Resultats de la busca

¡Crea la pàgina "Alfabet fonètic de l'OTAN" en L'Enciclopèdia en valencià!

• K
  …llengua. En valencià representa l'[[oclusiva velar sorda]] de l'[[alfabet fonètic internacional]] (igual que la [[C|ce]] i el dígraf [[Qu (dígraf)|qu]] en En valencià representa l'[[oclusiva velar sorda]] de l'[[alfabet fonètic internacional]] (exactament igual que la [[ce]] i el dígraf [[Qu (dígraf)
  1 kB (192 paraules) - 21:10 28 set 2022
• F
  …''f''' en minúscula, és la sexta lletra de l'[[alfabet valencià]] i quarta de les [[consonant]]s. El seu nom en [[valencià]] és '''ef''', pero per cast …enta el sò labial sonor /v/ quan va seguida d'una consonant sonora (''Golf de roses, Bolígraf blau, Afganistan''...)
  1 kB (159 paraules) - 10:38 17 oct 2024
• N
  …scula, és la dècima quarta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i undècima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''en''', pero per castellanisme també En [[valencià]] representa la [[nasal alveolar sonora]] de l'[[alfabet fonètic internacional]] [n] en posició inicial (''nas'') o intervocàlica (''cana'
  1 kB (179 paraules) - 18:56 18 oct 2024
• P
  …, és la dècima sexta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima tercera de les [[consonant]]s. El seu nom és '''pe'''. …fonètic internacional]]. En alguns dialectes, a final de paraula i despuix de [[M|em]] no es pronuncia la pe (camp, pronunciat ''cam''), açò és un vul
  1 kB (185 paraules) - 21:16 28 set 2022
• M
  …úscula, és la dècima tercera [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima de les [[consonant]]s. El seu nom en valencià és '''em''', pero per castella En valencià representa la [[nasal bilabial sonora]] de l'[[alfabet fonètic internacional]] [m].
  1 kB (204 paraules) - 21:13 28 set 2022
• Alfabet Fonètic Internacional
  …Archiu:IPA chart 2020 Español.svg|thumb|300px|Diagrama ilustrant l'Alfabet Fonètic Internacional]] …[[llingüiste|llingüistes]], [[logopedia|logopedas]] i terapeutes, mestres de [[Segona llengua|llengua estrangera]], [[lexicografia|lexicógrafs]] i [[tr
  5 kB (761 paraules) - 13:56 23 oct 2025
• B
  …: beth (casa). El seu nom és '''be''' o '''be alta''' (per a distinguir-la de la [[V|ve baixa]]). …e l'[[alfabet grec]] i la B de l'[[alfabet llatí]] o romà, a través de l'[[Alfabet etrusc|etrusc]].
  3 kB (430 paraules) - 20:59 28 set 2022
• Accent
  …ronunciació d'una vocal o [[sílaba]] determinada en comparació a les atres de la paraula. …obre la vocal tònica d'una paraula, segons unes determinades [[Accentuació de la llengua valenciana|regles d'accentuació]].
  784 bytes (105 paraules) - 09:05 25 nov 2024
• C
  …una arma que es llançava. En el llatí es va arredonir i es va diferenciar de la G. En [[valencià]] representa l'[[oclusiva velar sorda]] [k] de l'[[alfabet fonètic internacional]] en els següents casos:
  2 kB (338 paraules) - 21:00 28 set 2022
• Monica Seles
  …š, pronunciat [[Alfabet Fonètic Internacional|[sɛlɛʃ]]]; [[2 de decembre]] de [[1973]] en [[Novi Sad]], llavors [[Yugoslàvia]]) és una extenista [[sèr …btindre el gran eslam de carrera ya que no conseguí guanyar el [[Campeonat de Wimbledon]].
  962 bytes (125 paraules) - 10:31 8 oct 2022
• Checkpoint Charlie
  …iu:Berlin-Checkpoint2.jpg|250px|thumb|right|Checkpoint Charlie en el [[Mur de Berlin]], vist cap a l'Est en l'any [[2004]]]] …angers, treballadors de la delegació permanent de la [[RFA]] i funcionaris de la [[RDA]].
  3 kB (406 paraules) - 17:58 28 jul 2024
• D
  …e l'[[alfabet valencià]] i tercera de les [[consonant]]s. El seu nom és '''de'''. …nant nassal i el, el so [t] de l'[[alfabet fonètic internacional]] a final de sílaba sempre que no seguixca una atra consonant sonora i el sò [ð] en e
  3 kB (471 paraules) - 21:02 28 set 2022
• Alfabet
  …es grafies utilisades per a representar el llenguage que servix de sistema de comunicació. …enici]], significaven "bou" i "casa"; l'alfabet grec és una adaptació de l'alfabet hebreu-fenici.
  8 kB (1224 paraules) - 13:56 23 oct 2025
• Ç
  …raula i la següent lletra és una vocal, i si la següent lletra dins o fòra de la paraula és una [[consonant]] sonora, per fonètica sintàctica. [[Archiu:Visigothic Z-C cedille.svg|thumb|left|Evolució de la grafia de la Z visigòtica a la Ç.]]
  4 kB (750 paraules) - 21:29 28 set 2022
• Fonema
  …uïxen l'objecte d'estudi principal de la [[fonètica]], una de les branques de la [[filologia]]. …so diferixen en el grau d'obstrucció encara que són similars en una série de trets, els propis del fonema.
  2 kB (279 paraules) - 14:10 3 març 2020
• G
  …tra]] de l'[[alfabet valencià]] i quinta de les [[consonant]]s. Rep el nom de '''ge'''. …per a representar-lo quan va seguit del fonema [w] seguit a l'hora de e o de i (és dir, /gwe/ (aigües), /gwi/ (pingüí).
  5 kB (793 paraules) - 07:43 23 jul 2025
• Pinyin
  …per eixemple el [[Tongyong pinyin]], el sistema oficial de la [[República de China]] entre l'any [[2002]] i el [[2008]], i el sistema [[Wade-Giles]],… El pinyin s'usa com a sistema oficial de romanisació en la [[China continental]] i [[Taiwan]], i arreu del món per
  5 kB (703 paraules) - 20:54 26 jul 2015
• Diftonc
  …os vocals. Fonològicament dos vocals articulades d'eixa manera formen part de la mateixa [[sílaba]]. …e formen el diftonc. En l'[[espectrograma]] d'un hiat no s'observa la zona de transició, raó per la que fonèticament són diferents.
  5 kB (762 paraules) - 12:34 7 jul 2024
• Estructuralisme
  …fecten a la globalitat, que adquirix un [[significat]] més allà de la suma de les parts. …na com una posició teòrica científica ([[estructuralisme científic]]) dins de la [[filosofia analítica]].
  5 kB (793 paraules) - 20:10 4 gin 2025
• Idioma esperanto
  |regulat= [[Akademio de Esperanto]] …lec polac [[L. L. Zamenhof]] en l'any [[1887]] com a resultat d'una década de treball. El primer llibre publicat fon ''La lingvo internacia'' (en valenci
  12 kB (1962 paraules) - 18:08 24 set 2023

Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).