Resultats de la busca

Anar a la navegació Anar a la busca
  • …gon li [[Correspondència matemàtica|correspon]] el seu número de [[costat (geometria)|costats]].]] …r eixemple el [[àrea]] ''A'' d'un [[círcul]] és funció de la seua [[ràdio (geometria)|radie]] ''r'' (el valor de l'àrea és [[proporcional]] al [[quadrat (àlg
    3 kB (406 paraules) - 19:19 3 jun 2024
  • En [[trigonometria]], la '''teorema dels sens'''<ref>Pogorélov. ''Geometria elemental''. Editorial Mir, Moscou(1977)</ref> o també conegut com a '''llei dels se * [[Geometria]] del [[triàngul]]
    4 kB (587 paraules) - 07:57 8 set 2016
  • …tenen aplicacions en una gran varietat de problemes, des de la matemàtica elemental i el [[àlgebra]] fins a àrees com la [[física]], [[química]], [[economi …e polinomis]], un concepte central en [[teoria de números algebraics]] i [[geometria algebraica]].
    2 kB (309 paraules) - 16:13 23 abr 2024
  • …s una de les principals branques de les [[matemàtiques]] juntament en la [[geometria]], l'[[anàlisis matemàtica|anàlisis]] i la [[teoria de números]]. L'àl …ques que estudia les estructures, les relacions i les cantitats. L'algebra elemental és aquella que s'encomana d'operacions aritmètiques (suma, substracció,
    7 kB (1118 paraules) - 17:55 28 ago 2023
  • [[Categoria:Geometria elemental]]
    2 kB (406 paraules) - 16:31 24 oct 2024
  • …] mostrant els noms de les seues dimensions, llarc, [[ample]], i [[Altura (geometria)|alt o altura]].]] [[Archiu:Coord planes color.svg|thumb|right|Esquema elemental de posicionamiento espacial, consistente en un '''marco de referencia''' re
    12 kB (2036 paraules) - 13:01 28 ago 2023
  • …efinició axiomàtica. Ademés, crearen dos branques: l'[[aritmètica]] i la [[geometria]]. La civilisació islàmica permeté la conservació de l'herència grega …l'espai i el canvi que es corresponen a la [[aritmètica]], [[àlgebra]], [[geometria]] i [[càlcul]]. Ademés, hi ha branques de les matemàtiques conectades a
    7 kB (1026 paraules) - 11:51 3 ago 2024
  • …expressat numèricament. En espais més complexos, com els definits en la [[geometria no *euclidiana]], el «camí més curt» entre dos punts és un segment rec [[Categoria:Matemàtica elemental]]
    5 kB (971 paraules) - 11:02 8 ago 2023
  • …" apareix en nota 6 en totes les assignatures: Àlgebra, Física, Geometria, Geometria Analítica i Trigonometria.En [[1894]] la companyia Hermann patia important …e Bose-Einstein expliquen el comportament dels tipos bàsics de [[partícula elemental|partícules elementals]] denominades [[bosón|bosones]].<ref name="Einstein
    42 kB (6781 paraules) - 16:43 26 oct 2024
  • …general]] estudia la [[interacció gravitatòria]] com una deformació en la geometria del [[espai-temps]]. En esta teoria s'introduïxen els conceptes de la [[cu …ística|estadístics]] de les característiques observades de les [[partícula elemental|partícules elementals]], entesos en térmens de funcions d'ona. La [[equac
    36 kB (5866 paraules) - 16:54 1 ago 2024
  • …ions en camps com la [[teoria de números]], l'[[anàlisis matemàtic]], la [[geometria diferencial]], la [[geodèsia]], l'[[electricitat]], el [[magnetisme]] i l' …l'unitat bàsica de quantitat d'[[electricitat]] i es considera la càrrega elemental perque tots els cossos carregats contenen un múltiple enter d'ella. L'[[el
    153 kB (23 731 paraules) - 07:22 26 set 2023