El espai de Virchow-Robin és una estructura plena de líquit intersticial ubicada en el cervell i revestida per cèlules piales que acompanyen a les artèries i arteriolas penetrants quan ingressen a la substància cerebral.[1] És una estructura fisiològica en el parènquima cerebral normal.[2] En el cervell apareixen varis, com a espais perivasculares que són extensions del espai subaracnoideo i acompanyen als gots perforantes del cervell.[3]

Està delimitat cap a dins per l'adventicia dels gots i cap a fòra per una capa de cèlules mesenquimáticas que apareix com a extensió de la piamadre, existix només fins al nivell arteriolar.[4] Normalment estan localisats en els ganglis del tronc de l'encéfal, el mesencèfal i la substància blanca del cervell.[2] Són vàries cavitats plenes de líquit perivascular que rodegen les artèries i venes perforantes en el parènquima cerebral.[2]

Li'ls va cridar espais de Virchow-Robin en honor al patólogo alemà Rudolf Virchow i al anatomista francés Charles Philippe Robin, que varen ser els qui els varen descobrir.

Normalitat

 

En persones sanes, els espais de Virchow-Robin són estructures anatòmiques normals que solen medir entre 2 i de 5 mm de diàmetro.[2][3]

Se supon que contenen líquit intersticial ple de macròfecs i eixerciten un paper important en el drenage del líquit intersticial cap al sistema limfàtic cervical.[2]


Són una estructures fisiològiques en el parènquima cerebral normal.[2] Consistixen en espais perivasculares que rodegen a les artèries perforantes del cervell, i es deu pensar sempre en ells en visualisar estructures quísticas en la substància blanca del cervell i ganglis basals, redonejades o allargades, seguint el trayecte dels gots perforantes.[5]Es poden observar a través d'una resonància magnètica cerebral.[5] Allí les característiques morfològiques d'image dels espais de Virchow-Robin són àrees redones o tubulars, de vores suaus.[2]

Patologia

En ocasions poden créixer i convertir-se en jagants espais de Virchow-Robin.[4]En engrandir-se i convertir-se en espais jagants de Virchow-Robin produïxen un efecte de massa que pot dur diversos síntomes neurològics.[1]En casos anormals es relacionen en diverses patologies neurològiques neurodegenerativas, com la malaltia d'Alzheimer, les malalties cerebrovasculares i les lesions cerebrals traumàtiques,[2]ictus, esclerosis múltiple, angiopatía amiloidea cerebral,[6] i hidrocefàlia.[3]Inclús s'ha descrit un cas de neuràlgia del trigémino secundària als espais de Virchow-Robin jagants en l'àrea dorsal pontino.[1]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Trigeminal neuràlgia secondary to giant Virchow-Robin spaces: A case report with neuroimaging».PAIN.154(4)
    617.ISSN 0304-3959.doi:10.1016/j.pain.2013.01.008.Consultat el 2023-11-25.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «[Importance of Virchow-Robin spaces»].Der Radiologe.58(2)
    142–147.ISSN 1432-2102.doi:10.1007/s00117-017-0354-4.Consultat el 2023-11-25.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Dilatació d'espais perivasculares com a causa inusual de hidrocefàlia. Troballes en RM» (en és). Diagnòstic Journal. Consultat el 2023-11-25.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Espai de Virchow-Robin» (en és). Neurocirugía Contemporànea, llicència CC Attribution-Share Alike 4.0 International. Consultat el 2023-11-25.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Importància de l'identificació dels espais de Virchow-Robin. Presentació de quatre casos».Rev. neurol. (Ed. impr.).33(9)
    833–836.ISSN 0210-0010.Consultat el 2023-11-25.
  6. ↑ «Relació dels espais de Virchow-Robin en la malaltia d'Alzheimer: a propòsit d'un cas».Neurologia.34(9)
    623–624.ISSN 0213-4853.doi:10.1016/j.nrl.2017.07.007.Consultat el 2023-11-25.