Endechas canàries

Les Endechas, també conegudes com Endechas de Canàries, són unes composicions poètiques dels sigles XV i XVI en les que un autor anònim expressa un sentiment lastimoso. Les més célebres són les Endechas a la mort de Guillén Peraza (1447), que constituïxen pel moment les mostres lliteràries més antigues de les Illes Canàries. Les endechas estan constituïdes pel sentiment que li posa l'escritor a l'endecha si és de tristor, amor,etc.

Tipos i característiques

Encara que l'endecha és un tipo de composició breu generalment fúnebre, en Canàries només es conserva la funció elegiaca en el conjunt de endechas més antigues, les denominades Endechas a la mort de Guillén Peraza, del XV. Existixen atres tipos, datats en el XVI, en les que predominen sentiments de nostàlgia, tristor, desplantada o desamor.

Segons la seua estructura, poden classificar-se en tres grups: a) endechas en trísticos monorrimos, formades per tres versos d'idèntica rima i generalment decasílaps; b) endechas en dísticos monorrimos, que només posseïxen dos versos en les mateixes característiques que les anteriors; i c) endechas en cuartetas hexasilábicas.

Les Endechas a la mort de Guillén Peraza

Datades entorn a 1443 i escrites per a plorar la mort del conquistador espanyol Guillén Peraza al voltant d'eixa data, les Endechas a la mort de Guillén Peraza constituïxen, pel moment, el text escrit més antic de la lliteratura canària. Són quatre endechas en trísticos monorrimos de gran bellea en les que destaca l'especial referència al paisage canari.

Reproduïdes per primera volta per Andrés de Abreu i Galindo en el XVII i posteriorment per José Vera i Clavijo, en el XVIII, la crítica espanyola no va reparar en la seua importància fins que varen ser comentades per Marcelino Menéndez Pelayo a finals del XIX. Des de llavors han segut motiu de numerosos estudis, des de Dámaso Alonso a Francisco Ric. En Canàries han suscitat enorme interés, tant de lliterats com José Pérez Vidal, Juan Álvarez Prim, María Rosa Alonso i Maximiano Trapero, com de musicòlecs de la talla de Lothar Siemens.

Referències

Bigliografía

• ARTILES, J. i QUINTANA, I. (1978), Història de la lliteratura canària, Las Palmas de Gran Canària.

• TRAPERO, M. (2000), Les endechas “de Canàries”, en Lliteratura Canària. Història Crítica, Las Palmas de Gran Canària.