Encaste Comte de la Cort
Comte de la Cort és un tipo d'encaste derivat del Encaste Parladé procedent de la Casta Vistahermosa. Per les particularitats genètiques, registrades pel Ministeri de l'Interior d'Espanya, figura dins del Llibre Genealògic de la Raça Vacuna de Lidia, dependent del Ministeri d'Agricultura.[1]
El seu nom es deu a la ganaderia brava que estava en propietat de Montero d'Espinosa (Comte de la Cort), que en 1920 va crear la seua vacada a partir de les compres de reses a Fernando Parlade.[2][3]
Història
[editar | editar còdic]Ramón Mora Figueroa, amic de Fernando Parladé, la mare del qual la marquesa de Tamarón va adquirir les vaca en la década de 1910. Despuix de la mort del seu pare, varen posar en venda la ganaderia sent adquirida pel Comte de la Cort. Una volta instalada la vacada en la dehesa extremenya Ramón Mora Figueroa va ser quí va assessorar al Comte en la seua llabor com a ganader.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut[4][5]
En 1911 i 1912 la Marquesa de Tamarón adquirix de Parladé reses composta per ventrades de eralas i tres sementals. En 1920 La Marquesa li ven a Agustín Mendoza i Montero d'Espinosa, (Comte de la Cort de la Berrona), la ganaderia casi completa la qual trasllada a la seua finca finca "Els Bólsicos" (Jerez dels Cavallers) , les femelles i dos sementals varen ser a parar a la ganaderia Alves do Ric en Portugal.[6]
El 19 de juny de 1964, despuix del decés del ganader Agustín Mendoza la ganaderia passaria al seu nebot Luis López Ovando la qual s'anunciaria en el nom d'Hereus de Excmo Comte de la Cort.[7][8]
Antiguetat
[editar | editar còdic]El debut del Comte la Cort en Les Vendes va ocórrer el 17 de maig de 1928, data que va marcar l'antiguetat del ferro, que la seua correguda va ser estoqueada per Chicuelo, Marcial Lalanda i Martín Agüero.[9]
Característiques
[editar | editar còdic]Segons el Ministeri de l'Interior, els bous del encaste Comte de la Cort reunixen com a pròpies les següents característiques:[10]
Són bous d'altura mija, bon morrillo, fins de vetes, abundant papada i badana, aleonados, gran desenroll de defenses, en terç posterior poc desenrollat, molt astifinos, de direcció molt variable, des de cornidelanteros i veletos a playeros i cornivueltos. Pintes negres castanyes i, menys freqüents, colorades. Com a accidentals més freqüents presenten llistó, bragado, meano, gargantillo, esguitat, jirón, burraco, chorreado i ull de perdiu.[11][12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]», noticiasjuridica.
- ↑ «[2]», muesca i zarcillo.
- ↑ «[3]», elperiodicoextremadura.
- ↑ «[4]», taurologia. Consultat el 24 de juliol de 2020.
- ↑ «[5]», portaltaurino.
- ↑ «[6]», torodelidia Extremadura.
- ↑ «[7]», hui.és.
- ↑ «[8]», Badajoz taurina.
- ↑ «[9]», abc.
- ↑ Ministeri de l'Interior. «Real Decret 60/2001, de 26 de giner, sobre prototip racial de la raça vacuna de brega». www.boe.es. Consultat el 28 de juny de 2020.
- ↑ «[10]», elcorreodeextremadura.
- ↑ «[11]», juntadeandalucia.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Encaste Conde de la Corte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.