Esferulita

Esferulitas en cendres riolíticas, Hailstone Trail, Tire Canyon, montanyes Chiricahua, Arizona (Estats Units).

Marques de esferulita sobre obsidiana copos de neu.

Microfotografía de riolita mostrant textura de esferulita (cristals marrons i de gris a blanc).

En petrologia, les esferulitas són cossos menuts i redonejats que es produïxen, comunament, en roques ígneas vítreas. A sovint són visibles en mostres d'obsidiana, resinita (pitchstone, en idioma anglés), i riolita com a glòbuls d'aproximadament el tamany de les llavors de dacseta o d'un gra d'arròs, en un lluentor més apagat que el vítreo de la roca base circumdant, i quan li les examina en microscopi demostren tindre una estructura fibrosa radial.

El nom de axiolitas es dona a esferulitas llargues, elíptiques o en forma de banda.

Ocasionalment es troben esferulitas de molts centímetros i, més rarament, fins a de dos o tres metros de diàmetro. Eixes esferulitas, les de més de 20 centímetros de diàmetro reben el nom de megaesferulitas.

Estructura

Baixe el microscopi, les esferulitas tenen un contorn circular i es componen de fibres divergents primes que són cristalines com verifica la llum polarisada. Entre prismes de Nicol creuats, una creu de color negre apareix en la esferulita; els seus eixos són generalment perpendiculars entre sí i paralels al punt de mira; quan la platina del microscopi es fa girar la creu permaneix constant; entre els braços negres hi ha quatre sectors lluents. Açò mostra que la esferulita consistix en irradiar, fibres birrefringentes que tenen una extinció recta; els braços de la creu negra corresponen a aquelles fibres que s'extinguixen. El ciment té un gra massa fi com per a determinar directament quin minerals ho componen utilisant un microscopi de llum visible.

Ocurrència

Les esferulitas són més comunes en les roques vítreas riques en sílice. A voltes componen tota la massa, més generalment estan dins d'una base vítrea o felsítica. Quan són obsidiana desvitrificadas, les esferulitas són a sovint trazables, a pesar de que poden estar més o menys completament recristalizadas o silicificadas. En el centre d'una esferulita pot haver un cristal (per eixemple, de cuarzo o feldespat) o, a voltes, una cavitat. De tant en tant les esferulitas poden tindre zones de diferents colors, i mentres la forma més freqüent és l'esfèrica, també poden ser de contorn poligonal o irregular. En algunes riolitas de Nova Zelanda les esferulitas tenen processos de ramificació en forma de cuerna de cérvol cap a l'exterior a través del cristal que rodeja la roca. El nom de axiolitas es dona a esferulitas llargues, elíptiques o en forma de banda.