Ocypus olens
El escarabat errante (Ocypus olens) és una espècie d'escarabat pertanyent a la família Staphylinidae. Va ser inclós originalment en el gènero Staphylinus en 1764;[1] alguns autors i biòlecs encara utilisen esta classificació.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom en llatí de l'espècie olens, que significa olorar, fa referència a les dos glándulas apestosas blanques en l'extrem del seu abdomen.[2] Este escarabat ha segut associat en el diable des de la Edat Mija, principalment en Gran Bretanya, des de 1840. En irlandés, l'escarabat es diu dearga-daol o darbh-daol. En el folclore britànic es diu que un escarabat s'ha menjat el cor de la poma d'Eva, i que una persona que esclafe dit escarabat és perdonat sèt pecats.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Estos escarabats molt comuns i estesos estan presents en la major part d'Europa i en el nort d'Àfrica. També s'han introduït en Amèrica i en parts d'Australasia.[3] Preferixen les zones en condicions d'humitat i es poden trobar d'abril a octubre en praderias, brezales i páramo, boscs, bardices, parcs, jardins i rara volta, ciutats. Durant el dia solen permanéixer baix de troncs, pedres o #fulleram.[2][4]
Descripció
[editar | editar còdic]És un escarabat negre de cos llarc. En uns 20-32 mm,[2][4] és un dels escarabats presents en Regne Unit més grans. Les seues ales anteriors (élitro) són curtes, cobrint només la seua tórax i exponent els segments abdominals. La musculatura abdominal és poderosa i els segments abdominals estan coberts de plaques esclerotizadas. És capaç de volar, pero no sol fer-ho. Està cobert de pèls fins i negres. Com a forma de defendre's, té l'hàbit d'alçar el seu llarc abdomen i obrir les seues mandíbules,[5] de forma similar a un escorpión quan es veu amenaçat.[2] Encara que no té un aguijón, pot donar una dolorosa mossegada en les seues fortes mandíbules en forma de pinça. També emet una olor fétido, com una secreció defensiva, d'un parell de glándulas blanques al final del seu abdomen.[5]
Eixemplar Ocypus Olens en Mig UrbàArchiu:Ocypus olens preying on Cymbalophora pudica.webm
Biologia i dieta
[editar | editar còdic]És un depredador principalment nocturn que s'alimenta d'invertebrats com a cucs, bavoses, aranyes, chicotetes arnes i cochinillas, aixina com carronya.[2] Atrapa al seu assut en les seues mandíbules, que també utilisa per a tallar i, junt a les seues pates davanteres, manipular el menjar per a crear un birla.[2] La birla és mastegada i engolgut repetidament, emergint cobert en una secreció marró del tracto digestiu, fins que es reduïx a un líquit que es digerix. Els restants que sol deixar dels seus assuts són la pell (en el cas dels cucs) i els exoesquelets (dels artròpodes). Les larves són també carnívores en hàbits alimenticis similars.[2]
Reproducció
[editar | editar còdic]Ocypus olens es aparea en autumne. Les femelles posen els seus ous 2 a 3 semanes despuix del primer apareamiento.[5] Són grans (de fins a 4 mm) i blancs en una banda més obscura. Els posen solament en condicions d'humitat baix el verdet, pedres, heces de vaca, o #fulleram.[6] Despuix d'uns 30 dies, els ous eclosionan i les larves emergixen, blanques i en un cap de color pajizo.[5][2][7] La larva viu en gran part baix terra, i s'alimenta d'assuts similars a les d'eixemplars adults, tenint les mandíbules ben desenrollades també en esta etapa.[2] Adopta el mateix desplegament en les mandíbules obertes i la coa alçada quan es veu amenaçada. La larva passa per tres estadis, l'últim dels quals oscila entre 20 i 26 mm de llongitut.[5] Al voltant dels 150 dies d'edat,[2] la larva embua durant uns 35 dies[5] i emergix com un adult en la seua coloració final, completament format, llevat per les ales que no es poden doblar limpiamente baix del élitro durant vàries hores. Els adults poden sobreviure un segon hivern, alguns hibernando en caus i no emergint fins a març, mentres que uns atres permaneixen actius.[2]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Larva. -
Glándulas olorosas de l'adult. -
Adult atacant un cuc de terra. -
Ocypus olens amenaçant. -
Eixemplar usant les seues ales. -
Vista íntegra.
-
Detall del cap, vista lateral.
-
Detall del cap, vista frontal.
_-_Larva_(2006-04-02).jpg)
,_Hartelholz,_Munich,_Alem%C3%A0nia,_2020-06-28,_DD_440-475_FS.jpg){kind=link}
,_Hartelholz,_Munich,_Alem%C3%A0nia,_2020-06-28,_DD_495-511_FS.jpg){kind=link}
,_Hartelholz,_Munich,_Alem%C3%A0nia,_2020-06-28,_DD_525-545_FS.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Fauna Europaea». fauna-eu.org. Consultat el 20 de juny de 2020.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 «Devil's coach horse | Bug Directory» (en en-us). Buglife. Consultat el 20 de juny de 2020.
- ↑ «Fauna Europaea». fauna-eu.org. Consultat el 20 de juny de 2020.
- ↑ 4,0 4,1 «Commanster». Archivat des d'el original, el 9 de giner de 2017. Consultat el 8 de giner de 2017.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 C. I. Nield(1976).«Aspects of the biology of Staphylinus olens (Müller), Britain's largest staphylinid beetle».Ecological Entomology.1(2)
- 117–126.doi:10.1111/j.1365-2311.1976.tb01212.x.
- ↑ Buglife
- ↑ R. I. Orth, Ian Moore, T. W. Fisher & I. F. Legner. Biological Notes on Ocypus olens, a Predator of Brown Garden Snail, with Descriptios of the Larva and Bua (Coleoptera: Staphylinidae). — Division o Biological Control, Citrus Research and Agricultural Experiment Station, University o Califòrnia, Riverside, 1975. — pp. 292—298.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ocypus olens» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.