Encaste Juan Pedro Domecq
- Artícul principal → Encaste.
El encaste Juan Pedro Domecq és un tipo d'encaste procedent de la casta Vistahermosa. Per les seues particularitats genètiques, registrades pel Ministeri de l'Interior d'Espanya, figura dins del Llibre Genealògic de la Raça Vacuna de Lidia, dependent del Ministeri d'Agricultura.[1]
Deu el seu nom a Juan Pedro Domecq i Díez, fill major del bodeguero jerezano Juan Pedro Domecq i Núñez de Villavicencio, que va començar junt als seus germans despuix del decés del seu pare en 1937, el forjamiento d'un nou tipo de bou en reses del Comte de la Cort i Mora-Figueroa, formant d'esta manera el encaste Juan Pedro Domecq.[2]
Història del encaste Domecq
[editar | editar còdic]L'orige del encaste Domecq pot situar-se en l'any 1930, quan el bodeguero Juan Pedro Domecq i Núñez de Villavicencio compra la mítica ganaderia Vazqueña del Duc de Veragua; l'incrementarà més tart en eralas i sementals del Comte de la Cort.[3][4]
Despuix de la mort de Juan Pedro Domecq en 1937, és succeït pels seus quatre fills, quedant el fill major Juan Pedro Domecq i Díez al front del ferro.[5] Ramón Mora-Figueroa, fill de la marquesa de Tamarón, convenç als germans Domecq per a que forgen un nou encaste eliminant tot el ganado Vázquez-Veragua adquirit en 1930 i afegint reses del seu ferro de Tamarón i del Comte de la Cort.[6][7] Juan Pedro Domecq i Díez ven tot el ganado pur de Veragua i la major part del creue Comte de la Cort a José Enrique Calderón (actual ganaderia de Prieto de la Calç),[8] quedant-se únicament en un chicotet reducte de vaques.[9] En 1939 adquirix més femelles del Comte de la Cort i en 1940 compra partix de la ganaderia de Ramón-Mora Figueroa. El resultat va ser el forjamiento de l'actual encaste Juan Pedro Domecq', que és l'unió del Comte de la Cort i Mora-Figueroa (a la seua volta unió del Comte de la Cort en García Pedrajas) en menuts reductes de Vázquez-Veragua.[10]
Llínees del encaste
[editar | editar còdic]Llínea Marqués de Domecq
[editar | editar còdic]El creador d'esta llínea seria Pedro Domecq Rivero, II Marqués de Casa Domecq en 1951 quan va comprar la ya coneguda ganaderia de Jaime i Ramón Mora-Figueroa (García Pedrajas i Comte de la Cort).[11] En les reses comprades, li va introduir també eixe mateix any de 1951 un important lot de reses de la ganaderia dels seus cosins, els germans Domecq i Díez; d'esta forma va conseguir crear la llínea Marqués de Domecq, aplegant a consolidar-se casi com un encaste propi i donant lloc a diverses ganaderies destacades del panorama taurí espanyol.[12][13][14][15]
Llínea Osborne
[editar | editar còdic]El creador d'esta llínea va ser el bodeguero portuense José Luis Osborne Vázquez quan en 1952 va adquirir la vacada que havia pertanygut a Pedro Domecq i Díez, germà de Juan Pedro, Álvaro i Salvador, una de les parts de la ganaderia de Fills de Juan Pedro Domecq. En els seus bous la presència de lo veragüeño és manifesta, sobretot en l'aspecte extern en capes tan peculiars i exclusives, els “bous blancs”. Pedro Domecq la va vendre en 1946 a el jerezano Luis del Carrer, este en 1948 a Antonio Jiménez Jiménez i d'este va passar en 1952 a José Luis Osborne, creant l'actual llínea homònima.[16][17]
Llínea Salvador Domecq
[editar | editar còdic]Salvador Domecq i Díez va crear esta llínea quan en 1968 es va separar dels seus germans Pedro i Juan Pedro i, en la tercera part de la ganaderia familiar, va crear la seua pròpia que en principi va bregar com a Bous de Salvador Domecq, pero que des de 1970 es va denominar TOROS DE EL TORERO.[18]
Les característiques d'esta llínea són similars a les genèriques del Encaste, pero Salvador Domecq tenia la seua personalitat i va buscar un bou alguna cosa més encastado i alguna cosa més gran de l'original, presentant un tipo de bou més homogéneu i en molta més noblea i fijeza. Donada la calitat dels bous de Salvador, de la seua ganaderia han derivat moltes atres destacades del panorama taurí espanyol.[19][20]
Llínea Juan Pedro Domecq i Díez
[editar | editar còdic]Abans de la seua mort en 1975, el fill major de D. Juan Pedro Domecq i Núñez de Villavicencio, Juan Pedro Domecq i Díez, havia realisat vàries vendes de ganado i algunes d'elles varen fructificar en ganaderies notables que varen donar orige a lo que podia considerar-se com una nova llínea: Juan Pedro Domecq i Díez. D'estes vendes sorgiran vàries ganaderies destacades, com Els Guateles, María Antonia Fonseca, Antonio Arribes Sancho, Luis Algarra o Germans Sampedro.[21][22][23]
Llínea Jandilla
[editar | editar còdic]Entorn a l'any 1978, els germans Fernando i Borja Domecq Solís-Beaumont varen crear la ganaderia de Jandilla en les nou dècimes parts sobreres de la ganaderia del seu pare Juan Pedro Domecq i Díez, corresponent el restant al seu germà Juan Pedro Domecq Solís-Beaumont.[24][25]
En el temps, Fernando i Borja Domecq varen ser forjant un tipo de bou en unes peculiaritats que varen fer aparéixer una nova llínea dins del encaste Domecq; de la llínea de Jandilla apareixeran diverses ganaderies, com Zalduendo, Daniel Ruiz, Font Ymbro i El Parralejo, entre unes atres.[26]
Llínea Juan Pedro Domecq Solís
[editar | editar còdic]L'història d'esta llínea comença en 1978, el mateix any que es forma la llínea de Jandilla. Juan Pedro Domecq Solís-Beaumont es va dur el ferro original de Veragua i una dècima part del ganado, i va escomençar a bregar en el seu nom.[27]
Despuix d'uns anys de diversos ajusts, va començar a aparéixer un bou més noble i toreable, fent-se més fàcil d'esta manera en la muleta.[28][29]
Característiques
[editar | editar còdic]Segons el Ministeri de l'Interior d'Espanya, els bous d'este encaste presenten unes característiques zootécnicas que arreplega com a pròpies:[30]
- Bous elipométricos i eumétricos, més be brevilíneos en perfils rectes o subconvexos, en una llínea esquena-lumbar recta o llaugerament ensellada; i la grupa, en freqüència, angulosa i poc desenrollada i les extremitats curtes, sobretot les mans, de radis òsseus fins.
- Baixos d'agulles, fins de pell i de proporcions harmòniques, be encornados, en desenroll mig, i astifinos, podent presentar encornaduras en gancho. El coll és llarc i despenjat, el morrillo ben desenrollat i la papada té un grau de desenroll discret.
- Els seus pintes són negres, colorades, castanyes, torrades i, ocasionalment, jaboneras i ensabanadas, estes últimes per influència de la casta Vazqueña. Entre els accidentals destaca la presència del llistó, chorreado, jirón, esguitat, burraco, gargantillo, ull de perdiu, bociblanco i albardado, entre uns atres. Ademés, estos bous tenen procedència de la llínea Osborne, dins del encaste Domecq, per lo que és habitual trobar: pintes ensabanadas, en accidentals característics com el mosqueado, botinero, bocinegro, etc.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient. «Orde AAA/1945/2013, d'11 d'octubre, per la que s'aproven les reglamentacions específiques dels llibres genealògics de les races vacunes». Consultat el 7 d'agost de 2020.
- ↑ Diari HOY. «[1]». Consultat el 13 d'agost de 2020 (en és-ES).
- ↑ Llança Digital. «El encaste Domecq I» (en és-es). lanzadigital.com. Consultat el 7 d'agost de 2020.
- ↑ «L'història del Encaste Veragua, capítul II» (en és-es). torosdelidia.és. Consultat el 7 d'agost de 2020.
- ↑ «L'història del Encaste Veragua, capítul III» (en és-es). torosdelidia.és. Consultat el 7 d'agost de 2020.
- ↑ «ENCASTE DOMECQ» (en és-es). miotauro.blogspot.com. Consultat el 7 d'agost de 2020.
- ↑ El Correu Extremadura. «El Bou de Encaste Domecq» (en és-es). elcorreoextremadura.com. Consultat el 7 d'agost de 2020.
- ↑ El Món. «[2]». Consultat el 7 d'agost de 2020 (en és-ES).
- ↑ García Sánchez, Julián Tomás (2018). Etnogràfica Edicions (ed.). El bou de brega espanyol: castes fundacionals, encaste i ganaderies, Granada, p. 322. OCLC 1091712798. ISBN 9788416319664.
- ↑ L'Opinió de Zamora. «[3]». Consultat el 7 d'agost de 2020 (en és-ES).
- ↑ El Correu d'Andalusia. «[4]». Consultat el 7 d'agost de 2020.
- ↑ «Ganaderia Marqués de Domecq». portaltaurino.net. Consultat el 7 d'agost de 2020.
- ↑ «[5]», miotauro.
- ↑ «[6]», tauroarte.
- ↑ «[7]», lasprovincias.
- ↑ «[8]», llança digital.
- ↑ «[9]», Comunitat de madrid.
- ↑ «[10]», l'opinió de Zamora.
- ↑ «[11]», Llança digital.
- ↑ «[12]», torosdelidia.
- ↑ «[13]», tauroarte.
- ↑ «[14]», efe.
- ↑ «[15]», taurologia.
- ↑ «[16]», El correu d'Extremadura.
- ↑ «[17]», larioja.
- ↑ «[18]», diari de Còrdova.
- ↑ «[19]», les vendes.
- ↑ «[20]», rtve.
- ↑ «[21]», El bou. Consultat el 13 d'agost de 2020.
- ↑ Ministeri de l'Interior. «Real Decret 60/2001, de 26 de giner, sobre prototip racial de la raça vacuna de brega». www.boe.es. Consultat el 12 d'agost de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Encaste Juan Pedro Domecq» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.