Escarificación (llavor)

La escarificación de la llavor és una tècnica que es porta a terme en la finalitat d'acurtar el temps de germinació. Es tracta d'una abrasió de la paret exterior de la llavor (tegumento) per a permetre que l'endospermo entre en contacte en l'aire i l'aigua. Es fa per abrasió, en productes químics (àcit) o físic (gavinet, agulla, paper de lija), tenint molt conte de no danyar l'interior de la llavor. La escarificación, independentment del tipo, funciona accelerant els processos naturals que normalment fan que les capes de llavors siguen permeables a l'aigua i a l'aire.

Tipos

El tipo més comú d'escarificación és la escarificación mecànica.

En la escarificación mecànica, el tegumento s'obri físicament per a permetre l'entrada d'humitat i aire. Les capes exteriors de les llavors poden llimar-se en una llima de metal, fregar-se en paper de lija, tallar-se en un gavinet, trencar-se suaument en un martell o debilitar-se o obrir-se de qualsevol atra manera.

Un atre tipo d'escarificación és la escarificación química, que implica l'us d'un o més químics per a promoure la germinació. Pot implicar embeber o amerar llavors en solucions àcides o bàsiques concentrades en precisió durant cantitats variables de temps. Es poden utilisar productes químics com l'àcit sulfúric o inclús productes químics domèstics per a afectar este procés. La escarificación química també es pot conseguir per mig de l'us de sals nutrients com el nitrat de potassi.

La escarificación tèrmica es pot conseguir exponent breument les llavors a l'aigua calenta, que també es coneix com a tractament d'aigua calenta. En algunes comunitats de plantes de chaparral, les llavors d'algunes espècies requerixen fòc i / o fum per a conseguir la germinació. Una excepció a eixe fenomen és el roure venenós occidental, els grossos revestiment del qual de llavors proporcionen un efecte de germinació retardado en el temps, pero no requerixen la escarificación del fòc. Independentment del método, les llavors escarificadas no s'almagasenen be i deuen plantar-se ràpidament, per a que no es tornen inviables.

Usos comuns

Degut a que les llavors escarificadas tendixen a germinar en major freqüència i en menys temps que les llavors inalteradas, la escarificación s'usa no solament en l'indústria sino a chicoteta escala. En els horts familiars, per eixemple, les llavors de plantes que d'un atre modo serien difícils de cultivar a partir de llavors poden fer-se viables per mig de la escarificación. La descongelación i congelació de l'aigua, el fòc i el fum i les reaccions químiques en la naturalea són lo que permet que les llavors germinen, pero podem accelerar el procés utilisant els diversos métodos descrits fins ara. L'objectiu comú és obrir la testa i permetre que entre aire i aigua en la llavor. En horticultura, la escarificación s'usa a sovint per a facilitar la germinació controlada i uniforme de lots de llavors.