (2003).Advances in Mammoth Research.9
- 185-204.
- ↑ Prat et al.(2005).Quaternary International.126(128)
- 21-30.
- ↑ Lepper et al.(1991).Quaternary Research.36
- 120-125.
- ↑ Fisher, Daniel C. (1996). «Extinction of Proboscideans in North America», Shoshani, J.; Tassy, P. (ed.). The Proboscidea: Evolution and Palaeoecology of Elephants and Their Relatives (en anglés), Oxford University Press, pp. 296-315.
- ↑ 27,0 27,1 Jonathan Amos. . BBC News UK. Consultat el 7 de febrer de 2013.
- ↑ Ward, Peter D. (1997). The Call of Distant Mammoths: Why the Isse Age Mammals Disappeared (en anglés), Springer, pp. 241. ISBN 9780387985725.
- ↑ 29,0 29,1 Fisher, Daniel C. (2009). «Paleobiology and Extinction of Proboscideans in the Great Lakes Region of North America», Gary Haynes (ed.). American Megafaunal Extinctions at the End of the Pleistocene (en anglés), Springer Netherlands, pp. 55-75. ISBN 978-1-4020-8793-6.