Resultats de la busca

…de les [[Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista]] (JONS), l'ideologia de la qual, el [[nacionalsindicalisme]], s'ha aplegat a considerar com una primig …Espanyola]], de [[José Antonio Primo de Rivera]], en [[1934]], constituint la [[Falange Española de las JONS]]. …

…acadèmiques de Dret polític i fon membre de distints òrguens consultius de la [[Generalitat Valenciana]]. Naixqué en la localitat valenciana de Foyos en l'any [[1926]], en la comarca de l'[[L'Horta Nort|Horta Nort]]. …

[[Image:fco lliso.jpg|thumb|right|175px|Llibre "Antes y después de la conquista de Valencia" (1991).]] '''Antes y después de la conquista de Valencia''' és el títul d'un llibre de l'autor [[Valencians|valencià]], …

[[Image:fco lliso.jpg|thumb|right|175px|Llibre "Antes y después de la conquista de Valencia" (1991).]] [[Archiu:Flliso.jpg|thumb|175px|Llibre "El siglo de oro de la lengua valenciana"]] …

…-vio-venir-4616200 «Joan Francesc Mira: "Imaginar los Països Catalans como Estado es una fantasía"»]. ''El Periódico''</ref><ref>[http://www.lasprovincias.es …ateix any fon nomenat membre de la pancatalanista [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) pels membres de dita acadèmia. …

…chiu:Baixada Senyera Coronada 9 d'octubre.jpg|thumb|right|200px|Baixada de la Senyera des de l'Ajuntament de Valéncia el 9 d'Octubre.]] …alenciana]]''' i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de [[Valéncia]] del rei [[Jaume I]] en l'any [[1238]]. …

[[File:Pairon Puente de Piedra Zaragoza 4.jpg|thumb|250px|Creu del Pont de pedra, en [[Saragossa]].]] …tà]] ''peira'', del qual peiró és un diminutiu) és una pedra o pilar sobre la que es posa una capella, una creu o l'image d'un sant en camins rurals o de …

…Conquista del Estado]]'', fon una figura clau en l'articulació intelectual del [[Fascisme en Espanya|fascisme espanyol]]. …er expulsat de l'organisació en [[1935]], tornant, despuix de fracassar en la reactivació de les antigues JONS, a dedicar-se a l'activitat intelectual. …

…'']], despuix del [[Diario de Valencia|''Diario de Valencia'']] i director del diari, ya desaparegut, [[Valéncia Hui|''Valéncia Hui'']]. …Relacions Laborals ([[1988]]). En l'actualitat és juge de Pau i encarregat del Registre Civil d'[[Almàssera]]. …

| nom = Ricardo de la Cierva y Hoces | image = [[File:(de la Cierva) Adolfo Suárez ofrece una rueda de prensa junto al ministro de Traba …

…ació Maya''' habità una vasta regió ubicada geogràficament en el territori del sur-surest de [[Mèxic]], específicament en els cinc estats de [[Campeche]], …dents encara viuen en la regió i molts d'ells parlen algun dels idiomes de la família mayense. …

…dialectos de los grupos étnicos son también oficiales en sus territorios. La enseñanza que se imparta en las comunidades con tradiciones lingüísticas pr …lica de Cuba, el idioma oficial es el español y su capital es la ciudad de La Habana».</ref><br /> …

…celebrar en el [[Palau de Congressos de Valéncia|Palau de Congressos]] de la [[ciutat de Valéncia]] durant els dies 26, 27 i 28 de [[novembre]] de l'any Analisar la [[llengua valenciana]] des de diverses perspectives de tipo: …

…latí]] ''insignia'', símbol) és el nom que rep la bandera valenciana; tant la [[Real Senyera]] com l'[[estrelada valenciana|estrelada nacionalista]]. …encia''' és l'única senyera llegítima i tradicional del poble valencià. És la bandera més antiga d'Espanya. …

…existien judeus i àraps en el territori i que convixqueren llarc temps en la població cristiana dominant. …regne els entenguen i puguen complir-los'', va ordenar que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el [[Romanç|romanç]]. …

Llistat de cites i resenyes que reconéixen l'independència i autoctonia de la [[llengua valenciana]]. …n Sida]], filòlec, escritor de [[al-Andalus]] i lexicograf en el prolec de la seua obra “Kitab al Muhassas” (El Caire, Tom I, pag. 14), un diccionari ana …

…l'ajuda prestada pels seus habitants, otorgà la seua protecció a Andorra i la declarà poble sobirà ([[805]]). …ció d'un [[règim feudal]] en el context de la [[Marca Hispànica]] comporta la creació d'estructures socials, culturals i econòmiques permanents. …