Epiphyllum cartagense
Epiphyllum cartagense és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Epiphyllum, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des de Costa Rica fins a Panamà.
Descripció
[editar | editar còdic]Epiphyllum cartagense és una espècie de cactus epífito d'hàbit arbustiu que forma xares denses, en brots erectos, estovats o colgantes i una ramificació ben desenrollada.
Els brots principals presenten en la base una secció triangular o cilíndrica i carixen d'espines. Poden alcançar fins a 2 m de llongitut i en freqüència desenrollen numeroses raïls aérees. En les parts superiors d'estos brots sorgixen els brots laterals, que es disponen en tres files i formen un àngul casi recte sobre l'eix principal. En ells, la secció basal és variable, mentres que la porció superior és aplanada, lobulada i dentada, en un esgambi comprés entre 2 i 7 cm. Les aréolas estan completament desprovistas d'espines.
Les flors solen aparéixer en les zones aplanadas dels brots laterals. Són de forma tubular a embut i alcancen entre 15 i 18 cm de llongitut. El tubo floral és molt prim, casi recte en els brots erectos i marcadament curvat en els brots colgantes. Els segments externs del periant són de color groc, mentres que els interns són blancs. Els estams es disponen en un únic verticilo. El frut és elipsoide, medix de 7 a 8 cm de llongitut, desprén un llauger aroma i presenta una coloració roja.[1][2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució natural de l'espècie comprén part de Centroamérica, estenent-se des de Costa Rica fins a Panamà.[3] En Costa Rica es troba documentada en les províncies de Cartago, Guanacaste i Sant Josep, a on forma part de la flora epífita característica de les zones montanyoses.[2]
El seu hàbitat principal correspon al bioma tropical humit, tant en l'alvertent del Carib com en la del Pacífic, a lo llarc de la Cordillera Central. L'espècie es desenrolla preferentment en boscs humits, a altituts que oscilen entre els 600 i els 2000 m s. n. m., a on les condicions d'elevada humitat ambiental i temperatures moderades favorixen el seu creiximent i desenroll.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Phyllocactus cartagensis, publicada en 1902 pel botànic francés Frédéric Albert Constantin Weber en la revista científica Bulletin du Muséum d'Histoire Naturelle 8: 462.[5][6]
Més vesprada, els botànics nortamericans Nathaniel Lord Britton i Joseph Nelson Rose varen traslladar l'espècie al gènero Epiphyllum, per lo que va passar a cridar-se Epiphyllum cartagense. Varen registrar estos canvis en la revista científica Contributions from the United States National Herbarium 16: 256, publicada en 1913.[3][7]
- Epiphyllum: nom genèric format a partir de les paraules gregues epi (que significa 'sobre' o 'damunt') i phyllon (que es traduïx com a 'full'). Este nom fa referència a la característica més notable del gènero: les seues flors que semblen sorgir directament dels fulls, encara que en realitat es desenrollen sobre tallos aplanados que recorden a fulls en forma i textura.[8]
- cartagense: epítet geogràfic que fa referència a la regió de Cartago, en Costa Rica, lloc a on es va trobar l'espècie.[9][10]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”, lo que indica que, en l'actualitat, no presenta un risc elevat d'extinció a escala global.
Encara que la destrucció i alteració de l'hàbitat constituïx la principal amenaça potencial per a l'espècie, el seu impacte no es considera significatiu en este moment. Açò es deu a que encara existixen àmplies extensions d'hàbitat adequat ben conservat dins de la seua àrea de distribució natural, lo que garantisa poblacions estables i reduïx el risc immediat per a la seua supervivència.[4]
Usos
[editar | editar còdic]Epiphyllum cartagense es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través d'esquejes.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ United States.; States, United (1912). [1] (en en), Smithsonian Institution Press, p. 256.
- ↑ 2,0 2,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 249. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 «Epiphyllum cartagense (F.A.C.Weber) Britton & Rose | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-24.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Epiphyllum cartagense: Hammel, B.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152940A121495402».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152940A121495402.en.Consultat el 2025-12-24.
- ↑ Muséum national d'histoire naturelle (France); naturelle (France), {{{nom2}}} (1895). [2] (en francés), Impr. nationale, p. 462.
- ↑ «Phyllocactus cartagensis F.A.C.Weber | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-24.
- ↑ «Epiphyllum cartagense | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2025-12-24.
- ↑ «Epiphyllum» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-12-23.
- ↑ «Epiphyllum cartagense» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-12-24.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 42. ISBN 978-3-642-05597-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Epiphyllum cartagense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.