Resultats de la busca
Anar a la navegació
Anar a la busca
¡Crea la pàgina "Física nuclear" en L'Enciclopèdia en valencià!
- En [[física nuclear]], '''fusió nuclear''' és el procés pel qual varis núcleus atòmics de càrrega similar s'un En la naturalea ocorre fusió nuclear en les [[estrela|estreles]] inclòs el [[Sol]]. En el seu interior les temp749 bytes (124 paraules) - 20:10 10 març 2025
- …ipal]]) (vore també [[:Categoria:Física nuclear|Física nuclear]], [[Física nuclear|Artícul principal]]) …uàntica|Artícul principal]]) (vore també [[:Categoria:Física quàntica]], [[Física quàntica|Artícul principal]]) (vore també [[:Categoria:Cinètica i Mecan3 kB (466 paraules) - 16:31 8 ago 2023
- …] i els cossos que conté com ara les [[estrela|estrelles]] i les [[reacció nuclear|reaccions nuclears]] que es produïxen en el seu interior, les [[galàxia|g [[Categoria:Física]]526 bytes (81 paraules) - 12:22 6 feb 2025
- …el [[Premi Nobel de Física]] i conegut pel desenroll del primer [[reactor nuclear]] i el desenroll de la [[teoria quàntica]]. |títul=[[Image:Nobel_prize_medal.svg|30px]]<br>Premi Nobel de Física1 kB (155 paraules) - 16:50 19 set 2022
- …tícules]] per a medir les [[secció eficaç|seccions eficaces]] en [[reacció nuclear|reaccions nuclears]], i els seus inversos per a medir [[lluminositat|llumin [[Categoria:Física de partícules|Barn]]725 bytes (111 paraules) - 11:24 18 ago 2024
- …pero usada per a distàncies extremadament curtes com aquelles en [[física nuclear]]. El barbasegon està definit com la llongitut mija que la barba d'un fís518 bytes (80 paraules) - 10:27 25 oct 2024
- …namentalment en els [[Estats Units]] i que va obtindre el [[Premi Nobel de Física]] en l'any [[1952]]. …]. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], va treballar en temes de [[energia nuclear]] en el [[Laboratori Nacional de Los Alamos]], abans de dimitir per a unir-2 kB (299 paraules) - 17:49 14 ago 2024
- …d'apantallament''') és aquell capaç d'atenuar una força o interacció. En [[física atòmica]], l'efecte pantalla sobre els [[electró|electrons]] més externs Dins de la [[física quàntica]] este efecte és la [[interferència]] que existix entre l'últi3 kB (493 paraules) - 19:11 4 gin 2025
- La mida és la tècnica per mig de la qual assignem un número a una propietat física, com a resultat de comparar la dita propietat en una atra de similar presa * [[barn|barn o graner]] (usat en [[física nuclear]])1 kB (217 paraules) - 19:34 20 feb 2018
- …a en el marc del Proyecte Manhattan, va ser la primera detonació d'un arma nuclear de l'història]] …Nacional de Los Alamos]], en el que es varen dissenyar les pròpies [[bomba nuclear|bombes nuclears]]. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la4 kB (598 paraules) - 17:33 9 gin 2025
- …l [[treball mecànic|treball]], l'[[entalpia]], l'[[entropia]] i, en física nuclear, la [[massa]]. L'energia és un nexe d'unió que apareix en totes les àrees de la física i també en atres camps, com la [[química]], el [[mig ambient]] o l'[[econ2 kB (374 paraules) - 07:02 2 jul 2024
- …. La font de neutrons de major intensitat disponible hui dia és el reactor nuclear. El neutró té càrrega neutra. …nt, J.-L.; Rich, J.; Spiro, M. (2005). Springer, ed. Fundamentos de Física Nuclear. p. 155. ISBN 978-0-387-01672-6.3 kB (561 paraules) - 19:53 22 gin 2024
- …electromagnètica]]. La paraula també servix per a designar la branca de la física que estudia els fenòmens elèctric i les seues aplicacions. …idroelèctrica|hidràulica]], [[Central tèrmica|tèrmica]], [[Central nuclear|nuclear]]), l'electricitat produïda s'utilisa en les llars i en l'indústria.4 kB (562 paraules) - 21:07 17 oct 2023
- …- [[Temps]] - [[Posició]] - [[Velocitat]] - [[Acceleració]] - [[Dinàmica (física)|Dinàmica]] - [[Massa]] - [[Força]] - [[Moment de força]] - [[Energia]] …)]] - [[Equacions de Euler-Lagrange]] - [[Principi d'Hamilton]] - [[Acció (física)]] - [[Principi d'acció]] - [[Espai de configuració]] - [[Moment conjugat10 kB (1553 paraules) - 11:04 1 jun 2022
- …tinció entre les ''ciències teòriques'' ([[matemàtica]], [[astronomia]], [[física]], [[química]], [[biologia]] i [[sociologia]]) i les ''ciències aplicades * [[Física]]8 kB (843 paraules) - 16:04 10 ago 2024
- …nt, J.-L.; Rich, J.; Spiro, M. (2005). Springer, ed. Fundamentos de Física Nuclear. p. 155. ISBN 978-0-387-01672-6. * Glasstone, Samuel; Dolan, Philip J., eds. (1977), The Effects of Nuclear Weapons (3rd edición), U.. Dept. of Defense and Energy Research and Develo3 kB (518 paraules) - 20:03 22 gin 2024
- …- † [[Berlín Est|Berlín oriental]], [[28 de giner]] de [[1988]]) fon un [[Física teòrica|físic teòric]] naixcut en [[Alemanya]]. Va participar en el [[Pr …onsable de varis càlculs teòrics relatius a les primeres armes de [[fissió nuclear|fissió]], aixina com dels models inicials de la [[bomba d'hidrogen]] duran3 kB (372 paraules) - 18:35 27 jun 2024
- L''''història de la física''' intenta explicar la naturalea i els fenòmens que, des de la més remota == Diferències de la física elemental ==11 kB (1843 paraules) - 07:43 27 maig 2024
- En [[química]] i [[física]], '''àtom''' (del [[llatí]] ''atomum'', i este del [[idioma grec|grec]] …va quedar demostrada fins al [[sigle XIX]]. En el desenroll de la [[física nuclear]] en el [[sigle XX]] es va comprovar que l'àtom pot subdividir-se en [[Par19 kB (3127 paraules) - 09:37 17 dec 2024
- …mage:Viewer medecine nucleaire keosys.JPG|thumb|Image mèdica en [[medicina nuclear]].]] …i la quantificació són normalment reservades per a l'ingenieria biomèdica, física mèdica i ciències de la computació; l'investigació en l'aplicació i in13 kB (2049 paraules) - 08:42 2 gin 2025
Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).