Lliteratura migeval

Es denomina lliteratura migeval a tots aquells treballs escrits principalment en Europa durant l'Edat Mija, és dir, durant aproximadament mil anys transcorreguts des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident fins als inicis del Renaiximent a finals del sigle XV. La lliteratura d'este temps estava composta bàsicament d'escrits religiosos, concepte ampli i complex, que comprén des dels escrits més sagrats fins als més profans. A causa de la gran amplitut espacial i temporal d'este periodo es fa fàcil parlar de la lliteratura migeval en térmens generals sense caure en simplificacións. Per això, és més adequat caracterisar les obres lliteràries pel seu lloc d'orige, el seu llenguage o el seu gènero.

Traces de la lliteratura migeval

Estes traces estan relacionades en les peculiaritats del món migeval: l'oralitat, ya que algunes de les manifestacions lliteràries més importants i destacades de l'Edat Mija varen ser difoses oralment perque eren concebudes per a això. Romançades, poesia èpica i obres de la lírica popular eren llegides en els monasteris davant un auditori de peregrins; la anonimia, que va associada a l'oralitat pero és una atra traça. En els inicis de la lliteratura, l'autor que escrivia les obres era irrellevant; el didactisme, que fins al sigle XV els valors de la lliteratura són moralisants i lo que pretenen és transmetre al llector uns coneiximents o educar sobre cóm deuen comportar-se (sobretot els nobles i príncips). Esta traça s'aprecia en el mester de clerecía; el predomini del vers degut a que les obres lliteràries de l'Edat Mija no es destinen a la llectura, sino a la recitació. És per això per lo que es preferix el vers abans que la prosa perque este té ritme i rima. Això no impedirà el futur desenroll de la prosa.