Diccionari General de la Llengua Valenciana

El Diccionari General de la Llengua Valenciana (DGLV) és el diccionari de la llengua valenciana. Editat i elaborat per Voro López i Verdejo, membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana junt a molts colaboradors que han contribuït i han donat informació a través de la seua Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes. Fon presentat el 20 de decembre de l'any 2010.

El Diccionari General de la Llengua Valenciana culmina un treball de més de dèu anys, encapçalat pel Director de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV, Voro López, qui ha contat en la colaboració d'un equip de vint colaboradors i més de cinquanta informants.

L'obra recull vora 77.000 paraules valencianes, definides en valencià, en una completa descripció de les seues diverses accepcions, del seu orige etimològic o del seu us normatiu.

El Diccionari General de la Llengua Valenciana arreplega tot el lèxic normatiu valencià en les seues definicions en valencià i l'explicació de les diferents accepcions. És també un diccionari etimològic i conté entrades de llenguages tècnics i especialisats. És el resultat d'un treball de més de dèu anys del Doctor en Filologia En Voro López i Verdejo, Acadèmic de Número i Director de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV, i d'un ampli equip de colaboradors i informants.

Per a realisar el diccionari s'han utilisat els criteris de la lexicografia moderna i tots els diccionaris valencians existents, des del Llibre de Concordances de Jaume March de l'any 1371 o el Liber Elegantiarum de Joan Esteve de 1489 fins als actuals, passant pels de Carles Ros, Josep Escrig, Constantí Llombart, Martí Gadea, Lluís Fullana o Emili Miedes, seguint un criteri d'estricta valencianitat llingüística.

El diccionari dona entrada també a les accepcions que les paraules tenen en l'argot, llenguage coloquial o vulgar. Les formes locals o dialectals també tenen entrada, indicant que es tracta d'un dialectalisme o localisme, i remetent a les formes valencianes generals -si les tenen-.

És un diccionari normatiu, per lo que si la paraula és una variant antiga, dialectal, local, etc, se remet a formes més generals, recomanables o actuals.

Colaboradors[editar | editar còdic]

Ampar Maudos i Gimeno
Andreu Tintorer i Peiró
Aureli López Muñoz
Bernat Arlandis i Mañó
Débora Tomàs i Villena
Eleuteri Sanchis i Rodenes
Francesc Simó López
Guillermo Soler Boada
Juli Amadeu Àrias i Burdeos
Joan Ignaci Serrano i Sànchez
Llúcia González i Safont
Mª Josep Allepuz i Olsina
Manuel Solís i Martínez
Marta Lanuza i Vives
Miquel Àngel Lledó Cardona
Rafel Pastor i Cantizano
Robert Albert i Monedero
Vicent M. Rozalén i Garcia
Vicent Tomàs i Hervàs
Xavier Gil i Escudero
Xavier Martín-Villalba i Medina

Informants[editar | editar còdic]

Llistat per orde alfabètic d'informants que han aportat paraules o noves accepcions al diccionari. S'indica el lloc de procedència i en algun cas s'afig el lloc a on viuen o a on han vixcut durant algun temps, aixina com el lloc en el qual mantenen una relació o del qual prové la seua família, podent haver aportat informació de tots estos llocs.