Endereina
Endereina o Enheduanna (2285–2250 a. C.) va ser una poetisa i escritora acadia, considerada la poeta més antiga coneguda i una de les primeres dònes en l'història el nom de la qual es conserva. Va ostentar l'important càrrec, polític-religiós, de «Suma Sacerdot» en el temple del deu Nannar (la Lluna). Es tractava d'una princesa, filla del Rei Sargón I d'Acad, que va viure en la ciutat-estat d'Ur, en el sur de la regió sumèria.
El seu nom, que en realitat no era un nom sino un títul, s'ha traduït com Enheduanna, En-hedu-ana o En Hedu Anna, i pot tindre diverses interpretacions.
Vida[editar | editar còdic]
És la primera dòna de l'història de la que es coneix que detentà el títul de Sacerdotisa En, un paper de gran importància política que a sovint varen dur les filles de la família real que dominava en Mesopotàmia.
Enheduanna era tia del rei acadi Naram-Sin i va ser una de les primeres dònes puetises de l'història el nom de la qual es coneix. Va ser designada pel seu pare, el rei Sargón d'Acad, com a suma sacerdot de Nanna o Nannar, el deu-Lluna sumeri, una de les divinitats principals del panteó mesopotàmic, en Ur, durant l'III mileni a. C. La seua mare va ser la reina Tashlultum.
El seu nomenament es considera un atrevit moviment polític per part de Sargón per a ajudar a cimentar el poder en el sur de Sumèria, a on es trobava la ciutat d'Ur.
Va continuar en el càrrec durant el regnat de Rimush, el seu germà. Va ser durant el regnat de Rimush quan es va implicar en alguna forma d'agitació política, lo que va desembocar que fora expulsada, i posterior i eventualment restituïda com a suma sacerdot. La seua composició Exaltació d'Inanna o *nin em sar2-ra detalla la seua expulsió d'*Ur i la seua eventual restitució. Açò es relaciona en La maldicció de Acaden la que Naram-Sin, baix qui és possible també que Enheduanna servira, és maldit i desterrat per Enlil. Despuix de la seua mort Enheduanna va seguir sent recordada com una figura important, e inclús obtenint un estatus semidiví.
Referències[editar | editar còdic]
- Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
- Hallo, William W. y Van Dijk, J.J.A. The Exaltation of Inanna, Yale University Press, 1968
- J. Renger, 1967: "Untersuchungen zum Priestertum in der altbabylonischen Zeit", Zeitschrift für Assyriologie und vorderasiatische Archäologie. Vol. 58. p. 118
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Dalglish, Cass (2008). Humming The Blues: Inspired by Nin-Me-Sar-Ra, Enheduanna's Song to Inanna. Oregon: CALYX Books. ISBN 978-0-934971-92-8
- De Shong Meador, Betty (2001). Inanna, Lady of Largest Heart: Poems of the Sumerian High Priestess Enheduanna. Universidad de Tejas. ISBN 0-292-75242-3
- De Shong Meador, Betty (2009). Princess, priestess, poet: the Sumerian temple hymns of Enheduanna. University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71932-3
- Hallo, William W.; Van Dijk, J. J. A. (1986). The Exaltation of Inanna. Yale University Press
- Roberts, Janet (2004). Enheduanna, Daughter of King Sargon: Princess, Poet, Priestess (2300 B.C.). Transoxiana 8
- Sjoberg, Ake; Bermann, E. (1969). The Collection of the Sumerian Temple Hymns. Locust Valley, J.J. Augustin
- Sjoberg, Ake (1975). In-nin sa-gur-ra: A Hymn to the Goddess Inanna by the en-Priestess Enheduanna. Zeitschrift für Assyriologie und Vorderasiatische Archaeologie 65: 161–253
- Zgoll, Annette (1997). "Der Rechtsfall der En-hedu-Ana im Lied Nin-me-sarra", (En-hedu-Ana's legal case in the hymn Nin-me-sara). Muenster: Ugarit-Verlag
Enllacos externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Endereina.