Englerophytum magalismontanum

Englerophytum magalismontanum (Englerophytum magalismontanum)

Englerophytum magalismontanum (Sond.) T.D.Penn., és un arbre siempreverde que usualment creix en llocs rocosos, en una àmplia distribució des del nort de KwaZulu-Natal a lo llarc de la costa este i cap a l'interior, cap a a el nort fins a Àfrica tropical.

Pertanyent a la família Sapotaceae la qual té al voltant de 35 gèneros i 600 espècies, la major part dels arbres tenen fulls coriáceas, sanceres i es troben en el tròpic i el subtrópico, ric en làtex i produïx substàncies com gutapercha i balatá.

Descripció

I. magalismontanum en vàries voltes del passat va ser coneguda en els noms de Bequaertiodendron magalismontanum, Pouteria magalismontana i Chrysophyllum magalismontanum – el nom específic es referix a Magaliesberg des d'a on l'espècie va ser per primera volta descrita. Este arbre és usualment conegut pel seu nom afrikáans stamvrug ("frut de talle") el qual es referix al seu hàbit de donar fruts densament agrupats en el tronc i branques grosses, una característica comuna d'esta família. Els fruts són saborosos i dolços en una carn una miqueta rosa, rics en làtex i de pell coriácea. La llavor és gran, plana i dura, coberta en una membrana suau. Les flors estan similarmente amontonades en tronc i les branques, i oloren fortament a mel fermentant-se. Les flors són bisexuales.

Els arbres stamvrug en la madurea poden variar d'1 metro d'alt en ales de decliu expostes en poc sol i predispostes a atrofiarse pel fòc, a aproximadament 15 metros en l'abric de les goles en suficient aigua i sol profunt. Les copes són densament frondoses i redonejades, en els fulls amontonats en els extrems de les branques, densament cobert per pelusses café-dorats en el fes i en un indumento en el envés. Cercanamente relacionada en Englerophytum natalense (Sond.) T.D.Penn. i Mimusops zeyheri Sond. I en freqüència en associació en este últim. Este arbre creix molt comunament al voltant de Magaliesberg . L'espècie és menjada larval per la palometa Pseudacraea boisduvalii trimeni

Sinonímia

• Chrysophyllum magalismontanum Sond., Linnaea 23: 72 (1850).
• Pachystela magalismontana (Sond.) Lecomte, Bull. Mus. Natl. Hist. Nat. 25: 194 (1919).
• Zeyherella magalismontana (Sond.) Aubrév. & Pellegr., Bull. Soc. Bot. France 105: 37 (1958).
• Bequaertiodendron magalismontanum (Sond.) Heine & J.H.Hemsl., Kew Bull. 14: 307 (1960).
• Pouteria magalismontana (Sond.) A.Meeuse, Bothalia 7: 335 (1960).
• Chrysophyllum argyrophyllum Hiern, Cat. Afr. Pl. 1: 641 (1898).
• Chrysophyllum antunesii Engl., Bot. Jahrb. Syst. 32: 137 (1902).
• Sideroxylon randii S.Moore, J. Bot. 41: 402 (1903).
• Chrysophyllum carvalhoi Engl., Monogr. Afrik. Pflanzen-Fam. 8: 47 (1904).
• Chrysophyllum wilmsii Engl., Monogr. Afrik. Pflanzen-Fam. 8: 46 (1904).
• Chrysophyllum mohorense Engl., Bot. Jahrb. Syst. 38: 100 (1905).
• Pachystela antunesii (Engl.) Lecomte, Bull. Mus. Natl. Hist. Nat. 25: 189 (1919).
• Pachystela argyrophylla (Hiern) Lecomte, Bull. Mus. Natl. Hist. Nat. 25: 192 (1919).
• Chrysophyllum gossweileri De Wild., Pl. Bequaert. 4: 130 (1926).
• Chrysophyllum lujae De Wild., Pl. Bequaert. 4: 133 (1926).
• Pouteria antunesii (Engl.) Baehni, Candollea 9: 321 (1942).
• Boivinella argyrophylla (Hiern) Aubrév. & Pellegr., Bull. Soc. Bot. France 105: 37 (1958).
• Boivinella wilmsii (Engl.) Aubrév. & Pellegr., Bull. Soc. Bot. France 105: 37 (1958).
• Neoboivinella argyrophylla (Hiern) Aubrév. & Pellegr., Bull. Soc. Bot. France 106: 23 (1959).
• Neoboivinella wilmsii (Engl.) Aubrév. & Pellegr., Bull. Soc. Bot. France 106: 23 (1959).
• Zeyherella gossweileri (De Wild.) Aubrév. & Pellegr., Notul. Syst. (Paris) 16: 257 (1961).

• Neoboivinella gossweileri (De Wild.) Liben, Bull. Jard. Bot. Natl. Belg. 60: 288 (1990).

Galeria

• 
• 

Enllaços externs

• «Englerophytum magalismontanum». PlantzAfrika. Archivat des d'el original, el 7 de setembre de 2010. Consultat el 12 de giner de 2010.