Els Lagos (megalits)

Archiu:Loslagos híjar.jpg

Els Lagos (megalits)

El conjunt megalític de Els Lagos es troba en les brañas del mateix nom, a 1.730 m s. n. m. en la Serra de Híjar, Germandat de Campoo de Suso. D'entre els de la seua naturalea, és el jaciment conegut més alt de Cantàbria. A falta del resultat de l'estudi del carbono, este jaciment pot datar-se entre els 4000 i 3500 anys calç. B.C.

Va ser citat per primera volta en l'any 1995, encara que el lloc és conegut i usat des de temps inmemoriales pels ganaders de la vall de Campoo, com un dels millors seles d'estiu. La seua situació complix una de les primeres funcions que es creu devien tindre les construccions megalítiques, és dir, poder vore i poder ser vists; des dels Lagos es domina tota la vall, i el seu cim és vista des de més allà de Reinosa.

Fins a l'any 2000 s'han excavat tres àrees, cridades Els Lagos I, II i III i IV, en les que s'han trobat tres cambres funeràries i tres menhirs, un d'ells en llaurat en cazoletas i característiques similars als coneguts com "fàlics". S'ha descobert ademés els restants de lo que poguera ser un gran cromlech, encara per excavar, i que s'ha cridat Els Lagos V. En l'última excavació durant la campanya de 2010 es va descobrir una estructura senzilla de parets de vora i pals, en abundància de percutores i atres instruments de pedra, lo que podria ser una chicoteta construcció habitacional, potser refugi de pastors.

Entre els restants trobats en les estructures megalítiques destaquen alguns instruments de pedra, carbó vegetal, fragments ceràmics "a mà", àmbar, azabache, i ossos, corresponent tot això a ritos i aixovar funeraris.