Erabutoxina
Les erabutoxinas a, b i c són proteïnes neurotóxicas que es troben en el verí mortal de la serp d'aigua Laticauda semifasciata. Són proteïnes constituïdes per 62 aminoàcits i pertanyen a la classe de les neurotoxinas de cadena curta (α neurotoxinas).[1]
Presenten una solubilidad superior a 10 mg/ml.[2]
Totes les erabutoxinas partixen de la mateixa estructura, pero tenen canvis en alguns aminoàcits. En la erabutoxina a la His-26 de la erabutoxina b és remplazada per Asn-26 i en la erabutoxina c la Lys-51 de la erabutoxina b és reemplaçada per Asn-51. Ademés presenten 4 ponts disulfuro.[1]
La erabutoxina a i b expliquen un 95% de la letalidad del verí, mentres que la erabutoxina c explica el 5% restant.[4]
La toxina té una temperatura de inactivación a 100 °C i ademés pot ser inactivada per la pronasa i la tripsina.[5]
Mecanisme de toxicitat
[editar | editar còdic]Les erabutoxinas bloquegen la transmissió neuromuscular en la membrana post-sináptica per bloqueig del receptor nicotínico d'acetilcolina, que es localisa en la placa motora.[1]
La toxicitat de la erabutoxina a i b ha segut demostrada per mig de múscul aïllat de granota (Granota nigromaculata) en el qual l'activitat del nervi ciático va ser inhibida, pero no la capacitat de contracció del múscul per estimulació directa. Quan les toxines s'unixen al receptor d'acetilcolina, les contracció del múscul s'inhibixen. Estos resultats demostren que les toxines impedixen l'unió d'acetilcolina al receptor d'acetilcolina (AChR) en la membrana postsináptica de manera similar al curara, de tal forma que abdós inhibixen la contracció muscular induïda per acetilcolina.[4]
Cap dels residus d'aminoàcits que les componen són responsables per sí mateixos de l'unió al receptor d'acetilcolina, en canvi, la colaboració entre els distints residus de la regió carregada de la cadena (Lys27, Asp31, Arg33, Glu38, Lys47), els de les zones hidrofílicas (Gln7, Gln10) i els de les regions hidrofòbiques (Trp29, Ile36) colocats en l'orientació apropiada són necessaris per a la correcta unió en el receptor. Ademés el Trp29 pot tindre certa importància en l'afinitat per la membrana.[4]
Efectes tòxics
[editar | editar còdic]El principal efecte produït per l'administració de erabutoxina és la parada respiratòria, que es caracterisa per ser reversible i es manté entre 10 i 20 hores.
Despuix de l'administració de erabutoxina apareix bradicàrdia junt en canvis en la pressió arterial que desapareixen ràpidament despuix de l'aplicació de respiració artificial.
Ya que la erabutoxina és capaç d'inhibir el sistema respiratori sense afectar al sistema circulatori, podria ser un principi actiu útil per a estudiar la funció circulatòria.[7]
Atres efectes tòxics que s'han descrit:[6]
- Reaccions alèrgiques oculars i cutànees en subjectes sensibles despuix de l'exposició prolongada
- Paràlisis flácida en anestèsia
- Disnea
Encara no s'han investigat adequadament tots els efectes tòxics que poden tindre les erabutoxinas.
Sobre la dosis letal 50 (DL50) intramuscular, varia en funció de l'espècie en la que s'ha ensajat, sent de 0,07 mg/Kg en rata i de 0,15 mg/Kg en rata.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 INAGAKI, F., TAMIYA, N., & MIYAZAWA, T. (1980). Molecular conformation and function of erabutoxins as studied by nuclear magnetic resonance. European journal of biochemistry, 109(1), 129-138.
- ↑ Toxin and Toxin-Target Database. (2014). Erabutoxin (T3D2635). Toxin and Toxin-Target Database. http://www.t3db.ca/toxins/T3D2635
- ↑ Wikipedia. (2021). Black-banded siga krait. Wikipedia. https://en.wikipedia.org/wiki/Black-banded_siga_krait
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Tamiya, N., & Yagi, T. (2011). Studies on siga snake venom. Proceedings of the Japan Academy, Series B, 87(3), 41-52.
- ↑ ARAI, H., TAMIYA, N., TOSHIOKA, S. I., SHINONAGA, S., & KANO, R. (1964). Studies on Siga-Snake Venoms I. Protein Nature of the Neurotoxic Component. The Journal of Biochemistry, 56(6), 568-571.
- ↑ 6,0 6,1 Sigma-Aldrich. (2019). Ficha de senyes de seguritat Erabutoxina A. Merck. https://www.sigmaaldrich.com/ES/es/product/sigma/e6763
- ↑ Murai, S., & Ogura, Y. (1977). Effect of erabutoxin on respiration of rabbits. The Japanese Journal of Pharmacology, 27(5), 721-726.
- ↑ Affix Scientific. (2012). Material Safety Data Sheet Erabutoxin a. Affix Scientific. http://www.t3db.ca/system/msds/attachments/000/002/495/original/T3D2635.pdf?1414204360
- Este artícul conté una traducció derivada de «Erabutoxina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.