Anar al contingut

Emissions de gasos d'efecte hivernàcul de Rússia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Reftinskaya GRES: la central elèctrica de carbó més gran de Rússia.

Les emissions de gasos d'efecte hivernàcul de Rússia es troben en el quarto posat de les més grans del món i es produïxen principalment pels combustibles fòssils. Rússia emet al voltant de 1600 megatoneladas (Mt) CO 2eq de gasos d'efecte hivernàcul cada any;[1] al voltant del 10% de les emissions mundials[2] i, aproximadament, 40 tonellades per persona. Reduir les emissions de gasos d'efecte hivernàcul i, per lo tant, la contaminació de l'aire en Rússia, tindria beneficis per a la salut i l'ambient majors que el cost que significa reduir-les.[3]

Mitigació

Energia

En 2020, Rússia va publicar un borrador d'estratègia a llarc determini, per a reduir les emissions de CO2 en un 33% per a 2030 en comparació a 1990. No es té previst aplegar al zero net fins al 2100.[4]

Economia

Ya que Rússia no té imposts sobre el carbó ni comerç d'emissions,[5] podria ser vulnerable als futurs aranzel sobre el carbono en el mercat interior de l'Unió Europea (UE)[6][7] o atres socis exportadors.[8]

Sumideros de carbono

Els albellons de carbono, que en Rússia consistixen principalment en boscs, varen contrarrestar aproximadament una quarta part de les emissions nacionals en 2017.[1]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Summary of GHG Emissions for Russian Federation». UNFCCC.
  2. ↑ «Brown to green: the G20 transition towards a low-carbon economy». Climate Transparency.
  3. ↑ «Health co-benefits and mitigation costs as per the Paris Agreement under different technological pathways for energy supply».Environment International.136
    105513.ISSN 0160-4120.doi:10.1016/j.envint.2020.105513.
  4. ↑ «Russia’s Proposed Climate Pla Means Higher Emissions Through 2050» (en en). World Resources Institute. Consultat el 2020-11-29.
  5. ↑ «Taxing Energy Use 2019: Country Note – Russia». OECD.
  6. ↑ «[1]». Consultat el 24 de febrer de 2019.
  7. ↑ «[2]». Consultat el 24 de febrer de 2019.
  8. ↑ «Carbon Tariffs: A Climate Necessity?». Kluwer Regulating for Globalization. Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2018. Consultat el 11 d'octubre de 2018.