Enverinament per mordedura o picadura
El enverinament per mordedura o picadura es referix al procés pel qual es inocula verí a través de la mordedura o picadura d'un animal venenós.[1]
Molts tipos d'animals, incloent mamífers (p. eix., la musaraña de coa curta septentrional, Blarina brevicauda), reptils (p. eix., la cobra real),[2] aranyes (p. eix., viudes negres),[3] insectes (p. eix., avespes ) i peixos (p. eix., els peixos pedra) usen verí per a caçar i per a propòsits d'autodefensa.
En particular, l'enverinament per mordedura de serp és considerat una malaltia tropical desatesa, causant de més de 100.000 morts i d'amputacions a més de 400.000 persones cada any.[4]
Mecanismes
[editar | editar còdic]Alguns verins s'apliquen de manera externa, especialment sobre teixits sensibles com els ulls, pero la majoria de verins s'administren perforant la pell de la víctima. El verí en la saliva del mònstruo de Gila i alguns atres reptils entra en l'assut gràcies a mordeduras en dents acanalados. Més freqüentment, animals posseïxen òrguens especialisats tals com a dents buits (claus) o aguijones tubulars que penetren la pell de l'assut, en la qual cosa els músculs units al depòsit de verí de l'animal agressor llancen una chorrada de verí profundament dins del teixit corporal de la víctima. Per eixemple, els claus de serps venenoses estan conectats a una glándula de verí per mig d'un conducte.[4] Mordeduras o picadures poden, puix, comportar a la mort. La taxa d'enverinament és descrita com la provabilitat de que el verí ingresse exitosamente en un sistema despuix d'una mordedura o picadura.
Mecanismes de l'enverinament per serps
[editar | editar còdic]Les serps administren verí al seu objectiu perforant la pell del seu objectiu a través d'òrguens especialisats cridats claus. Les mordeduras de serp poden entendre's com un procés en quatre etapes: llançament de l'atac, erecció de claus, penetració de claus i retirada de claus. Les serps tenen una glándula venenosa que va conectada a un conducte i a claus subsegüents. Els claus tenen tubos buits en costats acanalados que permeten que el verí fluïxca dins seu. Durant les mordeduras, els claus travessen la pell de l'objectiu i es retrau la baïna del clau, un orgue de teixit bla que els rodeja. Tal retracció de la baïna del clau comporta a un aument en pressions internes. Este diferencial de pressió dona inici al fluix de verí en el sistema d'inoculació de verí.[5] S'ha mostrat que serps de major tamany inoculan majors cantitats de verí durant els seus atacs que serps més menudes.[6]
Els events d'enverinament per mordedura de serp es classifiquen a sovint com de tipo depredador o defensiu. Els events de tipo defensiu donen com a resultat que s'expulsen cantitats molt més grans de verí dins de l'objectiu. L'enverinament defensiu pot ocórrer en taxes de fluix de verí 8.5 voltes majors i una massa de verí 10 voltes major en comparació als atacs per depredación.[7] Les majors cantitats de verí s'expliquen per la necessitat de neutralisar ràpidament a un objectiu durant un atac defensiu.
Els atacs per depredación són prou diferents de les mordeduras defensives. En atacs per depredación, les serps ataquen i enverinen als seus assuts, deixant-les lliures ràpidament. Açò evita que la serp o el seu sistema d'inoculació de verí reben ferides en represàlia. Una volta solta, l'assut fuig fins que el verí induïx la seua mort. Una volta inoculado, el verí de serp té una olor que la serp pot reconéixer fàcilment, lo que li permet reubicar a l'assut una volta que ha escapat i ha mort. Si ben no totes les espècies de serps en totes les situacions deixen lliures als seus assuts despuix de l'enverinament, el verí generalment juga un paper important en la reubicación dels assuts.[8] Aixina mateix, s'ha mostrat que les serps venenoses són conscients del tamany relatiu dels seus assuts. Per eixemple, es va demostrar experimentalment que les serps de cascabel jovenils tenen la capacitat d'adaptar el volum de verí que expulsen en funció del tamany del seu assut. Una volta han guanyat experiència, les serps de cascabel jovenils expulsen consistentemente més verí en atacar a rates més grans.[6] Esta habilitat li permet a les serps inocular una cantitat suficient de verí per a donar mort a l'assut i al mateix temps conservar el seu suministrament de verí per a atacs posteriors. L'us econòmic del verí és un factor important en tant és un recurs metabólicamente costós.
Diagnòstic i tractament
[editar | editar còdic]El diagnòstic de l'enverinament per mordedura de serp és un pas crucial per a determinar qué antídot deu aplicar-se. A l'any ocorren al voltant de 2 millons de casos d'enverinament per mordedura de serp i fins a 100.000 morts per tal raó en tot lo món.[2] Existixen varis tractaments contra el verí, que típicament consistixen en anticòss o fragments d'anticossos, que neutralisen el verí. Les mordeduras de certes serps requerixen tractaments específics, com és el cas de les escurçons i les serps de coral. La teràpia anti-verí està dissenyada per a tractar els efectes d'hemorràgia i coagulació que el verí produïx en els sers humans.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 American Family Physician.80(8)
- 793–802.
- ↑ 2,0 2,1 Scientific Reports.4
- 4827.doi:10.1038/srep04827.
- ↑ GRAUDINS, A., M. J. LITTLE, S. S. PINEDA, P. G. HAINS, G. F. KING et al., 2012 Cloning and activity of a novell α-latrotoxin from ret-back spider venom. Biochemical Pharmacology 83: 170–183.
- ↑ 4,0 4,1 Nature Reviews Disease Primers.3(1)ISSN 2056-676X.doi:10.1038/nrdp.2017.63.
- ↑ Ecological and Integrative Physiology.307A(1)
- 18–27.doi:10.1002/jez.a.341.
- ↑ 6,0 6,1 (1995).Animal Behaviour.50
- 33–40.doi:10.1006/anbe.1995.0218.
- ↑ Journal of Experimental Biology.204(24)
- 4345–4351.doi:10.1242/jeb.204.24.4345.
- ↑ Biology of the Vipers.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Envenenamiento por mordedura o picadura» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.