Resultats de la busca
Anar a la navegació
Anar a la busca
¡Crea la pàgina "Forma musical" en L'Enciclopèdia en valencià!
- …inal del [[Renaiximent]] i contribuí de forma significativa a la revolució musical que marca el principi del [[Música barroca|Barroc]].839 bytes (112 paraules) - 13:15 22 nov 2022
- …fons''' són, segons la [[classificació de Sachs-Hornbostel]], [[instrument musical|instruments]] en els quals el [[so]] es produïx al posar-se en vibració u …qué la [[corda]] és excitada. El [[Timbre musical|timbre]] varia segons la forma de la [[caixa de resonància]].721 bytes (121 paraules) - 10:17 17 maig 2022
- …''' és aquell que genera un [[so]] quan es fa vibrar l'aire, normalment en forma d'una columna d'[[aire]] en el seu interior. En la classificació de [[Sach324 bytes (47 paraules) - 09:21 12 gin 2017
- …n [[instrument musical de corda]], compost d'una caixa de [[fusta]] -d'una forma que recorda al número huit-, en un forat circular en el centre de la tapa,738 bytes (116 paraules) - 13:05 6 jul 2022
- …xat en un soport, per eixemple, gravat. Açò es deu a que la música és una forma artística efímera que necessita ser fixada d'alguna manera.1 kB (240 paraules) - 18:57 22 març 2020
- …roscava sobre sí mateixa des de la boquilla fins a l'amplificador de sò en forma d'una gran C l'estructura de la qual s'enfortia per mig d'una barra que tra * Bonanni, Filippo: ''Antique Musical Instruments and their Players'', Dover Publications reprint of the 1723 wor2 kB (341 paraules) - 18:45 24 abr 2017
- …estelar]] és la disposició interna de les [[estrela|estrele]]s i la seua forma. El model més simple d'estructura estelar és el de [[simetria]] [[Esfera| === Estructura musical ===7 kB (1019 paraules) - 17:22 2 abr 2019
- La '''Missa Criolla''' és una obra musical de naturalea religiosa i folclòrica, creada pel músic argentí [[Ariel Ra …En la llitúrgia catòlica, la missa solemne o cantada constituïx un gènero musical tradicional, que consistix de tres parts obligatòries, el "[[Kyrie]]" el "3 kB (530 paraules) - 02:31 21 set 2023
- …ar de l'etimologia i significat, en castellà s'usen Andrea i Andresa com a forma femenina del nom. * [[Andrea Bocelli]] ([[1958]]) tenor, músic, escritor i productor musical [[Italia|italià]]1 kB (171 paraules) - 12:43 4 maig 2020
- …e. La major part de la programació estava basada en continguts musicals de forma ininterrompuda a l'estil de les ràdio-fòrmules privades.1 kB (207 paraules) - 22:56 16 dec 2021
- …ns a l'any [[2005]]). Fon també fundador i director de la Banda de l'Unió Musical de [[Llíria]] i del grup de solistes de vent Mare Nostrum. Ha dirigit, igu6 kB (903 paraules) - 22:32 28 ago 2023
- …engüeta doble de la família de l'oboe. Va molt lligat a un atre instrument musical típicament [[Comunitat Valenciana|valencià]] com és el [[tabalet]]. Té forma cònica i uns 30 centímetros de llongitut. El qui toca la dolçaina és un2 kB (239 paraules) - 00:44 27 set 2022
- …los impulsats per un teclat produint sons clars i vibrants. Segons la seua forma i dimensió els hi ha verticals, de coa i mija coa, de taula, etc. …triples i encara quàdruples, que, de lo greu a lo agut, responen a la gama musical moderna en sis o set octaves. Els dos pedals, considerats com l'ànima del6 kB (1060 paraules) - 16:25 28 ago 2023
- La '''Nova Cançó''' és el nom que va rebre un moviment musical català d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]] que durant el [[Franquisme| …ix d'un èxit multitudinari en el Centre Comarcal Lleidatà ([[Lleida]]), es forma un grup homogéneu, denominat ''Els Setze Jutges (sic)''.3 kB (497 paraules) - 10:42 29 jun 2020
- …produccions d'òpera escenificada. Les primeres butaques es distribuïxen en forma de palmito en dos pisos front a l'orquesta i el restant en nayes a modo de …Rodrigo]] té capacitat per a 420 espectadors. Dispon d'un únic graderio en forma de palmito i en ella tenen lloc els concerts de cambra i els recitals líri5 kB (876 paraules) - 09:22 31 gin 2024
- El '''sistro''' és un instrument musical antic, en forma de rogle o de ferradura, que conté platillos metàlics insertats en unes v2 kB (337 paraules) - 17:11 22 oct 2023
- …ipal de Castelló''' és una [[Banda de música|banda de música]] o agrupació musical que perteneix a l'[[Ajuntament de Castelló]] i representa a la ciutat en a …ent ells a principis del [[sigle XX]] seran els que tornaran a l'activitat musical, encara que durarà molt poc de temps, en l'any [[1914]] la banda de bomber5 kB (866 paraules) - 15:49 18 ago 2022
- …pularisat en totes les comarques. S'originà en el [[sigle XVIII]], pero la forma en que la coneixem actualment data del [[sigle XIX]]. En este sigle va ser És un gènero musical i de ball casi exclusivament valencià. És molt abundant a les comarques v8 kB (1463 paraules) - 09:55 30 abr 2024
- …es i atres situacions [[Gregari|gregaries]], i té un cant variat, pero poc musical. Té la capacitat d'imitar els sons del seu entorn e inclús deprendre'ls. Forma grans surrats que poden ser beneficioses per a l'agricultura per combatre…3 kB (488 paraules) - 20:58 7 set 2022
- …ènics i que despuix de mijan del mateix sigle era utilisada com a intermig musical entre els actes de les comèdies. …, i ya és tocat per bandes per a marches militars des de [[1780]]. En esta forma es conserva en desfilades militars (marcha) i civils festius (passodobles…4 kB (744 paraules) - 16:18 25 març 2023
Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).