Escleròfil
Escleròfil (del grec «σκληρός» sklērós, 'dur' i «φύλλον» phýllon, 'full') és un tipo de vegetació les espècies arbòrees de la qual i arbustivas estan adaptades a llarcs periodos de sequia i calor, que posseïx fulls durs i entrenudos curts (els entrenudos són les distàncies entre els nucs foliares). Tenen en comú la presència dominant d'espècies llenyoses de fulls durs de dimensions tals, que es poden classificar com arbustivas o arborescentes. Eixes associacions són les conegudes com "maquis", "Espinal", "chaparral", "garriga", "arrayan", "estepa d'Espino", xares arborescentes, "xares espinoses" i uns atres.


Les espècies vegetals solen ser perennes i molt longeves, en un creiximent llent, i no presenten una pèrdua dles seues fulles durant l'estació desfavorable. Les xares que componen estos ecosistemes són del tipo perennifolio persistent, ademés de posseir fulls coriàcees o “dures”, recobertes per una grossa capa coriàcea cridada cutícula, la qual impedix la pèrdua de l'aigua durant l'época de sequetat. Les estructures aérees i subterrànees del vegetal es modifiquen per a poder compensar qualsevol tipo de carència hídrica que puga condicionar la seua supervivència.
Les plantes escleròfilas es troben en tot lo món, pero són típiques de zones en escasses precipitacions o sequies estacionals com Austràlia, Àfrica o l'oest de Norteamérica i Sudamèrica. També es troben en els biomes mediterràneus, que cobrixen la conca del Mediterràneu, els chaparrals de Califòrnia, Argentina, Paraguai i Brasil, la xara de Chile, la Província del Cap de Suràfrica, l'interior de Madagascar, la mitat seca de Nueva Caledonia i els boscs propencs a estes àrees.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escleròfil» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.