L'escola es correspon en la primera etapa d'educació escolar dels chiquets de les classes adinerades i / o intelectuals del Antic Egipte.

Existien dos llocs distints per a l'educació, a on els fills de les èlits, els funcionaris i el clero podien rebre l'instrucció adequada a la seua ranc social. El terme genèric de "escola" es referix a l'institució de la ât seba (i.t), lliteralment "el lloc de l'educació".[1]

La primera menció d'una escola egipcíaca es produïx en el Primer Periodo Intermig en la tomba d'un nomarca d'Assiut.[2] Varis texts fan alusió a l'enviament al chiquet a un lloc d'aprenentage, de manera que cap document menciona que el jove egipcíac escomençara la seua educació en la Casa de Vida egipcíaca, un atre antic lloc que acollia als escolars egipcíacs. L'institució de la ât seba (i.t) sembla haver segut el primer pas de l'aprenentage dels estudiants i el per anj, el segon pas en la seua educació. Este fet, no obstant, solament era vàlit quan estos dos establiments estaven ubicats en un àrea geogràfica propenca. No és impossible que la Casa de Vida reemplaçara a l'escola quan no hi haguera res prop.

El chiquet deprenia primer a llegir i escriure i utilisaven per als seus eixercicis óstraques o plaques de pedra calcàrea polimentada a on s'havien traçat cuadrículas.[3]

Encara que les referències a esta institució són múltiples, fins a la data, no s'ha descobert arqueológicament cap escola antiga en Egipte.

Vore també

Referències

  1. ↑ Amandine Marshall, Être un enfant en Égypte ancienne, 2014, pp. 115-129; Christian Leblanc, «L’école du temple («L’école du temple (ât-sebaït) et le per-ânkh (maison de vie)») et li Actes du neuvième Congrès International des Égyptologues (maison de vie)», Actes du neuvième Congrès International dones Égyptologues, Grenoble, 6-12 setembre de 2004, vol. II, Orientalia Lovaniensia Analecta 150, 2007, pp. 1101-1108; Alessandro Roccati, « Naissance de l’école », Égypte, Afrique et Orient 26, juliol de 2002, pp. 3-8; Hellmut Brunner, « Schule », Lexikon der Ägyptologie 5, 1984, pp. 741-743.
  2. ↑ Tombe n° 5 d’Assiout. Cf. Description de l’Égypte, IV, 1817, pl. 48 et Edel (E.), Die Inschriften der Grabfronten der Siut-Gräber in Mittelägypten aus der Herakleopolitenzeit, Abhandlungen der rheinisch-westfälischen Akademie der Wissenschaften 71, 1984, p. 109.
  3. ↑ Pierre Montet (1964). La vida quotidiana en Egipte en temps dels Ramsés, Buenos Aires, pp. 194.

Bibliografia

  • Marshall. Être un enfant en Égypte ancienne, Éditions du Rocher, pp. 351. ISBN 978-2-268-07597-6.


Referències