Anar al contingut

Eryngium galioides

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Eryngium galioides és una penca de la família de les umbelíferas.

Descripció

[editar | editar còdic]

Herba anual o bienal espinosa, freqüentment teñir de blava. Brots de fins a 15-25 cm de llongitut i 2 mm de gruixa, erectos simples o abundantment ramificats. Fulls alternes, simples; les inferiors de fins a 8-10 cm de llarc i 2-2,5 cm en la seua part més ampla, largamente pecioladas, en llim de oblongo-lanceolado a oblanceolado, sancer o incís-dentado; les caulinares assentades, normalment en 2 lòbuls en la base. Florés hermafroditas, actinomorfas, pentámeras, en #inflorescència capituliformes (capítuls) reunides en cims dicasiciales de poques branques. Capítuls de 3-8 mm; els centrals assentats, en 4-10 flors i 5-8 bràcteas perifèriques (involucrales) lanceoladas en 1-3 parells d'espines en el marge. Cáliz en 5 sàpia-hos en una espina apical. Corola en 5 pétals marcadament curvats cap a dins (incurvados), més curts que els sépals. Androceo en 5 estams. Ovari ínfero, en 2 carpelos. Fruts de c. 1,5 mm en escamas en la part superior, formats per 2 aquenios units per la cara interna (diguesaquenio).[1][2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Endemisme ibèric. Àrees en encharcamiento temporal, vores d'estanys. Florix i fructifica des de finals de primavera i a lo llarc de l'estiu.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Eryngium galioides va ser descrita per Jean-Baptiste Lamarck i publicat en Encyclopédie Méthodique, Botanique 4: 757. 1797.[3]

Citologia

Número de cromosomas de Eryngium galioides (Fam. Umbelliferae) i táxones infraespecíficos: n=8[4]

Etimologia

Eryngium: nom genèric que provablement fa referència a la paraula que recorda el erizo: "Erinaceus" (especialment des del grec "erungion" = "ción"), sino que també podria derivar de "eruma" (= protecció), en referència a l'espinosa fulls de les plantes d'este tipo.

galioides: epítet compost que significa "com Galium"

Sinonímia
  • Eryngium pauciflorum Hoffmanns. & Link
  • Eryngium pusillum F.Delaroche[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Santa-Bàrbara Carrascosa (2008). , Sevilla:Conselleria de Mig ambient de la Junta d'Andalusia. ISBN ISBN 978-84-96776-85-2.
  2. Perdigó Arisó, María Teresa & Marta Llauradó Miravail (1984) "Nova aportació a l'estudi biosistemático del gènero Eryngium L."; Lazaroa 6:189-198.
  3. «Eryngium galioides». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 30 de setembre de 2012.
  4. Números cromosòmics per a la flora espanyola, 422-434. Aparicio, A. & S. Selvat (1985) Lagascalia 13(2): 318-323
  5. Eryngium galioides en PlantList