Resultats de la busca
Anar a la navegació
Anar a la busca
¡Crea la pàgina "Arquitectura d'Espanya per província" en L'Enciclopèdia en valencià!
- …i la [[Renaixença]], aixina com traces posteriors [[barroc|barroques]] i [[Arquitectura neoclàssica|neoclàssiques]]. …en 1931|Monument històric-artístic]] pertanyent al Tesor Artístic Nacional per mig de decret de 3 de juny de 1931<ref>Decret del Ministeri d'Instrucció P2 kB (236 paraules) - 20:25 3 gin 2025
- …à|moderniste]] [[Antoni Gaudí]]. Està situat en la ciutat d'[[Astorga]] ([[província de León]]), en que la seua [[León (Espanya)|capital]] es troba la [[casa …mig resoldre. En les seues obres elimina la necessitat de [[contrafort]]s per mig de l'ocupació de [[superfície reglada|superfícies reglades]], i supr2 kB (356 paraules) - 11:12 5 març 2025
- …ésies de la ciutat, l''''iglésia parroquial de la Mercé''' va ser elegida, per la seua història i fisonomia, com a sèu del [[Capítul catedralici|capít [[Categoria:Arquitectura]]912 bytes (123 paraules) - 20:01 5 gin 2026
- …a]]. Es troba dins del [[parc natural de la Serra d'Irta]]. Està gestionat per l'autoritat portuària de [[Castelló de la Plana]]. …te]]. Junt en el [[far de Nules]] són els únics fars en Espanya dissenyats per dònes. L'accés al far es realisa des de la [[Plaja de les Fonts (Alcosseb1 kB (157 paraules) - 17:46 19 oct 2025
- L''''iglésia parroquial de Sant Josep''' en [[L'Alguenya]] ([[Província d'Alacant]], [[Espanya]]) data de l'any [[1828]], quan el bisbe de [[Oriola …na ermita, és d'estil romànic, ocupa una superfície de 32 metros de fondo, per dotze d'ample o frontera.1 kB (228 paraules) - 15:40 30 març 2018
- …Dávila, i de fra [[Tomás de Torquemada]] per a que actuaren en el seu nom per a la fundació d'un convent de dominics en Àvila en honor de [[Tomás d'Aq [[Categoria:Monasteris d'Espanya del sigle XV]]1 kB (198 paraules) - 18:39 14 maig 2022
- …en [[Espanya]]. És un edifici d'estil [[Arquitectura barroca|barroc]] i [[Arquitectura neoclàssica|neoclàssic]]. Es va començar a construir en l'any [[1722]] i …ficada en el [[sigle XVI]] sobre l'antiga catedral gòtica manada construir per [[Alfonso X El Sabi]], i que hui complix les funcions d'[[iglésia parroqui2 kB (259 paraules) - 14:25 8 oct 2016
- …íncia de Castelló]], [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Està gestionat per l'autoritat portuària de [[Castelló de la Plana]]. …c far d'Espanya junt al [[far d'Irta]] que han segut realisats íntegrament per dònes.1 kB (165 paraules) - 13:05 27 nov 2025
- …latén|l'Alcalatén]], és una fortalea d'arquitectura islàmica en reformes d'arquitectura migeval construïda entre els [[Sigle X|sigles X]] i [[Sigle XIII|XIII]]. …dispersa, té una superfície de 150 m. quadrats, recint principal i rodejat per un camí de ronda, en l'[[Aljup|aljup]] i està despoblat.2 kB (319 paraules) - 09:47 29 maig 2020
- …en la localitat [[Espanya|espanyola]] de [[Bonilla de la Sierra]], en la [[província d'Àvila]], comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]]. Fon declarada monu …[[1974]] i [[1980]]. Conta en una única gran nau segmentada en cinc trams per mig d'arcs apuntats.2 kB (272 paraules) - 16:49 11 abr 2025
- …d'Interés Cultural]] des de l'any [[1912]] i [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[Unesco]] des de l'any [[1993]] com a part del [[Conjunt arqueològic d …rdo maximus'']] de la ciutat romana, una dels seus dos carrers principals. Per este pont travessava i travessa l'important calçada de la [[Via de l'Argen2 kB (398 paraules) - 15:37 8 ago 2025
- …piador de terra en gran percentage de [[calç]], més [[grava]] i [[arena]]. Per a l'interior de la torre es va utilisar morter de [[algeps]]. …imitiu [[arc de mig punt]] de pedra, posteriorment eixamplat, possiblement per a facilitar l'entrada de [[Carro|carros]]) i dos plantes superiors. Les…2 kB (311 paraules) - 18:07 20 abr 2025
- …aría del Prat de Ciudad Real''', iniciada en el [[sigle XV]], és d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], encara que posseïx elements anteriors d'estil [[romànic …en 1931|Monument històric-artístic]] pertanyent al Tesor Artístic Nacional per mig de decret de [[3 de juny]] de [[1931]]<ref>Decret del Ministeri d'Instr2 kB (306 paraules) - 16:17 26 jun 2024
- L''''aqüeducte Els Arquets''' situat en [[Manises]] ([[província de Valéncia]]) és un aqüeducte que permet salvar a la [[séquia]] Cuart- …ent 230 m. Es distinguixen tres séries d'arcades consecutives determinades per les dimensions dels seus arcs.1 kB (214 paraules) - 11:27 21 maig 2021
- En l'any [[1920]] el Círcul Mercantil posa en marcha l'iniciativa per al nou [[Banc de Castelló]]. Una volta constituït este i en [[Enrique Gim * VV.AA. (Sergio Babiloni Mañanós) Registro de Arquitectura del Siglo XX en la Comunidad Valenciana ISBN 84-87233-38-42 kB (305 paraules) - 09:51 12 jul 2023
- |província = …]] [[2018]]) Múrcia ocupa el 7m lloc en la [[lliste de municipis d'Espanya per població]]. Aixina mateix és capital de la [[comarca]] natural de la [[Ho3 kB (400 paraules) - 17:21 18 ago 2025
- …redacció del proyecte del futur Palau Episcopal. Les obres foren dirigides per l'arquitecte Miguel Tirado Caballero. [[Categoria:Arquitectura]]2 kB (276 paraules) - 16:38 20 jul 2023
- …aragols és un palau que fon ordenada la seua construcció en l'any [[1911]] per l'advocat Félix Bueso Tirado, que fon el promotor de la casa, d'estil mode Es realisà l'adaptació de l'antiga biblioteca i archiu de la planta baixa per a Saló d'Actes.2 kB (322 paraules) - 19:30 10 abr 2025
- En el regnat de [[Carlos I d'Espanya]] es portaran a terme numeroses construccions en la ciutat de Granada, dona …els fonaments [[Arquitectura gòtica|gòtics]], en [[girola]] i cinc [[nau (arquitectura)|naus]] en lloc de les tres habituals, combinant en la seua estructura elem3 kB (534 paraules) - 17:25 21 maig 2020
- …t Joan de Penyagolosa''' està situat en un dels llocs més coneguts de la [[província de Castelló]], als peus del pic del [[Penyagolosa]], a nou quilómetros d Este santuari és el foc d'atracció religiosa més important de la província, rebent any rere any els pelegrinages ancestrals de la majoria de pobles de3 kB (420 paraules) - 00:13 18 feb 2018
Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).