Embassament de Corts-La Molga
El embassament de Corts-La Molga (a voltes cridat embassament de Corts II) és una obra d'ingenieria hidroelèctrica construïda en el curs mig del riu Xúquer, situada en el municipi de Corts de Pallás, en la província de Valéncia, Comunitat Valenciana, Espanya.[1][2]
Descripció
editarL'embassament i l'assut de Corts, aixina com la central hidroelèctrica de la Molga I, en una potència instalada de 630 MW en turbinación i 540 MW en bombeig, varen ser construïts entre 1983 i 1988. Posteriorment, es va construir, entre 2006 i 2013, la central de la Molga II,[3] en una potència instalada de 850 MW en turbinación i 740 MW en bombeig, convertint a este complex en el de major potència de la península ibèrica, 1520 MW en bombeig.[2] L'embassament té una superfície de 115 ha i una capacitat de 116 hm³.
Dispon de 3 centrals hidroléctricas, la situada als peus de l'assut de Corts II, La Molga I i La Molga II. La peculiaritat de la Molga II és que va ser planficicada per a gastar energia elèctrica de nit i generar-la pel dia. Durant la nit, quan la demanda d'electricitat és baixa, bombeja aigua de l'embassament de Corts al depòsit de La Molga usant l'excedent d'electricitat en la ret elèctrica, ya que de nit es produïx molta més energia elèctrica de la que es consumix. Pel dia, quan les llars i empreses consumixen més electricitat, es deixa caure l'aigua per les turbines, a 524 m d'altura, des del depòsit fins a l'embassament, per a generar electricitat neta. Açò era aixina fins a 2022 quan, pel gran creiximent de l'energia fotovoltaica, els excedents d'electricitat varen escomençar a coincidir en les hores centrals del dia, produint-se la major part del bombeig a eixes hores.[4][5] La central de la Molga II se situa dins d'una caverna foradada baix terra en 115 m de llarc, 50 m d'alt i 20 d'ample, més gran que la catedral de Valéncia.
Anteriorment a l'existència de l'actual embassament, existia una central primitiva de la década de 1920 denominada central hidroelèctrica de Corts, o també coneguda com a Rambla Seca, que va ser demolida en 1988 despuix de la posada en servici de les actuals instalacions.
Vore també
editarReferències
editar- ↑ «La construcció del Bot de Corts II».
- ↑ 2,0 2,1 «Embasses del Xúquer: centrals hidroelèctriques».
- ↑ «[1]». Consultat el 17/09/2025.
- ↑ Aleasoft Energy Forecasting. «Aixina és cóm el bombeig ha abandonat la nit i genera ara més en les hores solars».
- ↑ Inma Lidón i Carlos García Pou. «Talles-La Molga, la central que convertix el Xúquer en la major gigabatería d'Europa».
Enllaços externs
editar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Embassament de Corts-La Molga.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Embalse de Cortes-La Muela» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.