Elisa Núñez Sánchez

Elisa María Núñez Sánchez (Elig de la Serra, província d'Albacete, 25 de decembre de 1977) és una jurista, advocada, professora universitària i expolítica espanyola. Va ser consellera de Justícia i Interior de la Generalitat Valenciana entre juliol de 2023 i juliol de 2024, durant el primer Govern de Carlos Mazón, format inicialment pel Partit Popular i Vox.

Elisa Núñez Sánchez

Professora de l'Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicente Màrtir, és doctora en Dret per l'Universitat d'Alacant i ha desenrollat part de la seua trayectòria acadèmica i professional en l'àmbit de les polítiques d'immigració i integració social.

Formació i activitat professional

Núñez es va llicenciar en Ciències Religioses per l'Universitat Pontifícia Comillas i va obtindre posteriorment la titulació en Dret en l'Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicente Màrtir. En 2012 es va doctorar en Dret per l'Universitat d'Alacant en una tesis dedicada a la gestió pública de les polítiques d'integració d'immigrants en la Comunitat Valenciana.

Des de 2004 ha eixercit com a professora en l'Universitat Catòlica de Valéncia, a on ha impartit docència en matèries relacionades en el dret, l'ètica, la religió i les relacions entre ciència, raó i fe. També ha eixercit com a advocada, principalment en els àmbits del dret matrimonial i penal.

Entre 2007 i 2011 va treballar com a assessora en departaments de la Generalitat Valenciana durant els governs del Partit Popular. Entre atres responsabilitats, va participar en programes públics d'integració de persones immigrants dependents de la Direcció general d'Immigració, com les iniciatives «Escoles d'Acolliment» i «Conecta-Integra». Posteriorment va treballar com a tècnica superior en el Museu Valencià de l'Ilustració i la Modernitat.

Trayectòria política

Durant una etapa anterior de la seua trayectòria va estar vinculada al Partit Popular, encara que posteriorment es va apartar de la formació. En juliol de 2023 va ser proposta per Vox per a dirigir la Conselleria de Justícia i Interior en el Govern de coalició presidit per Carlos Mazón. En el moment del seu nomenament no pertanyia formalment al partit i es va afiliar a Vox en agost d'eixe any, despuix d'assumir el càrrec.

Consellera de Justícia i Interior

El 19 de juliol de 2023 va ser nomenada consellera de Justícia i Interior de la Generalitat Valenciana. El seu departament va assumir competències en matèria d'administració de justícia, interior, seguritat pública, protecció civil, coordinació de les policies locals, prevenció d'incendis i gestió d'emergències.

En setembre de 2023 va solicitar la cessació del subsecretari del seu departament, Luis Manuel Martín Domínguez, despuix de conéixer que este li havia ocultat una condena per violència de gènero dictada en 2011. Núñez va afirmar que l'ocultació havia provocat una «fallida absoluta» de la seua confiança i el Consell de la Generalitat va acordar la seua destitució.

Durant el seu mandat es varen subscriure acorts de colaboració en el Ministeri de Justícia, el Consell General del Poder Judicial i vàries universitats valencianes per a impulsar la formació, l'investigació i l'us del valencià en les proves d'accés a les professions de la abogacía i la procura.

L'11 de juliol de 2024 va ser cessada junt en els demés integrants de Vox en el Govern valencià, en acabant de que la direcció nacional del partit decidira abandonar els eixecutius autonòmics de coalició en el Partit Popular. Va ser substituïda al front de la Conselleria per Salomé Prades.

Abandó de Vox

El 16 de juliol de 2024 va anunciar la seua baixa com a afiliada de Vox per mig d'una carta dirigida al president del partit, Santiago Abascal. Núñez va manifestar el seu desacort en la decisió d'abandonar els governs autonòmics i va criticar lo que va denominar una «deriva radical» de l'organisació en les seues posicions sobre l'immigració irregular i la violència contra les dònes.

També va expressar el seu rebuig a l'incorporació de Vox al grup europeu Patriotes per Europa i va afirmar que no compartia les posicions polítiques de dirigents com el primer ministre hongarés Viktor Orbán. Aixina mateix, va reprochar a la direcció nacional del partit que haguera relegat la reivindicació d'una reforma del sistema de finançació autonòmica valencià.