Espasa de Stalingrado
La Espasa de Stalingrado és una espasa llarga engalanada en joyes per a us ceremonial. Va ser especialment forjada i gravada per orde del rei Jorge VI del Regne Unit com a homenage del poble britànic als defensors soviètics de la ciutat durant la batalla de Stalingrado.[1] El 29 de novembre de 1943 va ser presentada al mariscal José Stalin pel primer ministre britànic Winston Churchill durant una cerimònia en el transcurs de la Conferència de Teheran i en la presència del president Franklin D. Roosevelt i una guàrdia d'honor.
Descripció
Es tracta d'una espasa llarga d'empuñadura a dos mans, full de doble tall, sòlit guardamanos d'argent i d'aproximadament 120 cm de llarc. En el full lluïx un gravat al aiguafort a on es pot llegir en rus i en anglés:
La empuñadura està encordada en fil d'or de 18 quilats i el seu pomo és de cuarzo transparent en una rosa d'Anglaterra d'or engastada en la part superior. Cada u dels extrems dels seus guardamanos de 10 cm estan llaurats en la forma d'un cap de lleopart i banyats en or.[2]
El seu full de doble tall de 90 cm és lenticular en la seua zona central i va ser forjada a mà en el millor acer de Sheffield. La baïna està feta de pell de corder persa i teñir de carmesí. Algunes fonts sugerixen que es va utilisar pell marroquina.[3] La baïna està decorada en les Armes reals i el monograma real en argent dorat en cinc soports d'argent i tres rubíes montats sobre estreles dorades. En el seu temps va ser considerada com una de les últimes peces mestres en la forja artesanal d'espases.[4]
Fabricació
El disseny original va ser realisat per Reginald Gleadowe, catedràtic de Belles arts en l'Universitat d'Oxford i aprovat pel rei. Una comissió de nou artesans experts provinents del Goldsmiths' Hall varen supervisar l'eixecució dels treballs. La frase en rus va ser aprovada per Sir Ellis Hovell Minns, expert en iconografia eslava i president del Pembroke College, Cambridge.[5]
La companyia Wilkinson Sword es va encarregar de la seua fabricació baix les órdens dels artesans espaderos Tom Beasley and Sid Rouse, el calígrafo M. C. Oliver i Leslie G. Durbin de la Royal Air Force. L'acer per al full va vindre de la companyia Sanderson Brothers and Newbould de Sheffield. Realisar el proyecte complet va prendre al voltant de tres mesos.
Referències
- ↑ Antony Beevor (1998), Stalingrad, Viking Press, ISBN 0-14-024985-0, p. 405.
- ↑ Olof Janson, The Sword of Stalingrad Page, with original pictures & information courtesy of Robert Wilkinson Latham, són of John Wilkinson Latham of the Wilkinson Sword Co.
- ↑ Ed Levin, The Sword of Stalingrad Description [1] archivat en Wayback Machine., Russianswords. com.
- ↑ "Sword of Stalingrad... Perfection in its Field", Sklar advertisement, July 1944, in [enllaç trencat], Vol. XXVI, No. 3, Boston MA. p. 11.
- ↑ Elizabeth Hill, "Obituary: Sir Ellis Hovell Minns (1874-1953)," The Slavonic and East European Review, 1953, pp. 236-238.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espada de Stalingrado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.