L'era selèucida o Annus Graecorum (lliteralment «any dels grecs» o «any grec»), a voltes referida per les sigles «AG» o «ES», era un sistema calendárico usat pel Imperi selèucida i atres països entre les antigues civilisacions helenísticas. A voltes se li coneix com «el domini dels seléucidas», o l'any d'Alejandro. L'época data de la reconquista de Seleuco I Nicátor de Babilònia en 312/11 a. C. despuix del seu exili en l'Egipte ptolemaico,[1] considerat per Seleuco i la seua cort per a marcar la fundació de l'Imperi selèucida. Segons la tradició judeua, va anar durant el sext any de regnat d'Aleixandre Magne (lege: possiblement el fill chicotet d'Aleixandre Magne, Alejandro IV de Macedònia) que varen escomençar a fer us d'este reconte.[2] L'introducció de la nova era es menciona en una de les Cròniques de Babilònia, la Crònica dels diàdocs.[3]

1° taula és el calendari macedonio o seleúcido, 366 a. C. en cicle metónico.

Referències

  1. ↑ Denis C. Feeney, Caesar's Calendar, University of Califòrnia Press, Berkeley 2007, p. 139.
  2. ↑ Babylonian Talmud (Avodah Zarah 10a), Rabbeinu Hananel's Commentary; RASHI's commentary on Babylonian Talmud (Avodah Zarah 9a); Sefer Hakabbalah of Rabbi Avraham ben David (Ravad); Midrash David on Mishnah Tractate Avot (Ethics of the Fathers, 1:6)
  3. ↑ Babylonian Diadochi Chronicle (BCHP) 3

Bibliografia