Encaste Atanasio Fernández
- Artícul principal → Encaste.
El encaste Atanasio Fernández és un tipo de encaste que procedix de la casta Vistahermosa, forjat en bous del Comte de la Cort. Per les seues particularitats genètiques, registrades pel Ministeri de l'Interior d'Espanya, figura dins del Llibre Genealògic de la Raça Vacuna de Lidia, dependent del Ministeri d'Agricultura.[1]
Història del encaste Atanasio Fernández
[editar | editar còdic]El encaste deriva de la ganaderia que va ser formada en 1908 pel sogre de Atanasio Fernández, Bernabé Cobaleda Berrocal, en reses de la casta Navarra que procedien de la ganaderia de Carriquiri; en 1925 adquirix reses del Comte de la Cort eliminant casi tot el ganado navarrés.[2]
Quan Bernabé mor en 1929, la seua ganaderia és repartida entre els seus fills; una d'elles va ser per a la seua filla Natividad Cobaleda Sánchez, esposa de Atanasio Fernández, que elimina tot el ganado anterior i entre 1930 i 1932 compra al Comte de la Cort dos noves partides de vaques i un semental, de nom Carabella.[3] En estos vímens, Atanasio Fernández va mantindre la noblea del tipo Tamarón-Comte de la Cort,[4][5] va accentuar la seua capacitat d'humiliar i va reduir la cornamenta, fent-la menys exagerada. El comportament dels bous sol ser de noblea i calitat durant les envestides per damunt de la bravura, fent que puga ser torejat fàcilment en la muleta.[6] Del encaste Atanasio Fernández naixerà en personalitat pròpia la llínea Lisardo Sánchez, única que té este encaste i que pot considerar-se com un diferent a Atanasio.[7]
Llínees del encaste
[editar | editar còdic]Llínea Lisardo Sánchez
[editar | editar còdic]El salmantino Lisardo Sánchez comença la seua marcha ganadera en 1948, quan adquirix a Atanasio Fernández 202 vaques de pancha i un lot de mascles i dos sementals. En 1955 i 1957 va comprar vaques i sementals murubeños de Bohórquez i Urquijo que oficialment es duyen per separat encara que a voltes s'apreciaven en els “lisardos” traces d'abdós procedències.[8] Eren com els “atanasios”, encara que més baixos i fins i en més cara, és dir, més cornalones.[9][10]
Lisardo Sánchez va fallir en 1969 i va ser succeït pel seu net Lisardo Sánchez Grajal que va mantindre la ganaderia fins a 1983, encara que abans havia fet numeroses vendes que varen donar orige a vàries ganaderies;[11] esta última venda serà l'orige de la ganaderia de Adelaida Rodríguez.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient. «Orde AAA/1945/2013, d'11 d'octubre, per la que s'aproven les reglamentacions específiques dels llibres genealògics de les races vacunes». Consultat el 6 d'agost de 2020.
- ↑ Junta de Castella i Lleó. «Encaste de Atanasio Fernández» (en és-es). cetnotorolidia.és. Consultat el 6 d'agost de 2020.
- ↑ ABC. «[1]». Consultat el 6 d'agost de 2020 (en és-ES).
- ↑ El Món. «[2]». Consultat el 6 d'agost de 2020 (en és-ES).
- ↑ «Atanasio Fernández, el mac de Campocerrado» (en és-es). APLAUDIMENTS. Consultat el 6 d'agost de 2020.
- ↑ Real Acadèmia de l'Història. «Atanasio Fernández Iglésies» (en és-es). dbe.rah.és. Consultat el 6 d'agost de 2020.
- ↑ García Sánchez, Julián Tomás (2018). Etnogràfica Edicions (ed.). El bou de brega espanyol: castes fundacionals, encaste i ganaderies, Granada, p. 274. OCLC 1091712798. ISBN 9788416319664.
- ↑ Canal Sur. «[3]». Consultat el 6 d'agost de 2020 (en és-ES).
- ↑ L'Informació. «[4]». Consultat el 6 d'agost de 2020 (en és-ES).
- ↑ «ENCASTE - ATANASIO FERNÁNDEZ (Llínea Lisardo)» (en és-es). tauroarte.com. Consultat el 6 d'agost de 2020.
- ↑ Glorieta Digital. «Els pastiços de don Lisardo» (en és-es). glorietadigital.és. Consultat el 6 d'agost de 2020.
- ↑ «[5]». Consultat el 6 d'agost de 2020 (en és-ES).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Encaste Atanasio Fernández» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.