Embarcadero del Hornillo
El embarcadero del Hornillo, també conegut com a pont del Hornillo, és un antic embarcadero de mineral situat en el municipi espanyol d'Àguiles, en la regió de Múrcia. Donava eixida al carregament de mineral que aplegava a esta localitat per ferrocarril, a través de la llínea Almendricos-Àguiles. Va estar en funcionament durant bona part de el XX.
Localisació
[editar | editar còdic]Situat a 1'5 quilómetros de Àguiles, hui és casi part de la ciutat. L'àrea del Hornillo se situa al voltant d'una chicoteta i arreplegada baïa que li dona nom. Protegida en el seu extrem occidental per la Punta del Cavall i en el seu extrem oriental per la Punta del Cambrón, es tanca al nort per l'Illa del Flare.
Història
[editar | editar còdic]En el XIX es descobrix en la Serra de la Almagrera (Cuevas del Almanzora) un riquíssim filó de plom i argent, que dona orige a l'inici de l'activitat minera en la zona, unint-se més tart a les extracció d'argent les de ferro. Encara que en un principi les mines contaven en fundició pròpies, pronte es varen alçar en les proximitats les fundició Iberia, en 1843, i L'Aurora. Estes dos serien adquirides quatre anys despuix de la seua obertura per la companyia britànica Edward Bats. Les societats mineres aguileñas eren molt inestables i en els anys que va durar l'apogeu miner es varen enriquir i varen arruïnar moltes d'elles. Els altibaixos de la producció i del preu del mineral donaven al trast en poc temps en immenses fortunes. L'activitat minera donaria lloc a la construcció del ferrocarril i, en això, el embarcadero del Hornillo.
Construcció i us
[editar | editar còdic]L'establiment del Embarcadero de mineral del Hornillo es va deure a l'iniciativa Gustavo Gillman, un ingenier britànic destinat a la zona. En la construcció d'este embarcadero Gillman tenia com a objectiu potenciar la llínea férrea d'Àguiles-Lorca-Basa en l'explotació de les mines de ferro existents en la Serra dels Filabres, entre elles les mines de Les Menas (Serón) i Bacares. Les obres varen córrer a càrrec de la Great Southern of Spain Railway Company, de capital britànic, que també era propietària i constructora de la llínea Lorca-Basa.[1][2][3]
El embarcadero va ser inaugurat en 1903,[4] encara que per a que escomençara a funcionar a ple rendiment va caldre esperar fins a 1904, quan es varen terminar una série de millores realisades sobre la seua concepció inicial. El mineral aplegava a Àguiles per ferrocarril a través de la llínea Almendricos-Àguiles, inaugurada ya en 1890, la qual constituïa un ramal de la llínea férrea principal que aplegava fins als vedats miners. En agost de 1903 es va inaugurar una prolongació d'este ramal que enllaçava el complex de l'estació d'Àguiles en el embarcadero.[5] Les instalacions del embarcadero estaven dedicades a la càrrega de ferro.[4]
El embarcadero rep el nom de la baïa que ho acull, «El Hornillo», i va aplegar a ser considerat com el segon en importància d'Espanya. La seua construcció va ser realisada totalment en acer i formigó en capacitat per a albergar i suministrar a dos bucs de forma simultànea. La seua llongitut era de 178 metros i tenia una altura de 12 metros.[4] Estava unit a l'estació d'Àguiles per un pont metàlic de 40 metros en quatre trams i en una llongitut total del ramal ferroviari d'1,1 km. En la década de 1960 les instalacions portuàries d'Àguiles es varen vore superades per les de Cartagena i Alacant. El embarcadero va continuar en servici fins a decembre de 1970, data en que es va produir l'última descàrrega de mineral en un buc, si ben la seua clausura no es va formalisar fins al 15 de juny de 1973.[2]
Actualitat
[editar | editar còdic]En 2009, el Consell de Govern Espanyol va declarar Be d'Interés Cultural (BIC) en categoria de Monument el embarcadero del Hornillo, sumant-se als 5 Bens d'Interés Cultural que ya tenia la població d'Àguiles: el Castell dels Chuecos, el Castell Tébar, el Castell-fortalea Sant Joan d'Àguiles, el cassino i la Torre de Cope. En 2017 va ser obert al públic com un museu ferroviari d'història aguileña i estan restaurats els túnels d'accés al embarcadero, pero, per desgràcia, l'accés a la plaja de vies del embarcadero està prohibit.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Comín, 1998, p. 169.
- ↑ 2,0 2,1 El embarcadero de “El Hornillo” complix cent anys, Via Lliure (21 de març de 1903).
- ↑ «Institut Andalús del Patrimoni Històric - Mines de Serón».
- ↑ 4,0 4,1 4,2 González, 1999, p. 226.
- ↑ Cuéllar Villar, 2002, p. 338.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Embarcadero del Hornillo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.