Entrehierro
El entrehierro és la regió situada en l'aire entre els dos pols magnètics d'un iman o d'un electroimant.[1]
El entrehierro introduïx en el círcul magnètic de l'iman una reluctancia magnètica (terme falcat per Oliver Heaviside, pero publicat per James P. Joule en 1840 com a resistència elèctrica magnètica),[2] és dir, una resistència al pas d'un fluix magnètic quan és influenciat per un camp magnètic.
Per a obtindre en el entrehierro de l'electroimant un camp magnètic intens és necessària una corrent d'excitació molt forta. Per eixemple, en el cas de l'electroimant de Bellevue (1928), es va requerir d'una corrent de 400 A per a l'obtenció d'un camp que val 5 T en un entrehierro d'una vintena de centímetros cúbics.[3]
L'estructura de camp en un entrehierro depén de la forma de les superfícies polars enfrontades (vore image). El camp és pràcticament uniforme si estes superfícies són planes, paraleles i estan propenques una de l'atra. Algunes experiències, com la de Stern i Gerlach, exigixen camps magnètics no uniformes (és dir, inhomogéneos). En este experiment portat a terme en 1922, àtoms d'argent es varen passar a través d'un camp magnètic inhomogéneo. En el seu estat fonamental, els àtoms d'argent tenen un moment magnètic orbital zero. Per a obtindre estos camps cal donar a les peces polars formes adequades.[4][5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2004) Diccionari Akal de física, Tres Vores (Madrit): Akal, p. 290. ISBN 9788446012559.
- ↑ (1884) The scientific papers of James Prescott Joule (Vol II), Londres: Taylor and Francis, p. 95.
- ↑ (2011) Magnetism and magnetic materials, Cambridge: Cambridge University Press, p. 341. ISBN 9780511845000.
- ↑ «Expérience de Stern et Gerlach» (en francés). Physique et simulations numériques. ressources.univ-lemans. Consultat el 17 de maig de 2018. «Pàgina interactiva»
- ↑ Nature.137(3477)
- 1029–1029.doi:10.1038/1371029a0.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Entrehierro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.