Ermita de Sant Vicente Ferrer (Teulada)
L'ermita de Sant Vicente Ferrer situada en el terme municipal de Teulada (Província d'Alacant, Espanya), data del XVIII.
La devoció popular al pare Vicente Ferrer en el municipi de Teulada es basa en una antiquíssima tradició que caldria situar a mitan del XV. Segons esta creència, en Teulada vivia una germana del Sant, Constanza Ferrer, a la que venia a visitar en el transcurs dels seus viages de predicació per les terres de l'antic Regne de Valéncia. Frut d'esta tradició va ser la construcció de l'ermita de Sant Vicente, l'ermita de la Font Santa i la Creuta de l'Au María, entre atres restants vicentinos que hui podem trobar.
Si ben no coneixem els orígens exactes d'una primitiva ermita de Sant Vicent, en tota provabilitat edificada en el mateix lloc en la que es troba l'actual, podem constatar que en 1643 i 1704 ya es parla en certs documents de l'ermita de Sant Vicent, encara que sabem en seguritat que no es tracta de l'actual edifici. Est escomençaria a construir-se ben entrada la segona mitat del XVIII, concretament en els anys 1767 i següents. Per esta época sabem que l'Ajuntament de la vila adquirix materials per a la seua construcció, dels quals es disponen diversos rebuts justificatius. En l'any 1793 Blai Estruc dissenya i pinta tot l'interior de l'ermita i el 29 de març de 1797, el Rector de Teulada, Dr. D. Juan Martínez, va beneir l'ermita en assistència dels pares Jerónimo Cerdá, Carlos Ivars i Vicente Serrat, religiosos observantes de Sant Francisco d'Assís, de l'Ajuntament de la vila i d'un grandísmo concurs de gents, segons conten les cròniques.
Descripció
L'ermita és de planta rectangular, de 16 x 19 m., en els cantons de pedra arenisca picada i encadenada, formant un dentellado en el mur construït de pedra i morter. En el costat de ponent i nort té un mur en talús cobert en una chicoteta teulada, i en la part d'alce estava la casa de l'ermitaño recentment derribada i el seu solar convertida en plaça pública. La frontera acaba en un rebanc de pedra arenisca que té dos curvatura ascendents en cada costat i que confluïxen en un campanar d'espadaña, coronat en tres arremates en forma de bola. Este mateix arremate es repetix en els dos extrems del rebanc, i en els punts àlgits de les curvatura hi ha un atre arremate en una pechina en bajorrelieve. Baix de la espadaña hi ha una finestra d'ull de bou que allumena el volteado i una atra rectangular en vertical que s'encarrega de donar llum a la nau.
La portada és d'arc a nivell o pla, fet en dos tipos de pedra arenisca i que per única decoració conta en una moldura que rodeja les jambas i el llindar. A cada costat de la portada hi ha una finestra de reduïdes dimensions.
En la part interior, l'ermita s'obri en tres naus i quatre trams la separació dels quals ve determinada per pilastres en les parts laterals i per pilars en les centrals, seguint les pautes del barroc propi de l'época. Si lliges açò,t'agrada susana
Tot l'espai interior està cobert en voltes, llevat la part central del tercer tram en la que tenim la volta interior d'una cúpula que s'eleva sobre un anell que s'assenta sobre pechinas i arcs torals i sobre un tambor octogonal en huit finestres; està coberta en l'exterior en una combinació de teixixques de colors (blau, vert i blanc). El restant de la coberta està distribuïda a tres aigües. Des del punt central de la cúpula penjava l'image d'un Sant Vicente alado, que va desaparéixer durant l'última guerra civil.
Ademés de les característiques arquitectòniques de l'ermita també mereixen ser destacats l'altar major en una excelent pintura sobre taula de Sant Vicente atribuïda popularment a Joan de Joanes, encara que fins a hui no s'ha pogut confirmar esta atribució sí que sembla ser de l'escola de primitius valencians del XVI. En àtic de l'altar nos trobem en l'image del Pare Etern, possible restant d'un primitiu retaule. En l'altar de Santa Caterina, apareix la següent inscripció: "Blas Estruch. Ho va pintar i direxió tot. Any 1793".
Procedent d'esta ermita és la pintura sobre taula de l'Adoració dels Reis, que formava part de l'antic retaule de les Ánimas (destruït durant la guerra civil) i datable en el XV. L'autor d'esta obra, per no ser conegut el seu nom ha vingut en denominar-se en el nom de "Mestre de Teulada" i la seua pintura està considerada hui la més importants representació pictòrica del nostre patrimoni i una de les més notables de la comarca de la Marina.
El casilicio
A 17 metros de l'ermita podem contemplar un casilicio de coberta piramidal i arrematat en una bola, ya citat per a. J. Cavanilles en el nom de "Caseta" en l'any 1795. Segons la tradició este casilicio està en el lloc a on va predicar Sant Vicente Ferrer en despedir-se del poble. En l'interior d'esta capella hi ha actualment una representació pictòrica de recent factura (1985) sobre ceràmica, obres de l'artista Paloma Maynar, que representa este acontenyiment històric.
Al costat de l'ermita i del casilicio trobem una escultura de pedra, realisada en l'any 1973, obra de l'artiste teuladino Francisco Espinós, important escultor guardonat en diversos premis nacionals d'escultura.
Les afores de l'ermita varen ser ajardinats en l'any 1973, despuix d'una afonada del mur de l'antic Calvari segons el disseny i direcció de l'arquitecte teuladino Vicente Buigues Vila.
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ermita de Sant Vicente Ferrer (Teulada).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ermita de San Vicente Ferrer (Teulada)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.