Esfumat de pluja

El esfumat de pluja o torba per pluja es referix primordialment a l'absorció d'una senyal de microona de Radiofrecuencia (RF) per la pluja atmosfèrica, neu o gèl, i les pèrdues que són especialment prevalentes en les freqüències per damunt de 11 GHz. També es referix a la degradació d'una senyal causada pel interferència electromagnètica de la vora d'atac d'un front de tormenta. Torba per pluja pot ser causada per la precipitació en el lloc d'enllaç ascendent o enllaç descendent. No obstant, no necessita estar plovent en una ubicació per a que puga ser afectada per l'atenuació per pluja, ya que la senyal pot passar a través de la precipitació a molts quilómetros de distància, especialment si l'antena parabòlica té un baix àngul d'horisó. Del 5 al 20 % d'atenuació per pluja o atenuació de la senyal satèlit també pot ser causada per la pluja, neu o gèl en l'enllaç ascendent o enllaç descendent reflector de l'antena, radomo o bol d'alimentació. L'esfumat per pluja no es llimita als enllaços ascendents per satèlit o enllaços descendents, també pot afectar a un punt terrestre a un punt d'enllaços de microones (aquells en la superfície de la terra).

Les possibles maneres de superar els efectes de l'esfumat per la pluja són la diversitat del lloc, el control de potència d'enllaç ascendent, codificació de taxa variable, les antenes receptores més grans (és dir, l'aument més alt) que el tamany requerit per a les condicions climàtiques normals, i els recobriment hidrofòbics. Només les superfícies en tractament efecte loto superhidrófobos repelixen la neu i el gèl.

Control de potència d'enllaç ascendent

La forma més senzilla per a compensar l'efecte de l'esfumat de pluja en les comunicacions per satèlit és aumentar la potència de transmissió: esta contramedida dinàmica es diu control de potència d'enllaç ascendent (UPC, sigles de "uplink power control"). Fins a recentment, el control de potència d'enllaç ascendent tenia un us llimitat ya que requeria transmissors més potents - uns que normalment podrien funcionar en els nivells inferiors i es podria eixecutar en el nivell de potència en el sistema (és dir, de forma automàtica). També el control de potència d'enllaç ascendent no podia proporcionar màrgens de senyal molt grans sense comprimir l'amplificador de transmissió. Els amplificadors moderns, junt en sistemes alvançats de control de potència d'enllaç ascendent que oferixen controls automàtics per a evitar la saturació del transpondedor fan que els sistemes de control de potència d'enllaç ascendent una solució eficaç, assequible i fàcil per a contraerrestar l'efecte d'esfumat de pluja en les senyals de satèlit.

Fòrmula d'interpolació CCIR

És possible extrapolar la distribució d'atenuació acumulada en un lloc determinat per mig de l'us de la fòrmula d'interpolació CCIR:

A_p = A₀₀₁ 0.12 p^{−(0.546 − 0.0043 log₁₀ p)}.

a on A_p és l'atenuació en dB excedida per una p percentage del temps i A₀₀₁ és l'atenuació excedida per 0.01% del temps.