Escàner de llum estructurada

L'image mostra la deformació que es produïx quan la franja proyectada impacta sobre una superfície 3D, permetent una recuperació exacta de les coordenades 3D.

El escàner de llum estructurada és un dispositiu capaç de capturar la forma i característiques d'un objecte per mig de la proyecció d'un patró de llum i el seu registre en un sistema d'adquisició (vore càmara fotogràfica).

Introducció

Existixen molts paràmetros que classifiquen a un escàner 3D, no obstant, des del nivell superior s'agrupen en escáneres de contacte i escáneres sense contacte. Els primers necessiten forçosament el contacte físic en l'objecte. Els segons, en canvi, es basen en capturar la radiació que reflectix l'objecte, ya siga de la llum visible/ambient (passius) o de l'emissió d'algun tipo de llum o radiació cap a l'objecte per a aixina detectar la reflexió que genera (actius). Els escáneres de llum estructurada se situen en el grup de escáneres actius sense contacte.

Principi

Geometria bàsica d'un escàner 3D per triangulació. Els eixos i, I són perpendiculars al full.

L'escàner 3D consta d'una font de llum (que proyectarà el fes) i una cambra (que captarà els punts/llínees de les superfícies) separats entre sí. Per a escanejar l'objecte es definix un sistema de coordenades esfèriques per a determinar cada punt de l'espai tridimensional que s'està capturant.

En la seua forma bàsica (single dot o punt únic) es proyecta un fes de llum sobre la superfície de l'objecte que genera un punt d'allumenament en el sensor CCD (cambra) del sistema. Esta tècnica no obstant, requerix l'exploració dels dos eixos per separat (en l'afegitó del retardo). El patró d'allumenament capturat variarà segons el fes de llum que s'utilise: single dot, rendija, patró de ralles o reixa. Per a la majoria de les situacions un sol escanege no produirà un model complet de l'objecte. Generalment es necessitaran múltiples escáneres, des de diferents direccions, per a obtindre l'informació tridimensional completa (agranada).

Patrons

La tècnica més ràpida i versàtil (per lo que a temps de captura respecta) és la proyecció de patrons bidimensionales com ara, el patró de ralles o de reixa. La primera (i la més utilisada) consistix en la proyecció de multitut de ralles correlativas entre sí o distribuïdes arbitrariamente. La segona proyecta una reixa de mn punts que allumenen part de l'objecte d'una sola tirada. Estos dos métodos permeten l'adquisició d'una gran número de mostres simultàneament.

Vore també

escàner 3D