Anar al contingut

Escala de Tanner

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'escala de Tanner o estadis de Tanner o escala de madurea sexual (EMS) és una valoració de la maduració sexual a través del desenroll físic dels chiquets, adolescents i adults. L'escala definix les mides físiques de desenroll basades en les característiques sexuals externes primàries i secundàries, tals com el tamany de les mames, genitals, volum testicular i el desenroll del pelussa púbica i axilar. Estes taules són usades universalment i permeten una evaluació objectiva de la progressió puberal. Esta escala va ser ideada pel pediatra britànic James Tanner (1920-2010).[1][2][3]

Hi ha una variació natural molt àmplia entre persones sanes de tot lo món en el ranc d'inici de la pubertat, condicionat per patrons sexuals, familiars i ètnics.[4]

Escales

L'escala de Tanner descriu els canvis físics observats en genitals, mames i pelussa púbica, a lo llarc de la pubertat en abdós sexes. Esta escala, que està acceptada internacionalment, classifica i dividix les transformacions puberales en cinc etapes successives, que van del chiquet (grau I) a l'adult (grau V).[5][6]

Genitals masculins

Tanner I o prepuberal Volum testicular menor d'1,5 ml. Pene chicotet, de 5 cm o menys. Edat normalment menor de 10 anys.
Tanner II Volum testicular entre 1,6 i 6 ml. La pell del ouera s'aprima, s'enrogix i s'engrandix. La llongitut del pene sense canvis. Edat entre 10 i 14 anys.
Tanner III Volum testicular entre 6 i 12 ml. L'ouera s'engrandix encara més. El pene comença a allargar-se. Edat entre 14 i 16 anys.
Tanner IV Volum testicular d'entre 12 i 20 ml. L'ouera s'engrandix més i s'enfosquix. El pene incrementa la seua llongitut, i hi ha diferenciació del glant. Edat entre els 16 i els 18 anys.
Tanner V Volum testicular major de 20 ml. Ouera i pene d'adult. Edat 18 anys o major.

Mames femenines

Escala de Tanner per a les mames i pelussa púbica femenina.

Tanner I o prepuberal Sense teixit glandular; l'areola seguix els contorns de la pell del tórax. Edat normalment menor de 9 anys.
Tanner II Botó mamari, en una chicoteta zona de teixit circumdant glandular; l'areola comença a eixamplar-se. Edat entre 9 i 13 anys.
Tanner III La mama comença a elevar-se, i s'estén més allà dels llímits de l'areola, que continua aumentant, pero permaneix dins del contorn mamari. Edat entre 13 i 15 anys.
Tanner IV Elevació i aument de tamany dels sens; areola i peçó formen un montícul secundari que descolla del vorell de la mama. Edat entre 15 i 17 anys.
Tanner V La mama alcança el seu tamany definitiu d'adult; l'areola torna al nivell de la superfície mamària, pero el peçó seguix fent prominència. Edat 17 anys o major.

Pelussa púbica (masculí i femení)

Tanner I o prepuberal Sense pelussa púbica. Edat de 9 o 10 anys o menor.
Tanner II chicoteta cantitat de pelussa llarga i aterciopelado en una llaugera pigmentació en la base del pene i l'ouera (hòmens) o en els llavis majors (dònes). Edat entre 9 o 10 i 13 o 14 anys.
Tanner III La pelussa es torna més gros i rullat, i comença a estendre's lateralment. Edat entre 13 o 14 i 15 o 16 anys.
Tanner IV Les característiques de la pelussa són similars a les de l'adult; s'estén a través del pubis pero no alcança les cuixes. Edat entre els 15 o 16 i els 17 o 18 anys.
Tanner V La pelussa s'estén per la superfície medial de les cuixes. Edat 17 o 18 anys o major.

Vore també

Referències

  1. ↑ Tanner JM. The measurement of maturity. Trans Eur Orthod Soc. 1975; 45-60. PMID 1072163
  2. ↑ Tanner JM. Growth and maturation during adolescence. Nutr Rev. 1981; 39(2):43-55. PMID 7010232
  3. ↑ Tanner JM. Issues and advances in adolescent growth and development. J Adolesc Health Care. 1987; 8(6):470-8. PMID 3121548
  4. ↑ Temboury Molina MC. Desenroll puberal normal. Pubertat precoç. Rev Pediatr Nuguen Primària. 2009; 11(supl.16):127-42.
  5. ↑ Marshall WA, Tanner JM. Variations in pattern of pubertal changes in girls. Arch Dis Child. 1969; 44(235):291–303. PMID 5785179
  6. ↑ Marshall WA, Tanner JM. Variations in the pattern of pubertal changes in boys. Arch Dis Child. 1970; 45(239):13–23. PMID 5440182