Anar al contingut

Espècie bandera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Espècie bandera
L'amenaçat gat cerval ibèric constituïx una espècie bandera per a ajudar en la conservació del parc nacional i natural de Doñana.
l'orso polar és l'espècie bandera utilisada per a difondre la problemàtica del derretimiento de l'Àrtic causat pel calfament global.
Tití lleó dorat, espècie bandera amprada per a protegir al seu hàbitat, les selves de la mata atlàntica de l'orient de Brasil.

Es coneix com a espècie bandera a la seleccionada per gestionadores de la preservació ambiental en raó de que la mateixa posseïx atributs carismàtics que la fan adequada per a ser presentada com a símbol de protecció de la naturalea, en l'objectiu de captar l'atenció del públic en general, de possibles donants i del respal governamental,[1][2] per a conseguir l'implementació i desenroll de programes de conservació destinats a amparar a dita espècie. Açò al mateix temps coadjuva a que també se salvaguarde a atres en menys atractius, en les que poguera estar associada o en les que compartix l'ecosistema a on habita.[3][4][5][6]

Característiques generals

[editar | editar còdic]

Si ben el concepte d'espècie bandera es correspon a l'àmbit de la biologia de la conservació, conjuga aixina mateix variables socioeconòmiques, tenint un víncul clar en el camp de la comercialisació i la mercadotècnia per les seues traces de promoció d'un producte i la planificació i construcció d'estratègies publicitàries.[7]

La noció d'espècie emblemàtica sosté que en elevar el perfil d'una determinada espècie, és possible obtindre més respal per a la conservació de la biodiversitat en general, en un context particular.[8]

Història i espècies utilisades

[editar | editar còdic]

El concepte d'espècie bandera va començar a fer-se popular a mitan de la década de 1980.


Una espècie bandera pot representar un component d'un bioma (per eixemple, una espècie o un ecosistema), un estandart per a cridar l'atenció sobre un greu problema ecològic (per eixemple, el canvi climàtic o l'acidificació de l'oceà), una organisació (per eixemple, ONGs o departaments de govern) o una regió geogràfica particular (per eixemple, un estat o un àrea protegida).[7][9]

El grup taxonómico més utilisat per a adjudicar el rol d'espècies bandera és el dels mamífers, especialment els de major tamany (com l'elefant africà, l'orso polar i els rinoceronts), els molt coneguts (com el llop, el tigre de Bengala) o els més amenaçats (com el tapir de montanya i el tití lleó dorat).[6][10][11] En menor mida s'ampren aus o reptils.

És característic l'ocupació d'espècies bandera per a que representen a institucions conservacionista i aixina promoguen la recaptació de fondos i el respal d'organismes governamentals o d'administradors de grans empreses per a la finançació dels seus proyectes de conservació. Per eixemple, el colla jaganta va ser adoptat pel Fondo Mundial per a la Naturalea (WWF), mentres que Fauna Flora Internacional va fer lo propi en l'oryx.[6][11]

El yaguarté és una espècie bandera que es pot trobar en Argentina, en l'any 2001 ha segut declarat com a Monument Natural Nacional per la Llei N°25.463, establint que l'Administració de Parcs Nacionals i la Direcció de Fauna Selvada de la Nació es deuen encarregar del desenroll i implementació d'un pla de maneig que assegure la seua supervivència en el territori nacional.[12]

Els grans felinos, com el puma i el yaguarete, han segut utilisats per a promoure el desenroll de programes de conservació per les seues qualitats simbòliques.[13][14][15][13]

Selecció

[editar | editar còdic]

La concepció del terme d'espècie bandera està vinculada a la metàfora de la representació que la seua sola image simbolisa o desperta, sent d'esta manera icons o embaixadors d'allò que encarnen o evoquen.[16]

L'espècie o espècies més adequades per a erigir-les com a estreles poden ser seleccionades tenint en conte diversos paràmetros, en funció de lo que és valorat pel destinatari al que la campanya tracta d'atraure.[7]

El principal atribut que deu tindre per a poder complir en els seus objectius és que siga cridanera i atraga l'atenció del segment que constituïx la meta a la que s'apunta.[3][17] És ventajós que l'espècie siga endèmica o sensible als destorbament antrópicas, dependent per a la seua supervivència de l'implementació de programes de conservació.[18]

L'espècie bandera pot ser triada per a un públic ampli, o en canvi dividir a est i focalizarla en un colectiu en particular, podent ser una atra del mateix grup o ecosistema l'assignada per a seduir a un atre públic específic; per eixemple una espècie podrà ser dirigida a les comunitats locals que compartixen el seu hàbitat, mentres que una atra tindrà com a objectiu als turistes.[19]

Llimitacions

[editar | editar còdic]

Vàries són les llimitacions que han segut reconegudes en relació en l'us d'espècies bandera, destacant que l'ocupació de les mateixes pot biaixar al seu favor les prioritats de gestió i conservació lo que, com contraparte, actuaria en detriment de les espècies més amenaçades pero no carismàtiques.[20]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Torrealba, I. & Carbonell, F. (2008). Espècies Bandera Amenaçades en el Parc Internacional L'Amistat, Panamà. CEPF-CI, Associació Meralvis. Costa Rica.
  2. Zárrate-Charry, D., González-Maya, J. F., Jaramillo, C., Castany-Uribe, C., Botero, A. M., Balaguera-Reina, S. A. & Cepeda, A. A. (2009). Monitoreo comunitari per a la planificació de la conservació: un enfocament d'espècies bandera com a ferramentes culturals de conservació. Informe Tècnic. Fundació Herència Ambiental Carib, ProCAT Colòmbia.
  3. 3,0 3,1 Noss, R. (1990). Indicators for monitoring biodiversity: A hierarchical approach. Cons. Biol. 4: 355-364.
  4. Andelman, S. and W. Fagan (2000). Umbrellas and flagships: Efficient conservation surrogates or expensive mistakes? Proc. Natl. Acad. Sci. 97: 5954-5959.
  5. Carignan, V. and M. Villard (2002). Selecting indicator species to monitor ecological integrity: A review. Env. Monit. Assess. 78: 45-61.
  6. 6,0 6,1 6,2 Car, T.; A. Engilis, E. Fitzherbert and T. Gadner (2004). Preliminary assessment on the flagship species concept at a small scale. Anim. Cons. 7: 63-70.
  7. 7,0 7,1 7,2 Veríssimo, D., D. C. MacMillan, and R. J. Smith (2011). Toward a systematic approach for identifying conservation flagships. Conservation Letters 4:1-8.
  8. Ducarme, Frédéric; Gloria M. Luque and Franck Courchamp (2013). "What llaure “charismatic species” for conservation biologists ?". BioSciences Master Reviews 1. Consultat el 24 d'agost de 2014.
  9. Barua, M., M. Root-Bernstein, R. J. Ladle and P. Jepson (2010). Defining flagship uses is critical for flagship selection: a critique of the IUCN climate change flagship fleet. Ambio, 40: 431-435.
  10. Sergio, F.; I. Newton, L. P. Marchesi and Pedrini (2006). Ecologically justified charisma: preservation of top predators delivers biodiversity conservation. J. Appl. Eco. 43: 1049-1055.
  11. 11,0 11,1 Clucas, B.; K. McHugh and T. Car. (2008). Flagship species on covers of US conservation and nature magazines. Biodiv. Cons. 17: 1517-1528.
  12. «Yaguareté, el verdader rei de la selva» (en és). www.vidasilvestre.org.ar. Consultat el 2025-05-27.
  13. 13,0 13,1 Lambert, J. D. and M. H. Carr (1998). The Passege Pantera Project: A case study using GIS to improve continental-scale conservation planning. En Savitsky BG, Lacher TE (Eds.) GIS Methodologies for Developing Conservation Strategies: Tropical Forest Recovery and Wildlife Management in Costa Rica. Columbia University Press. Nova York, EEUU. pp. 138-148.
  14. Ray, J. (2005). Large carnivorous animals as tools for conserving biodiversity: Assumptions and uncertainties. En Ray J, Redford K, Steneck R, Berger J (Eds.) Large Carnivores and the Conservation of Biodiversity. Island Press. Washington, DC, EEUU. pp. 34-56.
  15. García, R. (1996). Proyecte Corredor Biològic Mesoamericano. Informe Tècnic Regional, CCAD. Costa Rica. 108 pp.
  16. Barua, M. (2011). Mobilizing metaphors: the popular use of keystone, flagship and umbrella species concepts. Biodiversity and Conservation, 20: 1427-1440.
  17. Car, T. and G. O´Doherty (1999). On the use of surrogate species in conservation biology. Cons. Biol. 13: 805-814.
  18. Isasi-Catalá, Emiliana (2011). Els conceptes d'espècies indicadores, paraigües, banderes i claus: el seu us i abús en ecologia de la conservació. Interciencia, 36(1), 31-38.
  19. Veríssimo, D.; I. Fraser, R. Bristol., J. Groombridge and D. MacMillan (2009). Birds as tourism flagship species: A Case Study on Tropical Islands. Animal Conservation 12:549-558.
  20. Simberloff, D. (1998). Flagships, umbrellas, and keystones: Is single-species management passe in the landscape era? Biological Conservation 83, 247-257.