Resultats de la busca
Anar a la navegació
Anar a la busca
¡Crea la pàgina "Alfabet fonètic" en L'Enciclopèdia en valencià!
Coincidències de títul d'artícul
- [[File:IPA chart 2020 Español.svg|thumb|300px|Diagrama ilustrant l'Alfabet Fonètic Internacional]] L''''Alfabet Fonètic Internacional''' (''AFI'' en [[idioma valencià|valencià]], ''API'' en [[i5 kB (761 paraules) - 18:48 11 gin 2025
Coincidències de text d'artícul
- #REDIRECT[[Alfabet Fonètic Internacional]]43 bytes (5 paraules) - 19:26 4 oct 2010
- #REDIRECT[[Alfabet Fonètic Internacional]]43 bytes (5 paraules) - 19:33 4 oct 2010
- …llengua. En valencià representa l'[[oclusiva velar sorda]] de l'[[alfabet fonètic internacional]] (igual que la [[C|ce]] i el dígraf [[Qu (dígraf)|qu]] en En valencià representa l'[[oclusiva velar sorda]] de l'[[alfabet fonètic internacional]] (exactament igual que la [[ce]] i el dígraf [[Qu (dígraf)1 kB (192 paraules) - 21:10 28 set 2022
- La '''F''', '''f''' en minúscula, és la sexta lletra de l'[[alfabet valencià]] i quarta de les [[consonant]]s. El seu nom en [[valencià]] és …valencià representa la [[fricativa labiodental sorda]], /f/ en l'[[alfabet fonètic internacional]]. Rarament representa el sò labial sonor /v/ quan va seguid1 kB (159 paraules) - 10:38 17 oct 2024
- La '''N''', '''n''' en minúscula, és la dècima quarta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i undècima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''en''', per En [[valencià]] representa la [[nasal alveolar sonora]] de l'[[alfabet fonètic internacional]] [n] en posició inicial (''nas'') o intervocàlica (''cana'1 kB (179 paraules) - 18:56 18 oct 2024
- La '''P''', '''p''' en minúscula, és la dècima sexta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima tercera de les [[consonant]]s. El seu nom és '''pe'' …à]] la lletra pe representa el sò [[oclusiu bilabial sort]] de l'[[alfabet fonètic internacional]]. En alguns dialectes, a final de paraula i despuix de [[M|e1 kB (185 paraules) - 21:16 28 set 2022
- La '''M''', '''m''' en minúscula, és la dècima tercera [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima de les [[consonant]]s. El seu nom en valencià és '' En valencià representa la [[nasal bilabial sonora]] de l'[[alfabet fonètic internacional]] [m].1 kB (204 paraules) - 21:13 28 set 2022
- [[File:IPA chart 2020 Español.svg|thumb|300px|Diagrama ilustrant l'Alfabet Fonètic Internacional]] L''''Alfabet Fonètic Internacional''' (''AFI'' en [[idioma valencià|valencià]], ''API'' en [[i5 kB (761 paraules) - 18:48 11 gin 2025
- …onsonant]]s. Ve de l'alfabet llatí i evolucionà de la segona lletra de l'[[alfabet fenici]]: beth (casa). El seu nom és '''be''' o '''be alta''' (per a disti …e l'[[alfabet grec]] i la B de l'[[alfabet llatí]] o romà, a través de l'[[Alfabet etrusc|etrusc]].3 kB (430 paraules) - 20:59 28 set 2022
- L''''accent fonètic''' és la major intensitat que s'observa en la pronunciació d'una vocal o * [[Alfabet valencià]]784 bytes (105 paraules) - 09:05 25 nov 2024
- La '''C''', '''c''' en minúscula, és la tercera lletra de l'[[alfabet valencià]] provinent del [[llatí]]. El seu nom és '''ce'''. El seu orige En [[valencià]] representa l'[[oclusiva velar sorda]] [k] de l'[[alfabet fonètic internacional]] en els següents casos:2 kB (338 paraules) - 21:00 28 set 2022
- …, [[idioma serbi|serbi]]: Моника Селеш, Monika Seleš, pronunciat [[Alfabet Fonètic Internacional|[sɛlɛʃ]]]; [[2 de decembre]] de [[1973]] en [[Novi Sad]],962 bytes (125 paraules) - 10:31 8 oct 2022
- La '''D''', '''d''' en minúscula, és la quarta lletra de l'[[alfabet valencià]] i tercera de les [[consonant]]s. El seu nom és '''de'''. …quan va despuix de pausa, consonant nassal i el, el so [t] de l'[[alfabet fonètic internacional]] a final de sílaba sempre que no seguixca una atra consonan3 kB (471 paraules) - 21:02 28 set 2022
- L' '''alfabet''', '''abecedari''', o '''abecé''', és el conjunt ordenat de les [[lletra …enici]], significaven "bou" i "casa"; l'alfabet grec és una adaptació de l'alfabet hebreu-fenici.8 kB (1224 paraules) - 17:55 29 jun 2024
- …trencada''' o '''cedeta''', és la [[C|lletra ce]] de [[alfabet valencià|l'alfabet valencià]], procedent del [[llatí]], modificada per un signe diacrític ( …'ç'' i la ''z'', se va simplificar l'[[ortografia]], i en conseqüència l'[[alfabet]], fent desaparéixer l'us de la ''ç'' en el [[sigle XVII]].4 kB (750 paraules) - 21:29 28 set 2022
- …riant i no un fonema. Els fonemes es poden transcriure amprant l'[[alfabet fonètic internacional]] (API -per les seues sigles en [[anglés]]-), i constituïxe2 kB (279 paraules) - 14:10 3 març 2020
- La '''G''', '''g''' en minúscula, és la sèptima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quinta de les [[consonant]]s. Rep el nom de '''ge'''. Representa l'[[africada postalveolar sonora]] ([d͡ʒ] en [[Alfabet Fonètic Internacional]]) davant de les lletres e (gerro) i i (giner). A final de pa5 kB (793 paraules) - 21:05 28 set 2022
- La denominació ''Charlie'' procedix de l'[[alfabet fonètic de la OTAN]], i és la seua tercera lletra. ''Checkpoint Alpha'' era el pas3 kB (406 paraules) - 17:58 28 jul 2024
- …) és un sistema de [[romanisació]] de l'idioma [[mandarí]] que utilisa l'[[alfabet llatí]]. ''Hanyu'' es referix a la llengua mandarina (lliteralment "llengu Encara que el sistema pinyin ignora completament l'[[Alfabet fonètic internacional]], ha resultat ser molt efectiu. Hui dia, en ciutats com [[Pe5 kB (703 paraules) - 20:54 26 jul 2015
- …és la u; considerar la i com a semiconsonant és acceptar un castellanisme fonètic, puix en castellà la i sí que funciona com a semiconsonant i forma difton * [[Alfabet valencià]]5 kB (762 paraules) - 12:34 7 jul 2024
Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).