Enfocament profunt
El enfocament profunt o deep focus és una tècnica cinematogràfica que mostra una posada en escena en una gran profunditat de camp. És dir, un pla en deep focus normalment mostra enfocats des de lo que es troba en primer pla fins a lo que es troba al fondo.[1]
Per a conseguir este efecte, generalment, s'utilisen objectius gran angulars en obertures molt chicotetes per a mostrar enfocats varis plans. L'obertura és lo que determina quanta llum entra per la lent. Quant més chicoteta és esta obertura menys llum entrarà i, ademés, s'obtindrà una profunditat de camp major.[2][3]
Métodos
Cambra
Hi ha una série de característiques que influiran en conseguir el deep focus.
Generalment, per a conseguir l'efecte es tendixen a utilisar objectius angulars, ya que la profunditat de camp que creen estos no és tan pronunciat com el que es pot obtindre en un teleobjetivo. Seguidament, és necessari fer us de diafragmes tancats (f/16 o f /22, per eixemple), ya que quant més tancada està esta obertura, més profunditat de camp.
Com a conseqüència d'això, el fluix de llum que entra pel objectiu serà menor i, per tant, serà necessari tindre a disposició molta llum o be aumentar la sensibilitat de la película davant la llum (ISO).[4][5]
Split focus diopter
El split focus diopter és una peça de vidre convex que només cobrix la mitat de la lent, conseguint aixina que la mitat que cobrixca puga enfocar un atre pla. Açò vol dir que un objecte en segon pla estarà enfocat i un objecte en primer pla situat al front del filtre també ho estarà. Açò, per lo tant, crea una sensació de profunditat de camp.[6][7]
Com a conseqüència d'això, l'àrea que es troba entre abdós plans quedarà borrosa o distorsionada. No obstant, es poden utilisar columnes, parets o atres objectes per a ocultar de forma creativa esta llínea "desenfocada".[6][5]
Composició
Este método es conseguix per mig de la posproducción. En lloc de gravar-ho tot en una sola seqüència, es fan més, pero sempre de forma idèntica. En cada una d'estes gravacions el pla d'enfocament està en un lloc diferent.[3]
Despuix, en posproducción, se superponen les diverses gravacions per a crear una composició única, conseguint d'esta manera el cridat deep focus.[5]
Ventages
André Bazin relaciona esta tècnica en la posada en escena i, segons ell, ajuda a conseguir un cert realisme.[8][9] Segons Bazin hi ha tres ventages:[10]
- Posa en contacte a l'espectador i les imàgens.
- És intelectualment més desafiant que un montage que manipula els espectadors per a fer-los vore lo que el cineaste vullgues. Per tant, la profunditat de foc posa en mans de l'espectador de vore lo que ell vullga.
- Permet l'ambigüitat essencial per a les obres d'art.
Referències
- ↑ «Columbia Film Language Glossary: Deep Focus» (en en). filmglossary.ccnmtl.columbia.edu. Consultat el 25 de novembre de 2018.
- ↑ «[1]». Consultat el 25 de novembre de 2018 (en en-US).
- ↑ 3,0 3,1 Bordwell, David (2003). Film Art: An Introduction, McGraw-Hill.
- ↑ «[2]». Consultat el 25 de novembre de 2018 (en en).
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «[3]». Consultat el 25 de novembre de 2018 (en en-US).
- ↑ 6,0 6,1 «[4]». Consultat el 25 de novembre de 2018 (en en).
- ↑ «[5]». Consultat el 25 de novembre de 2018 (en en-US).
- ↑ Dudley Andrew, The Major Film Theories: An Introduction, Oxford, New York: Oxford University Press, 1976, Part II.
- ↑ «An Analysis of Film Critic Andre Bazin's Views on Expressionism and Realism in Film».Inquiries Journal.1(12)Consultat el 25 de novembre de 2018.
- ↑ 1918-1958., Bazin, André, (2011). André Bazin and Italian neorealism, Continuum. OCLC 694396602. ISBN 9781441177520.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Enfoque profundo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.