Resultats de la busca

…(Yaroslavl)]] ([[1671]]-[[1687]]) és representativa de l'última fase de l'arquitectura migeval russa. Es caracterisa per l'elaborada traceria de [[rajola]] i l'as [[Categoria:Arquitectura]] …

…ino Guarini]], sent una obra mestra de la [[Arquitectura barroca en Itàlia|arquitectura barroca italiana]]. …

…t de persones sense afiliació religiosa. La regió mostra una rica tradició religiosa que es reflectix tant en la vida social com en el seu patrimoni cultural i == Història religiosa == …

…ons estructurals. El [[neogòtic]] va ser en aquella época un dels estils [[Arquitectura historicista|historicista]] de major èxit, sobretot a raïl dels estudis teò [[Categoria:Arquitectura]] …

…sa, en [[Hongria]]. El monasteri d'Ócsa és una de les poques obres de la [[arquitectura romànica]], que han conseguit sobreviure fins a l'actualitat en Hongria. [[Categoria:Arquitectura]] …

* Gómez-Moreno Calera, José Manuel (1989). La arquitectura religiosa granadina en la crisis del Renacimiento (1560-1650). Diócesis de Granada y …

Durant la persecució religiosa de [[1936]], en els inicis de la [[Guerra Civil]], l'iglésia de Sant Pere… [[Categoria:Arquitectura valenciana]] …

Este santuari és el foc d'atracció religiosa més important de la província, rebent any rere any els pelegrinages ancestr == Arquitectura == …

…{DGLV|Monasteri}}</ref> és un conjunt d'edificis a on habita una comunitat religiosa de [[monge|monges]]. Els monasteris estan presents en la religió [[cristian [[Categoria:Arquitectura]] …

* Sánchez Real, Javier (2000). «La arquitectura religiosa de Las Alpujarras: un patrimonio poco conocido». Actas de las I Jornadas de …

…ersos museus, celleres, escultures i arquitectura interessant. Dins d'esta arquitectura, la ciutat conta en diversos ponts que l'unixen a [[Vila Nova de Gaia]] (a …

* Sánchez Real, Javier (2000). «La arquitectura religiosa de Las Alpujarras: un patrimonio poco conocido». Actas de las I Jornadas de …

…teri, ubicat en la ciutat de [[Segòvia]], encara actiu actualment, en vida religiosa de clausura, sent els últims monges en tota [[Espanya]] de l'orde de Sant… …scà de San Francisco, del que resta el claustre, conforma la trilogia de l'arquitectura de primera calitat de la Segòvia del [[sigle XV]]. …

…la ciutat, fusionant-se en un sol conjunt l'arquitectura civil, militar i religiosa de l'época. …ción. Ficha del palacio en el Colegio de Arquitectos de Valencia. "Guía de Arquitectura de Valencia" CTAV 2007] …

* Gómez-Moreno Calera, José Manuel (1989). La arquitectura religiosa granadina en la crisis del Renacimiento (1560-1650). Diócesis de Granada y …

…ntegren l'asentament d'[[Angkor]]. Està considerat com la major estructura religiosa mai construïda, i u dels tesors arqueològics més importants del [[món]]. [[Categoria:Arquitectura]] …

* Sánchez Real, Javier (2000). «La arquitectura religiosa de Las Alpujarras: un patrimonio poco conocido». Actas de las I Jornadas de …

En el pas del temps, s'establí una comunitat religiosa encarregada de custodiar el santuari i atendre als fidels. Durant sigles,… …rtisacions del [[sigle XIX]] i conflictes polítics que afectaren a la vida religiosa. …

…els fonaments [[Arquitectura gòtica|gòtics]], en [[girola]] i cinc [[nau (arquitectura)|naus]] en lloc de les tres habituals, combinant en la seua estructura elem [[Categoria:Arquitectura religiosa en la província de Granada]] …

…til artístic desenrollat entre el [[Arquitectura romànica|romànic]] i el [[Arquitectura renaixentista|Renaixença]]. Es va difondre en [[Europa Occidental]] comença …ada en la regió de la [[Illa de França]] a mitan de el {{Sigle|XII||s}}, l'arquitectura gòtica es va expandir per Europa caracterisant-se per la seua marcada verti …