Escut de Valéncia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Escut de Valencia»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Escut de la ciutat de Valéncia

L'escut de la ciutat de Valéncia es basa en la Senyal Real d'Aragó, despuix de la concessió de Pere el Ceremoniós, a la que s'incorporaren diferents elements en el temps, alusius a les armes personals de Jaume I, qui incorporà la ciutat a la Corona, i a diferents fets bèlics. El emblema en una representació de l'escut que utilisa l'Ajuntament de Valéncia garantisa el seu us institucional, a pesar de no estar oficialisat en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOGV).

Blasonat[editar | editar còdic]

En escut losanjat, camp d'or en quatre pals de gules, dos eles coronades com tenants i en la part inferior dos rames de llorer. Al timbre, corona real oberta surmontada d'un rat penat, vist de front i en las ales esteses, de sabre.

Història[editar | editar còdic]

Fins el regnat de Pedro el Ceremonioso, la ciutat utilisà com armes pròpies un escut alusiu al seu emplaçament: "Una ciutat amurallada sobre ones". Este emblema apareix representat en un dels primers sagells municipals (1312) i en el escut esculpit en la porta gòtica de la Catedral de Valéncia.

L'orige de l'escut de la ciutat de Valéncia, se remonta al sigle XIV, quan s'adoptà com divisa les pròpies armes reals sobre un escut en forma de "cairò", en els quatre pals de gules sobre camp de'or.

Pedro el Ceremonioso, en reconeiximent a la resistència oposta per Valéncia a Pedro el Cruel de Castella durant la Guerra dels dos Pedros (1356-1365), li concedix a la Ciutat de Valéncia el dret d'utilisar les seues armes i la corona real, s'afegí una "L" a cada costat de l'escut, simbolisant la llealtat de la ciutat en els dos seges que sofrí en la guerra en Castella.

«E es cert quel senyal per los molts alts Reys darago atorgat e confermat a la dita Ciutat era e es lur propri senyal Reyal de bastons o barres grogues e vermelles. [...] [L]o molt alt senyor Rey ara Regnant per son propri motiu e sa mera liberalitat tenint se aixi com fon sa merce per molt servit de la dita Ciutat senyaladament en la guerra de Castella prop passada specialment en los dos Setges e pus principalment en lo segon e derrer daquells tenguts sobre aquella per el Rey de Castella enadi la dita corona al dit senyal»
Manual de Consells de 1377 (Archiu Històric Municipal de Valéncia, anys 1375-1383, n. 17, sig. A)

D'esta senya heràldica, adoptada en la forma d'estandart, en una corona sobre les barres dels reis de la Corona d'Aragó, evolucionà fins la composició vexilològica de la senyera, bandera oficial de la Comunitat Valenciana.

En el sigle XVII, apareixia en alguns escuts reals la figura del rat penat. Existixen numeroses llegendes que expliquen el perqué de l'aparició de lo rat penat en l'escut, totes elles relacionades en el sege de la ciutat per les tropes de Jaume I el Conquistador encara que la més verosímil es la seua adopció en similitut en el dragó usat en la Cimera Real d'Aragó com emblema personal del monarca.

L'escut adquirix des del final de la Guerra de la Independència Espanyola (1808-1814), dos rames de llorer que simbolisen la defensa de la ciutat davant el general francés Moncey, segons otorgament a la ciutat per Fernando VII.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • Garcia, Vicent. «El primer escudo de la ciudad de Valencia en mapas de los siglos XVI a XVIII» (en castellà). tabulahispanica.blogspot.com, 01-12-2018
  • Soler Seguí, Santiago. «Los blasones de la puerta de los Apóstoles (IV): el escudo de la ciudad de Valencia» (en castellà)
  • Soler Seguí, Santiago. «Una ciudad vella, sobre agua corriente. Tres escudos de la ciudad de Valencia» (en castellà)
  • Tramoyeres, 1901, p. 441
  • Tramoyeres, 1901, p. 443
  • Tramoyeres, 1901, p. 444

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Beuter, Pere Antoni. Segunda parte de la Cronica general de España y especialmente de Aragon, Cathaluña y Valencia (en castellà), 1554
  • Esquerdo, Onofre; Teixidor, Josep. Trobes de mosen Jaume Febrér, caballer, en que tracta dels llinages de la Conquista de la Ciutat de Valencia é son Regne (en castellà i valencià), 1796
  • Tramoyeres Blasco, Luis (1901). «Lo Rat Penat en el escudo de armas de Valencia». Boletín de la Real Academia de la Historia (Tomo 38): 438-445
  • Vives i Ciscar, Josep. Armas de Valencia. Resúmen de las conferencias pronunciadas en Lo Rat-Penat por los señores Torres Belda, Vives Ciscar, Tramoyeres y Martinez Aloy (en castellà), 1880
  • Vives i Liern, Vicent. Ajuntament de Valéncia. Lo Rat Penat en el Escudo de armas de Valencia. Conferencia dada en la Sección de Arqueología de la Sociedad «Lo Rat Penat» (en castellà), 1900

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons