Equació de Starling

Formulada en 1896, pel fisiólogo britànic Ernest Starling, la equació de Starling ilustra el rol de les forces hidrostàtiques i oncóticas (cridades també forces de Starling) en el moviment del fluix a través de les membranes capilars. Permet predir la pressió de filtració neta per a un determinat líquit en els capilars. L'equació és:

$Q=K_f([P_c-P_i]-R[{\pi }_c-{\pi }_i])$

Símbol	Nom	Unitat
$Q$	Filtració de solvent trans endotelial	m3 / s
$K_f$	Coeficient de filtració	m3 / (s mmHg)
$P_c$	Pressió hidrostàtica capilar	mmHg
$P_i$	Pressió hidrostàtica intersticial	mmHg
$R$	Coeficient de reflexió de Staverman
${\pi }_c$	Pressió oncótica capilar	mmHg
${\pi }_i$	Pressió oncótica intersticial	mmHg

El coeficient de filtració ($K_f$) expressa la permeabilidad de la paret capilar per als líquits.

El coeficient de reflexió ($R$) és l'Índex de l'eficàcia de la paret capilar per a impedir el pas de proteïnes i que, en condicions normals, s'admet que és igual a 1, lo que significa que és totalment impermeable a les mateixes i en situacions patològiques inferior a 1, fins a alcançar el valor 0 quan pot ser travessat per elles sense dificultat

Totes les pressions són medides en milímetros de mercuri (mm Hg), i el coeficient de filtració es medix en milílitros per minut per milímetros de mercuri (ml·min^-1·mm Hg^-1). Per eixemple:

• Pressió hidrostàtica arteriolar (Pc) =37 mm Hg
• Pressió hidrostàtica venular (Pc) = 17 mm Hg

Segons l'equació, P(Q)arteriolar=(37-1)-(25-0)=11 i P(Q) venular= (17-0)-(25-0)= -9. La filtració és per lo tant major que la reabsorción. La diferència és recuperada llavors pel sistema limfàtic per a retornar a la circulació.

La solució a l'equació és el fluix d'aigua des dels capilars al intersticio (Q). Si és positiva, el fluix tendirà a deixar el capilar (filtració). SI és negatiu, el fluix tendirà a entrar al capilar (reabsorción). Esta equació té un important número d'implicacions fisiològiques, especialment quan els processos patològics alteren de forma considerable una o més d'estes variables.

Forces de Starling en la pressió de filtració

La filtració glomerular es determina per:

1. La suma de les forces hidrostàtica i coloidosmótica a través de la membrana glomerular, que dona lloc a la pressió de filtració neta.
2. El coeficient glomerular Kf.

La pressió de filtració neta representa la suma de les forces hidrostàtica i coloidosmótica que favorixen o s'oponen a la filtració a través dels capilars glomerulares. 

• La pressió hidrostàtica dins dels capilars glomerulares (pressió hidrostàtica glomerular, PG), que favorix la filtració a través de la membrana glomerular; s'estima que en el ser humà deu der ser de 60mmHg.
• La pressió hidrostàtica en la càpsula de Bowman (PB) fora dels capilars, que s'opon a la filtració, s'estima que en el ser humà deu der ser de 18mmHg.
• La pressió coloidosmótica de les proteïnes plasmáticas en el capilar glomerular (πG), que s'opon a la filtració, (oncótica); s'estima que és de 32mmhg. Esta força és la que eixercixen les proteïnes plasmáticas per a contindre l'aigua i els soluts en l'espai intravascular, lo que contribuïx a la permanent microcirculación corporal; ademés, regula la cantitat d'aigua continguda en els teixits.

• La pressió coloidosmótica de les proteïnes en la càpsula de Bowman (πB), que favorix la filtració. (En condicions normals, la concentració de proteïnes en el filtrat glomerular és tan baixa que la pressió coloidosmótica en el líquit de la càpsula de Bowman es considera zero.)

Pressió de filtració neta: determina el pas del líquit a través de la membrana glomerular, sent igual a la pressió glomerular menys la suma de la pressió coloidosmótica plasmática i la pressió capsular.                                       PF = PG-POG-PC