Resultats de la busca

Anar a la navegació Anar a la busca
  • …], despuix de patir fortes transformacions. D'ací les denominacions [[grec antic]], [[grec migeval]], i [[grec modern]] que reben els estadis evolutius ante La seua variant moderna (''dimotikí:'' ‘popular') és l'[[idioma oficial]] de [[Grècia]] i de [[Chipre]].
    3 kB (528 paraules) - 17:15 22 set 2024
  • …és la gran similitut descoberta entre el sànscrit i dialectes antics del [[Idioma llituà|llituà]]. L'idioma comú ancestral és conegut com a [[proto-indoeuropeu]]. Existix desacort e
    9 kB (1362 paraules) - 12:20 18 ago 2024
  • |idioma = [[Llengües aramees|arameu]]<br> [[Idioma armeni|armeni clàssic]] …er un freqüent [[estat matalaf|foc de contenció]] entre Roma i el [[Imperi persa]]. Els [[imperi partixc|parts]] varen forçar a Armènia a sometre's entre
    4 kB (653 paraules) - 17:56 23 jun 2022
  • |llengua = [[Idioma fenici|fenici]]-[[Idioma pùnic|pùnic]] …fenici|fenici]] 𐤊‏𐤍‏𐤏‏𐤍‏, ''kanaʿan''; o 𐤐‏𐤕‏, ''Pūt'') és el nom d'una [[antic Orient Pròxim|antiga regió del propenc orient]], breçol de la civilisaci
    6 kB (980 paraules) - 10:31 1 set 2022
  • …ri''', o '''abecé''', és el conjunt ordenat de les [[lletra|lletres]] d'un idioma. És l'agrupació, en un orde determinat, de les grafies utilisades per a r …fabet grec|gregues]] ''alfa'' (a) i ''beta'' (s), que originàriament, en [[idioma hebreu|hebreu]] i en [[fenici]], significaven "bou" i "casa"; l'alfabet gre
    8 kB (1224 paraules) - 17:55 29 jun 2024
  • …enes de [[milacre]]s. d'acort en la ''Enciclopèdia Catòlica'', el text més antic preservat sobre la vida del sant es troba en el ''[[Acta Sanctorum]] '', id …|samarità]] [[Pineas]] i el [[sant]] islàmic [[al-Hadr]] ('el vert', del [[idioma àrap|àrap]] ''hadir'') per a formar una figura religiosa que era i encara
    28 kB (4693 paraules) - 18:24 29 jul 2024
  • …eua major part de rumors i llegendes populars, en el prefaci de l'edició [[Idioma italia|italiana]] de ''[[Els viages de Marc Polo|Il milione]]'' publicada… …o apareix com «Mafeo» en el manuscrit [[Frances antic|francoitaliano]] més antic de ''Els viages'', i com «Matteo» en la traduccio al [[toscà]].{{Harvnp|
    28 kB (4643 paraules) - 18:18 16 dec 2023