Resultats de la busca

…(Yaroslavl)]] ([[1671]]-[[1687]]) és representativa de l'última fase de l'arquitectura migeval russa. Es caracterisa per l'elaborada traceria de [[rajola]] i l'as [[Categoria:Arquitectura]] …

…ino Guarini]], sent una obra mestra de la [[Arquitectura barroca en Itàlia|arquitectura barroca italiana]]. …

…t de persones sense afiliació religiosa. La regió mostra una rica tradició religiosa que es reflectix tant en la vida social com en el seu patrimoni cultural i == Història religiosa == …

…ons estructurals. El [[neogòtic]] va ser en aquella época un dels estils [[Arquitectura historicista|historicista]] de major èxit, sobretot a raïl dels estudis teò [[Categoria:Arquitectura]] …

…sa, en [[Hongria]]. El monasteri d'Ócsa és una de les poques obres de la [[arquitectura romànica]], que han conseguit sobreviure fins a l'actualitat en Hongria. [[Categoria:Arquitectura]] …

* Gómez-Moreno Calera, José Manuel (1989). La arquitectura religiosa granadina en la crisis del Renacimiento (1560-1650). Diócesis de Granada y …

Durant la persecució religiosa de [[1936]], en els inicis de la [[Guerra Civil]], l'iglésia de Sant Pere… [[Categoria:Arquitectura valenciana]] …

Este santuari és el foc d'atracció religiosa més important de la província, rebent any rere any els pelegrinages ancestr == Arquitectura == …

…{DGLV|Monasteri}}</ref> és un conjunt d'edificis a on habita una comunitat religiosa de [[monge|monges]]. Els monasteris estan presents en la religió [[cristian [[Categoria:Arquitectura]] …

* Sánchez Real, Javier (2000). «La arquitectura religiosa de Las Alpujarras: un patrimonio poco conocido». Actas de las I Jornadas de …

…ersos museus, celleres, escultures i arquitectura interessant. Dins d'esta arquitectura, la ciutat conta en diversos ponts que l'unixen a [[Vila Nova de Gaia]] (a …

* Sánchez Real, Javier (2000). «La arquitectura religiosa de Las Alpujarras: un patrimonio poco conocido». Actas de las I Jornadas de …

…teri, ubicat en la ciutat de [[Segòvia]], encara actiu actualment, en vida religiosa de clausura, sent els últims monges en tota [[Espanya]] de l'orde de Sant… …scà de San Francisco, del que resta el claustre, conforma la trilogia de l'arquitectura de primera calitat de la Segòvia del [[sigle XV]]. …

…la ciutat, fusionant-se en un sol conjunt l'arquitectura civil, militar i religiosa de l'época. …ción. Ficha del palacio en el Colegio de Arquitectos de Valencia. "Guía de Arquitectura de Valencia" CTAV 2007] …

* Gómez-Moreno Calera, José Manuel (1989). La arquitectura religiosa granadina en la crisis del Renacimiento (1560-1650). Diócesis de Granada y …

…ntegren l'asentament d'[[Angkor]]. Està considerat com la major estructura religiosa mai construïda, i u dels tesors arqueològics més importants del [[món]]. [[Categoria:Arquitectura]] …

* Sánchez Real, Javier (2000). «La arquitectura religiosa de Las Alpujarras: un patrimonio poco conocido». Actas de las I Jornadas de …

…els fonaments [[Arquitectura gòtica|gòtics]], en [[girola]] i cinc [[nau (arquitectura)|naus]] en lloc de les tres habituals, combinant en la seua estructura elem [[Categoria:Arquitectura religiosa en la província de Granada]] …

…. En l'any [[1535]] els musulmans conversos de la ciutat rebien instrucció religiosa en la seua mesquita, convertida ara en iglésia baix l'advocació de Sant Nic [[Categoria:Arquitectura]] …

…enfocament de la catedral com edifici de contacte i ascens espiritual. L'[[arquitectura gòtica]] és un instrument poderós en el sí d'una societat que veu, en l'ini …resultat d'açò és una substitució també de les necessitats de construcció religiosa fora de les ciutats, en les comunitats monàrquiques rurals, pel nou símbol …