Ermita de Santa Lucía (Valéncia)
La ermita de Santa Lucía, junt en el recint del Hospital Vell, va ser declarada monument històric-artístic nacional en 1963 i be d'interés cultural en 2007, en el número d'anotació ministerial: R-I-51-0012195, i data d'anotació 28 de novembre de 1963.[1] Es troba ubicada en la ciutat de Valéncia, en el carrer de l'Hospital.
Descripció històric-artística
[editar | editar còdic]Poc temps despuix de la conquista de la ciutat per Jaime I d'Aragó en 1238 en la Catedral de Valéncia, baix el títul de "Almoyna de Santa Lucía", es va fundar la confraria de Santa Lucía, verge i màrtir. La capella de la confraria estava en la girola, en el lloc que hui ocupa la Capella de Sant Rafael Arcàngel i va ser creada en 1276 a instàncies de donya Constanza de Suabia, filla de Manfredo rei de Sicília, que estava casada en el rei Pedro III d'Aragó. Més vesprada, en 1399, el rei Martín l'Humà va autorisar als cofrades la construcció d'una ermita, prop del Portal de Torrent, deixant la seua ubicació en la Catedral de la ciutat. La Confraria va cedir, en 1410, part del seu hort, per a construir el dormidor de locos de l'Hospital General.[2]
L'actual temple es va terminar en 1511, encara que va ser ampliat en el XVIII en estil neoclàssic. Està composta per dos naus, una principal, d'estil gòtic, de menudes proporcions que va ser recoberta posteriorment per voltes de mig canó en lunetos, llevat en el presbiteri, a on es veu la volta d'arestes; i una atra més estreta i curta en el costat de l'epístola. L'interior de l'iglésia té un zócalo de rajoletes fins a una altura d'un metro. La separació d'abdós naus es realisa per mig d'arcs formeros de mig punt. La sacristia queda junt a la capçalera en el costat de l'epístola.[3]
El retaule major és d'estil barroc i està dorat, té una image de la santa en el centre a tamany natural entre columnes salomónicas. L'image de la santa és d'el XVIII. En la seua mà dreta sosté la palma del martiri i en l'esquerra un plat en dos ulls. En la part superior del retaule un oli representant a la Sagrada Família i en àtic l'escut pontifici i real de la confraria. En la base de la taula de l'altar es pot trobar un relicario contenint un tros d'os de la santa. A abdós costats del retaule major trobem quatre olis sobre llenços, dos d'ells a abdós costats del retaule i els atres dos en els murs laterals. A l'esquerra del Retaule trobem un oli sobre llenç de Santa Lucía obra d'Evaristo Muñoz Estarlich (1684-1737) datat cap a 1730 i a la dreta un llenç dedicat als sants Abdón i Senén (els sants de la Pedra).[1] En el mur lateral esquerre, es pot observar un llenç de la Verge dels Desamparats. Es tracta d'una obra atribuïda a Gaspar de l'Horta (Campillo d'Altobuey [Conca] 1645 - Valéncia 1714) datat cap a 1680. En el mur lateral dret, tenim un llenç de Sant Isidro Labrador.
L'iglésia dispon de dos menudes capelles en la nau de l'epístola, dedicades a Santa Águeda (en la qual es troba la pila bautismal de l'antiga parròquia de Sant Lucas, que durant un breu espai de temps, va tindre titulació en esta ermita), en la que trobem en el mur lateral el Retaule de les Ànimes o del Juí Final en l'Arcàngel Sant Miguel, llenç datat al voltant de l'any 1500 d'autor anònim; i al Santíssim Crist del Perdó. També en este mateix costat de l'epístola, just en l'arrancada de la nau central, trobem sobre el mur un senzill retaule en que la seua hornacina central acristalada trobem un llenç de la Verge María donant de mamar al Chiquet Jesús.[1] En el costat del evangelio no existixen capelles, pero podem trobar cinc retaules enrasados d'estil barroc en fusta tallada i dorada. Començant pel retaule més propenc al presbiteri, veem a Crist com a Bon Pastor alimentant en la seua sanc a uns corders, el segon en una image de mig cos de la Verge, el tercer dedicat a Sant Josep, el quarto a Sant Antonio de Pàdua i el quint i últim més propenc als peus del temple en una image de cos sancer de la Verge María. Als peus el temple se situa el cor alt a on trobem un "armonium" que va pertànyer al Moradura Benlloch. La frontera realisada en 1860 per Sebastián Monleón Estellés té tres portes, sobre la central una espadaña de dos vans realisada en 1865 per Luis Peseto. Dispon de dos campanes anomenades Santa Lucía (1786) i Santa Águeda (1872). baix la espadaña en una hornacina un bust en bronze de Santa Lucía i en abdós extrems de la frontera dos escultures representant una d'elles a "La Virtut" i l'atra "El Martiri".
La Casa Confraria de Santa Lucía es troba en esta ermita. Té la seua entrada per una porta situada en la frontera principal. En el primer pis es troba l'Archiu Històric, mentres que en el segon pis es troba la Sala de Juntes i la Sala Gran que alberga un menut museu d'art. En l'archiu històric es contenen documents i pergamins en els privilegis que té la confraria i atres documents d'alt interés històric. En la part reservada a Museu es poden trobar una talla de Crist crucificado d'el XVII, l'image procesional de vestir de Santa Lucía, el retaule original de la fundació de la confraria en l'image de la santa acompanyada per Sant Vicente Màrtir i Sant Vicente Ferrer.[2][1] Entre el patrimoni moble que podem trobar en l'interior de l'ermita, podem destacar un menut retaule en una còpia de l'image del patriarca Sant Joan de Ribera que habitualment es considera com el seu verdader retrat. baix l'image un text nos recorda la seua presència en este lloc i la data.
Santa Lucía va nàixer cap al 283 en Siracusa (illa de Sicília) i va ser martirisada en l'any 310. Santa Lucía és patrona dels cegos, ya que segons la tradició el seu martiri va consistir en arrancar-li els ulls, encara que en cap història del seu martiri se cita que fora torturada en este método. També com a fet curiós podem citar que en totes les representacions de Santa Lucía se li veu en un platillo en els seus ulls arrancats pero no obstant la santa sempre apareix en ells llocs. Una atra tradició afirma que Lucía va ser promesa en contra de la seua voluntat a un home pagà, esta es va presentar davant ell i li va preguntar qué és lo que més li agradava del seu cos i este li va contestar que els seus ulls, acte seguit va agarrar una espasa i es va arrancar els ulls, li va tornar a demanar que li deixara consagrar la seua vida a Deu i este es va negar. El seu pretenent va denunciar a les autoritats romanes a Lucía per ser cristiana i va ser eixecutada. Els seus restants mortals descansen en l'Iglésia de Sant Jeremías de Venècia.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Secció 1a. Béns d'interés cultural - Generalitat Valenciana». ceice. gva. és. Consultat el 2021-07-22.
- ↑ 2,0 2,1 «Confraria de Santa Llúcia de Valéncia». campaners. com. Consultat el 2021-07-22.
- ↑ «INFOCIUTAT | Ajuntament de Valéncia - Valéncia». www. valencia. es. Consultat el 2021-07-22.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ermita de Santa Lucía (Valéncia).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ermita de Santa Lucía (Valencia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.